A formularapida.net hem tingut l’ocasió d’entrevistar a Franco Keating, una jove promesa de l’automobilisme que arriba apretant fort des de Argentina.

Per: Jordi Ferrer

Franco Keating Manzotti es un pilot de Karting que va néixer l’11 de desembre del 2000 a Arrecifes, Argentina. Des de petit, tota la seva vida ha estat relacionada amb l’esport de motor i amb tan sols tretze anys es una jove promesa de l’automobilisme.

Des de que competeix a nivell nacional, ha aconseguit cinc campionats; tres a la categoria  Escuela Campeonato Bonaerense Rep. Argentina (2007,2008 y 2008) , un a la categoria promocional del Festival Show Motor Sport (2010), a part de tindre dos subcampionats de la categoría promocional Campeonato Rotax Rep. Argentina (2008 y 2009) i haver-hi participat a la Copa Campeones d’Europa 2010 a Espanya amb l’equip TONYKART i a la categoria Prokart 2011.

Aquest 2015, Franco Keating té com a objectiu aconseguit viatjar a Europa i instal·lar-se a Espanya, on va a iniciar una nova etapa a la seva trajectòria esportiva per a poder perseguir el seu somni i fer-ho realitat, de no ser així, buscaria una alternativa a Itàlia.

 

Entrevista

A quina edat vas començar a competir i perquè t’hi vas dedicar al mon del motor?

 

Vaig començar a competir als 6 anys a una categoria en la que participaven tots els pilots de l’escola de kart de Zarate a la que jo hi assistia, corríem junts amb uns motors Honda 4 temps de 4,5HP, molt bons motors que t’ensenyen a pilotar i pots aprendre moltes coses, arribaven aproximadament a una velocitat de 80km/h. Aquest fanatisme es hederat dels meus pares que anteriorment tots dos eren pilots (el meu pare pilotava un kart i la meva mare era acompanyant d’una categoria zonal), sempre vaig viure rodejat de cotxes i karts, així que em va començar a gustar des de petit, i afegir que el meu avi era un propietari d’un Turisme de Carretera, la categoria més important d’Argentina; es pot dir que “visc dintre d’un cotxe”. Als tres anys vaig tindre la meva primera volta en un kart i com que jo no arribava als pedals, el meu pare accelerava  (anàvem amb el seu kart) i jo anava al volant, encara recordo que quan teníem que parar a reposar combustible m’enutjava molt , això mai se m’hi oblida ja que sempre m’ho recorda la meva mare.

 

Has donat els teus inicis al karting del teu propi país i amb certa experiència en altres, com el cas d’Espanya i Itàlia, et va suposar un repte competir fora del teu país tant en l’àmbit esportiu com personal?

 

En l’àmbit esportiu no significaria una dificultat ja que les vegades que he competit a l’exterior vaig tenir una ràpida adaptació tant a la pista com al kart que m’han facilitat moltes coses, a més m’agraden molt més les pistes europees que les del meu país ja que són més llargues, més amples, són d’un asfalt molt parell, els pianos estan molt ben localitzats, hi ha molt bones instal·lacions , i certs altres factors que a un pilot o qualsevol altra persona que practiqui aquest esport li atreuen significativament. Si parlem de la part personal, un a tot costat nou que va no s’acostuma tan ràpid als costums, als àpats i també el idioma, encara que sigui espanyol, tenen paraules diferents a les que fem servir a l’Argentina. He d’admetre que les persones que vaig conèixer a Espanya m’han sorprès molt amb la seva manera de ser, són molt bona gent i se’ls pot confiar moltes coses. Una de les coses que més li preocupa un mateix quan es muda o es va a viure a un altre país és l’escola, jo penso que em trobaré amb bons companys i hem tindré que acostumar als horaris  i les coses que facin, serà una molt bona experiència.

 

Que sents al pilotar en les curses, quines sensacions tens? Abans de començar una cursa o un cap de setmana de competició, tens algun ritual o algun objecte amb el que et sents més protegit o acomodat?

 

La principal sensació que té un pilot quan condueix és una gran adrenalina, sempre m’ha agradat aquesta sensació, que no es pot explicar amb paraules, s’ha de viure. La primera volta, tornar a la pista, preparació per entrar en volta ràpida / deixar anar una carrera, segurament és la millor; quan aquestes intentant sobrepassar un rival d’una manera arriscada l’últim que se’t passa pel cap és que sortirà malament, un fa el càlcul de com va a fer el sobrepasso i surti bé o malament, ja està fet, però quan vaig liderant una cursa intent sempre cuidar que no em avancin i fer que estic en una tanda classificatòria per intentar allunyar-me. Abans de sortir a una tanda ja sigui de classificació o entrenaments i fins i tot una carrera no tinc cap “objecte”, però si tinc aquest algú que és el meu pare que sempre està al meu costat abans de sortir, em fa uns cops al nucli per donar-me ànim i ens xoquem les mans.

 

Quina es la teva intenció de camí o millor camí per a pujar a la Fórmula 1 i altres categories d’alt nivell?

 

Com sempre he dit, un sempre planeja un camí adequat però mai és l’espera’t, no saps el que passarà en el transcurs d’aquest llarg camí, jo per ara seguiré al kart durant uns anys més i després estic enfocat en pujar a un monoplaça , igualment seguiria manejant karts perquè és la meva passió i a més és molt bo per entrenar els reflexos sobre el cotxe. La meta del camí que tinc és la Formula 1 i crec que si tot surt bé, arribarà aquest moment en el què hauré de pujar a aquesta increïble màquina.

 

Per lo vist, a Argentina teniu poc suport les joves promeses com es el cas. Explica’ns que faràs per a poder continuar la teva trajectòria esportiva.

 

El nostre principal objectiu seria establir-se a Espanya, a través del suport que s’està buscant per part de les empreses que dins de poc estaran reunides a la presentació del meu projecte: tot això farà possible que jo pugui competir a la temporada 2015; si les empreses continuen recolzant-me a futur seria genial, si no és el cas, es buscaran altres sponsors que em puguin brindar el suport necessari per competir en categories més forts.

 

rFVirtual aposta per tu com el pilot més prometedor, fins i tot et s’inclou en els cartells de la pista del simulador, simulador que utilitzen milers de persones, entre ells pilots d’elit. Explica’ns com és la teva relació amb aquest gran suport i com es van fixar en tu.

 

Nosaltres tenim una molt bona relació amb David de las Heras, l’amo de rFVirtual i tenim una plena confiança en ell, ens ha recolzat molt fins ara al punt que em sorprèn de les coses que fa per mi com el que aparegui en els cartells de una de les pistes del simulador o el simple fet de tot el treball que està fent amb la presentació del meu projecte. Vam tenir el primer contacte amb David en un test que jo estava fent a Espanya, i resulta que David estava juntament amb la seva filla i vaig començar a parlar amb ell, tot va ser molt sorprenent ja que en un moment vaig aconseguir que la seva filla es pugés per primera vegada a un kart que era el que més desitjava David i es va posar molt content. Llavors jo no sabia perquè però David es va acostar al seu acte i de sobte va treure un casc de Ferrari i el va posar davant meu, em va donar un retolador permanent i em va demanar que li signés el casc, després em va gravar donant una salutació per rFVirtual i fotografiar algunes de les meves tandes d’entrenaments. Vam fer una gran amistat amb ell i actualment és una persona amb la qual tenim molta confiança.

 

Tens molta relació a Espanya, gent important del motor i també sponsors, com és el cas de rFVirtual. Figures com Adrian Valls i Emilio de Villota s’han quedat sorpresos amb la teva gran palmarès esportiu. Creus que si segueixes actuant igual de bé que fins ara, podràs intercalar en alguns dels respectius equips tant d’Adrian com Emilio?

 

Tot és possible fins el més inesperat, fins i tot l’inimaginable. Quan va finalitzar la Copa de Campions, Adrian Valles se’ns va acostar per parlar amb nosaltres i ens va dir que ell estava molt interessat en que jo accedeix al teu equip per a la temporada 2011 en la categoria Aleví. Fins i tot ens va donar els seus contactes personals i ens va enviar un pressupost per analitzar la possibilitat de córrer la temporada 2011 ‘Però sempre el mateix problema !! Els diners … Quan vam anar a la casa d’Emilio de Villota em vaig impressionar per l’oficina que tenia, hi havia 2 actuacions de F1 antics i moltes fotos amb grans pilots, fins i tot el em va dir que tanca a veure una foto molt important que ell tenia com la més preuada, una foto amb J. Manuel Fangio. Nosaltres vam aconseguir aquesta reunió amb ell per explicar-li el projecte que teníem fins ara i veure si ens podia contactar amb forts equips espanyols, Emilio es va interessar i ara tenim un contacte obert amb ell per a qualsevol dubte que tinguem. També finalitzada la reunió ens va convidar a veure el seu equip de Fórmula 3 europea en l’autòdrom de Jarama, ens van atendre molt bé els mecànics i la gent de l’equip i em van deixar pujar a un dels seus actes, ¡que bellesa! Fins i tot es van treure unes fotos amb mi dalt del cotxe, ¡va faltar posar-lo en marxa nomes …! Això potser succeeixi la propera vegada.

 

Per culpa de la manca de pressupost, el projecte de 2010 a Espanya es va veure afectat, tot i així sorprendre a Carlos Gil gràcies a uns resultats que vas obtenir durant uns tests. Segueixes en contacte amb l’equip de Gil (Sport Kart) per poder debutar properament?

 

El contacte amb Carlos Gil el tenim i és una persona molt seriosa amb la qual tenim una bona relació, es veurà si anem al seu equip perquè tenen una molt bona infraestructura, uns karts de punta i són molt bona gent, és un molt bon equip a tenir en compte per afrontar la temporada.

 

A principis d’any et van triar com a pilot oficial de BRM Racing Itàlia per competir en la categoria KF3 (Campionat CIAK Itàlia), però el pressupost es va anteposar pel camí. Segueixes en converses amb l’equip italià? En cas que debutis a la temporada 2015, intentaràs assistir a un altre campionat europeu o únicament t’hi concentraràs en el que romandràs?

 

Si, seguim en contacte amb l’equip de la fàbrica BRM Itàlia i la butaca està assegurada per a la categoria Rok Junior per competir a la Rok Cup la temporada 2015 El que passa és que actualment tenim aquest projecte amb el grup inversor espanyol rFVirtual que està enfocat a fer tota la temporada 2015 a Espanya, si es decideix migrar al campionat europeu, tindríem en compte la possibilitat de córrer per la fàbrica BRM. En debutar a la temporada 2015, tenim l’objectiu d’assistir a l’equip més convenient per disputar la temporada ja que el que volem i el que esperem són bons resultats, s’anirà a l’equip que s’hagi d’anar i després es veurà que fer.

 

Gràcies a l’equip BRM Racing Itàlia, has pogut conèixer al nebot de Bruno Giacomelli (ex-pilot F1), Erminio Bozzoni. Explica’ns com és la teva relació amb ell i si t’ha ajudat durant el poc temps que has pogut romandre a Europa.

 

Erminio és una gran persona i és una persona molt simple, tinc una molt bona relació amb ell, i ha fet coses que m’han sorprès. Ell estava sempre pendent de tot i no se li escapava cap detall, recorria el circuit en bicicleta observant, fins i tot quan s’acabava el combustible em cridava per anar amb ell a comprar més o quan havia d’anar a buscar algú anava amb ell a la camioneta de l’equip. M’ha ajudat molt en el curt temps que vaig estar a Itàlia, quan es va suspendre la carrera per una tempesta de neu, ens havíem de tornar a l’Argentina més diners per quedar i els passatges tenien una data de tornada de dimarts després de la cursa. Però Erminio no volia que tornem a l’Argentina ja que s’havia passat la cursa per a l’altre cap de setmana, ell acord tot junt amb una persona que treballa amb ell, Ivan Panichelli que també ens va ajudar molt. Arreglar el problema que teníem amb els passatges perquè nosaltres ens havíem de tornar el Dimarts 2 dies després de la cursa, ens van poder aconseguir els passatges per a l’altre dimarts que era el que més ens tenia preocupats, resulta que després es va suspendre una altra vegada per boira intensa i no vam poder córrer, però l’ajuda que ens van donar no té preu.

 

Com qualsevol pilot, has de tenir molt clar alguns objectius per poder seguir competint. Podries explicar-nos quins són els teus objectius principals de cara al següent any?

 

Els objectius que tinc per al següent any són el poder competir amb un bon equip el qual brindi tots els materials necessaris i després guanyar el campionat que és el que tot pilot desitja, això segurament és el que més em va a ajudar amb la meva carrera automobilística i espero obtenir aquests èxits que tant desig.

 

L’any que ve, si tot va segons el planejat, vas a competir en campionats més exigents. T’hi estàs preparant físicament i mentalment d’una forma diferent per afrontar aquest nou repte?

 

Sens dubte els campionats seran més exigents que els de l’Argentina, jo mai he tingut una preparació mental ja que veig que no cal per la meva manera de ser, sóc molt tranquil dalt del kart i no sóc de posar-me nerviós ni tens. Això no vol dir que no sigui competitiu, sóc crític amb mi mateix i mai em rendeixo, hi ha una dita que no ho canvio per res, “la cursa es defineix quan es baixa la bandera”. La part física té una gran i important relació amb l’estat de la persona dalt del kart, si un està tranquil, es cansarà molt menys i li aniran millor les coses, però per més estat físic que un tingui, si estàs nerviós et vas a cansar vulguis o no. També s’ha de tenir una bona preparació física per suportar la força G, el sostenir el volant volta rere volta, etc Però jo penso que el principal és l’estat mental d’una persona dalt del kart.

 

A nivell nacional has competit amb el mateix tipus de xassís (RAD KART), però també has provat el TONYKART. Et suposarà algun problema competir amb un altre tipus de xassís o tens una ràpida adaptació?

 

Competir amb un tipus de xassís diferent no em suposa un problema, no em costa l’adaptació a diferents xassís, gomes, circuits, etc, sinó que al contrari, les coses noves em vénen molt bé. Les vegades que jo he provat xassís nous m’ha anat de meravella i l’adaptació no és major a 1 o 2 hores, això suposa per a mi un desafiament en provar coses noves i treure tot el potencial d’això.

 

Vas ser triat com a imatge publicitària per al campionat Rotax Max Challengue de kàrting en la Republica Argentina, on mitjans televisius nacionals, gràfics i on-line t’han donat a conèixer. Com és la teva relació amb la premsa nacional?

La premsa aquí sempre que ho vaig necessitar ens va donar un suport per al que sigui, he sortit en tapes de revistes de kart nacionals quan vaig guanyar carreres del campionat argentí, quan vaig ser imatge del campionat Rotax meva imatge es va difondre molt i em va donar a conèixer a nivell nacional. Una de les coses que puc explicar és quan ens van fer una invitació a mi ia altres 4 pilots argentins per anar a fer un programa de TV per “Zoom” un programa de Canal Tretze i vam estar tot un dia entrenant; el conductor del programa també va estar entrenant amb nosaltres durant la tarda, i al final del dia vam fer una cursa entre tots els pilots, tot això va sortir en un programa especial anomenat “planter de l’automobilisme”. Una altra de les vivències que vaig tenir va ser quan la categoria Rotax juntament amb el govern de la província de Buenos Aires em van convidar perquè vagi al obelisc a Buenos Aires per a la festa del Dia del Nen al costat de 6 pilots més de la categoria Rotax, vam caminar en un circuit de carrer que es va armar al voltant de l’obelisc de Buenos Aires per fer una demostració a tots els nens de la ciutat que van assistir a aquest esdeveniment, aquest dia vam tenir xerrades amb molts canals nacionals que em van fer notes per parlar sobre l’esdeveniment i com estàvem passant nostre dia. Quan ens estàvem anant, abans de guardar el kart s’acosta una persona i ens va preguntar si el seu fill es podia fer una foto sobre el kart, ens traiem la foto i instantàniament va arribar un altre senyor amb el mateix interès; es va començar a fer una fila per fer-se fotos sobre el meu kart i vam estar aproximadament 2 hores, això és una cosa que mai em vaig a oblidar. A nivell regional aquests últims dies hem tingut moltes entrevistes per difondre el projecte i informar a la gent que vulgui saber tot el que s’està fent, m’ajuda molt tot el que es faci perquè el meu projecte es pugui difondre i estic molt content per com van les coses.

 

Finalment, la premsa és un tema molt delicat per als pilots, per les declaracions que de vegades es poden arribar a fer … però també és un camí per donar-se a conèixer en un país on no et coneix molt. Com penses utilitzar aquest camí per donar-te a conèixer i que més gent es pugui fixar en tu?

 

Sense dubte és la pregunta que més temps m’ha portat respondre. La premsa és una cosa que els pilots tendeixen a manejar amb una gran cura, als sponsors també, a més dels teus resultats, els interessa la teva manera de ser amb les persones, dins i fora de la pista. És una cosa que m’importa molt i ho tinc molt en compte, si la gent et té gust i respecte, als sponsors també li serveix si és que ets la imatge del seu producte, si te la passes fent tonteries, no et miraran amb serietat i pensessin que no et prens les coses seriosament. Si tens l’afecte de la gent i la premsa a favor teu pots aconseguir moltes coses, per aquesta raó és que els pilots estan tan pendents d’això. Jo penso que de la manera que estem portant tot és la manera correcta i em podrà obrir moltes portes per al meu futur, cal ser obert i donar-li lloc a totes les notes o entrevistes que puguis perquè et van a ajudar que molts vegin com ets i com et maneges en el teu àmbit esportiu i en l’àmbit quotidià.