Ramon Godino (Abrera, 2009) va aconseguir a inicis d’aquest any endur-se la Youth World Cup d’enduro amb el Beta Trueba, una fita que ni en els seus millors somnis havia imaginat: “la veritat és que no m’ho esperava pas i jo pensava que no ho aconseguiria”. Des de la redacció de Fórmula Ràpida hem pogut parlar amb el jove català sobre el seu futur
Fórmula Ràpida: Vas arribar a Liévin (França), a la darrera prova del campionat, amb el títol ja a la butxaca. Com has gestionat la pressió durant la temporada? Et va sorprendre?
Ramon Godino: Sí, la veritat és que sí. Jo vaig intentar, a totes les carreres, intentar mantenir la calma el més possible i no fallar gaire. Al final, jo crec que aconseguir no fallar és el que em va fer arribar al títol.
FR: Quin moment diries que ha sigut el moment més difícil de gestionar d’aquest any?
RG: Jo diria que el punt més complicat que vaig tindre va ser a l’última cursa de planxa. A la segona màniga vaig caure i vaig haver de remuntar. Això va ser una mica més difícil.
FR: Estàs compaginant la competició amb els estudis. Com t’ho fas per fer totes dues coses alhora?
RG: La veritat és que no tinc gaire temps lliure, però intento quadrar com sigui.
FR: Què estàs estudiant ara?
RG: Batxillerat tecnològic.
FR: Has participat també en diversos campionats, però de diversos estils. Has passat per trial, per supermotor, per hard enduro, superenduro i fins i tot per velocitat. Quina disciplina creus que és la que més t’ha portat a la teva formació com a pilot?
RG: Jo crec que el trial m’ha portat tota la base, el més important, jo crec. Després vindria una mica velocitat i supermotor, més a l’hora de la velocitat. Jo crec que trial i supermotor són els que m’han ajudat més.
FR: En aquestes tens el suport d’Alfredo Gómez, un històric del trial espanyol (doble campió del món júnior), quina és la influència que ha tingut en la teva evolució com a pilot?
RG: Sempre fem el recorregut al circuit junts, o sigui que m’ha intentat ajudar el més possible amb les traçades i les parts més complicades m’ha intentat explicar una mica com fer-ho i com podria millorar quan ho faig malament. I això jo crec que és una cosa molt positiva.
FR: Quins són els consells que t’ha donat ell que consideres més valuosos?
RG: Jo crec que el més important que m’ha donat ha sigut de sempre mantindre la calma i jo crec que és el que més m’ha ajudat.
FR: Després de guanyar aquest campionat, tens pensat pujar a la següent categoria, a la júnior del Superenduro?
RG: Sí, l’any que ve segurament faré Júnior.
FR: Quines són les teves pròximes metes?
RG: Intentar fer-ho el més bé possible a Júnior.
FR: Has sigut seleccionat com a membre de l’equip nacional d’enduro. Com has rebut aquesta notícia?
RG: La veritat que va ser una notícia molt bona i totalment inesperada. Però bé, ara a gaudir.
FR: Amb només 16 anys has aconseguit tots aquests èxits. Què els diries a tots aquells nois i noies que estan començant el món del motociclisme? Quin consell li donaries?
RG: Bé, jo el que els recomanaria és anar fent i anar evolucionant sense pressa, molt important, i que gaudeixin molt.
