Power es proclama campió, Kanaan guanya amb el mític 10

Will Power ha aconseguit el seu primer campionat de la Indycar Series. El australià que sortia des del vint-i-unè lloc ha fet una increïble remuntada que l’ha permès guanyar el campionat. Kanaan ha guanyat la cursa al Auto Club Motorspeedway, convertint-se en el onzè guanyador diferent enguany, i a més a més ho ha fet amb el històric número 10 que duia Franchitti i Wheldon.

La cursa de la seva vida per els dos pilots del Team Penske, Hélio Castroneves, des de la pole position i Will Power des del penúltim lloc. Tot i els dos pilots de Penske eren els preferits al títol, també calia comptar amb l’europeu Simon Pagenaud, que per convertir-se en campió necessitava guanyar la cursa. Castroneves en canvi necessitava guanyar la cursa i que Power acabés vuitè, o acabar segon i Power setzè o com a última possibilitat, acabar tercer i que Power acabés el vint-i-unè. En canvi Power que arribava amb un liderat de 50 punts només necessitava acabar sisè o millor, tasca complicada tenint en compte que els seus rivals sortien per davant d’ell.

La cursa començava amb un Castroneves que perdia el liderat amb Montoya, encara que els dos companys d’equip s’anirien canviant aquest lloc sota la mirada de Scott Dixon. Power era dinovè, i Pagenaud quinzè, situació que feia campió a Castroneves. Però en l’onzena volta, Castroneves perdia la segona posició, amb Dixon, fent que Power tingues el campionat en aquell moment des de la setzena posició.

Mentre Power feia remuntada, Pagenaud feia tot el contrari i es veia obligat aturar-se aviat en a volta 22, una aturada que a sobre sortia malament, on el francès perdia molt de temps. Tot i aquesta mala astrugància, el de Schmidt Peterson Motorsports quedava fora de la lluita pel campionat en veure com Carlos Huertas aturava el seu cotxe al pit lane, prenent la vint-i-unena posició, posició la qual havia d’acabar Power per a que Pagenaud guanyés el campionat.

En la volta 34 Montoya s’aturava per primer cop, a continuació ho anirien fent la resta de pilots, on destacaria la passada de frenada de Hunter-Reay. Un cop tothom havia fet les seves aturades, Montoya seguia mantenint el liderat seguit per Dixon, Hinchcliffe, Castroneves i Kanaan al cinquè lloc; Power era dotzè.

En la volta 50 el top3 s’anava ajuntant, i Hinchcliffe es ficava entre els Chevy de Montoya i Dixon en el segon lloc. El canadenc no es conformava amb el segon lloc i començava a atacar al colombià per al liderat de la cursa. El d’Andretti Autosport aconseguia la primera posició en la volta 58.

Montoya era el primer en fer la segona aturada a la volta 66, la resta de pilots s’anirien aturant però Hinchliffe seguia a pista fins la volta 73, mala maniobra per el canadenc que perdia 2 segons per volta. Això canviava radicalment la classificació amb un Hinchcliffe que baixava al vuitè lloc, Montoya tornava al liderat amb una distància de 7 segons respecte Castroneves, tercer era Carpenter, seguit per Dixon i Hunter-Reay, Power rodava desè.

Castroneves s’afanyava a retallar la distància amb el seu company d’equip, essent mig segon per volta més ràpid amb uns pneumàtics amb 6 voltes menys que el colombià. Però quan el brasiler havia aconseguit retallar la distància fins a 4 segons, Carpenter l’avançava en la volta 85. 8 voltes més tard el de Penske era superat per Dixon, també ho faria Hunter-Reay. Mentrestant, Carpenter aconseguia situar-se a 1 segon de Montoya al voltant de a volta 100, moment en que Montoya decidia fer la seva tercera aturada, Carpenter ho feia 2 voltes més tard, deixant el liderat a Hunter-Reay, que s’aturava en la volta 107. Malauradament per Carpenter, tots els esforços per haver atrapat Montoya s’anaven a norris amb la penalització per accés de velocitat en el pit lane.

Montoya seguia liderant la cursa després de la tercera aturada, Castroneves seguia segon amb Hunter-Reay tercer, Kanaan quart, Newgarden cinquè i Power novè.

Castroneves perdia el segon lloc durant la volta 17, el campió del 2012 anava directe cap a Montoya, aconseguint el liderat de la cursa en la volta 120. Hunter-Reay aconseguia fer-se amb una distància de fins a 5 segons amb uns pneumàtics més nous que el Chevy de Montoya.

La quarta aturada arribava a la volta 132 amb Newgarden, però els pilots capdavanters no s’aturaven fins la volta 137 amb Castroneves. Hunter-Reay ho feia en la 140, Dixon ho feia dues voltes més tard.

Això feia que Castroneves tornés al liderant després de la quarta aturada, Montoya era segon però perdria dos llocs de seguida amb Kanaan i Hunter-Reay. Dixon era cinquè i Power setè rodant en terra de ningú.

A falta de 80 voltes pel final i poques voltes abans de la cinquena aturada, Kanan i Hunter-Reay mantenien una intensa lluita pel segon lloc amb la intervenció de Charlie Kimball pel mig, bloquejant al campió del Indy 500. Però aquest patia una virolla en la volta 175, provocant el primer caution de la cursa. Això feia tancar el pit lane, per tant significava que quan aquest s’obrís, tots els pilots s’aturarien al mateix moment. Això és el que passava en la volta 178, Kanaan prenia la primera posició seguit per Dixon, Castroneves, Power i Montoya.

La cursa es reprenia en la volta 187, Power i Castroneves anaven en paral·lel en la lluita pel tercer lloc, Power l’avançava i després ho feia amb els dos Target Chip Ganassi, aconseguint la primera posició a falta de 60 voltes. Kanaan recuperava el liderat 8 voltes més tard, amb un Power que baixava fins al tercer lloc. Unes voltes més tard, Carpenter també l’avançava.

La sisena i últim canvi de pneumàtics es feia esperar per els líders de cursa, els quals intentaven allargar al màxim possible el joc de pneumàtics que tenien per tal d’arribar bé al final. A la volta 216, Castroneves entrava per darrer cop, Dixon, Carpenter, Power i Montoya ho feien una volta més tard, Kanaan era l’últim en aturar-se.

Kanaan seguia al liderat seguit per Caprenter, Castroneves i Power, però Castroneves era penalitzat per violar a línia d’entrada del pit lane. Això deixava fora de qualsevol intent d’aconseguir el campionat per Castroneves, ja que perdia 1 volta amb el líder de la cursa. Power doncs podia rodar tranquil·lament amb els seus dos rivals fora d’aconseguir un bon resultat. D’aquesta manera Power baixava fins al cinquè lloc a falta de 25 voltes pel final, quatre voltes més tard seria avançat per Hinchcliffe. Després per Sato i Briscoe, tot en una estratègia conservadora i intel·ligent. Muñoz també el superaria a falta de 5 voltes pel final.

Kanaan es converteix en l’onzè pilot diferent en guanyar una cursa aquest any, Power es fa amb el campionat, Castroneves acaba subcampió per quarta vegada, Pagenaud ha baixat del tercer al cinquè lloc a la classificació final.

Resultats:

Classificació Final en el campionat: