El passat cap de setmana va celebrar-se al circuit urbà de Bakú el Gran Premi d’Azerbaidjan, la vuitena prova d’aquest mundial.

La sortida va marcar un altre cop la tònica de la cursa i és que a causa dels incidents res va anar com s’esperava. Tot i que el resultat final va ser fruit, com tots sabem, de la mala sort d’alguns i del temperament d’altres.

Semblant al que vam veure a l’Indy, les restes de monoplaces caiguts en batalla van provocar que el safety car sortís d’excursió. El més interessant d’això van ser les rellançades. Ricciardo avançant dos cotxes en una corba, Ocon i Pérez arruïnant-se la cursa mútuament… És molt complicat que dos monoplaces passin sense tocar-se en una corba d’angle recte quan enlloc d’haver-hi una escapatòria hi ha un mur com a Bakú. Tant l’incident entre Ocon i Pérez com el de Bottas i Raikkonen tenen la mateixa explicació: circuit urbà. És evident que ni Ocon ni Bottas van deixar espai insuficient a Pérez i a Raikkonen de forma intencionada.

Si en aquesta vida existeix el karma o quelcom semblant, no va decidir visitar la cursa. Després que Vettel perdés els papers d’una manera bastant infantil (però en la seva línia això sí) i donés un cop a Hamilton, el britànic va haver de parar per una de les ximpleries més grosses que he vist mai a la F1: el reposacaps. D’aquesta manera Hamilton va acabar darrere un Vettel que va complir la segona sanció més greu que se li pot aplicar a un pilot darrere la bandera negra. Així que l’alemany surt amb dos puntets més d’avantatge quan Hamilton mereixia, sense cap mena de dubte, guanyar el GP: la velocitat i la sang freda que va demostrar tenir el van fer invencible en tot moment.

El podi va ser ben curiós. Inclús per Bottas, ja que el finlandès poques esperances tenia per la seva cursa després de la primera volta. Ricciardo ho va fer tot bé. No va cometre errors i amb les errades d’uns i la mala sort d’altres va endur-se la cursa. Que se la guardi bé perquè difícilment guanyarà moltes més aquest any. Bottas no va rendir-se i amb l’esperança de no perdre-hi res va guanyar molt. I l’hoste més inesperat d’aquest podi va ser en Lance Stroll. El canadenc només havia puntuat en una cursa i a la segona entre el top 10 ja es puja el podi. La irregularitat de la vida…

Ocon va aconseguir sorprenentment ser sisè després del seu incident amb en Checo. Les ordres d’equip poden ser la solució per una parella que ja no deu tenir la mateixa relació que abans. A una escuderia com Force India que poques vegades opta a podis i que té dos pilots guanyadors ja tardaven a sorgir els problemes.

Els espanyols van tenir la sort de cara per una vegada. Sainz va ser vuitè després de quedar-se últim en una maniobra per evitar fer fora al seu company. Encara que jo des de fora la vaig trobar exagerada, després es va demostrar que era innecessària, ja que Kvyat últimament faci el que faci sempre bandona. I Alonso no va tenir sort per acabar dins de la zona de punts per primer cop aquesta temporada, sinó perquè el seu motor Honda no el va deixar tirat a tres voltes del final. Això sí que va ser un miracle!

Leave a Reply