Sobre el paper, el GP del Canadà havia de ser un duel entre els dos aspirants al títol: en Lewis Hamilton i en Sebastian Vettel. Però a la F1, de ben poc serveix la teoria quan el semàfor s’apaga i els 20 pilots de la graella somien amb la victòria.
I això és el que va passar. A la sortida, un Max Verstappen molt emocionat va col·locar-se segon després de passar per fora a Bottas i a Vettel tocant l’aleró de l’alemany. Conseqüències? En Sebastian va haver d’entrar i la seva cursa va passar d’optar a la victòria a salvar el cul davant la incontestable victòria de Hamilton en un circuit que, sense cap mena de dubte, és el seu territori. Poc després, Verstappen va haver d’abandonar deixant a Bottas en una còmode segona posició. La retirada de l’holandés va ser una llàstima perquè semblava que li plantaria cara al britànic, cosa que en cap moment va fer Bottas. El finlandès mai va tenir ritme per seguir al seu company. I la segona posició no va ser per res més que la reitrada Verstappen i els problemes dels dos Ferrari. Serà capaç Bottas de sortir d’aquesta espiral i posar-se a l’alçada de Hamilton?
Un altre pilot que va tenir una posició més bona del que es mereixia va ser Ricciardo. L’australià no tenia ritme quan anava darrere de Verstappen i de Bottas. Després, com el finlandès, es va veure beneficiat per la retirada del seu company. I en la part final de la cursa, la “polèmica” gestió de Force India va evitar que el podi perillés. Quan dos companys d’equip estan en igualtat dins d’una escuderia és possible aplicar l’estratègia de que primer ho provi un i després l’altre. Ara bé, Checo Pérez va considerar que ell és el jefe de l’equip i no va plantejar-se ni per un moment permetre al seu jove company, Esteban Ocon, provar la ofensiva contra Ricciardo. La història va acabar com tots sabem: els Force India lluny del podi i Vettel (qui venia des de molt enrere) quart.
L’heroi local és va ficar per primer cop en els punts aquesta temporada. Ho va fer amb una carrera molt neta i intel·ligent. Stroll sempre va ser més ràpid que els cotxes que es trobava per davant, i sense cometre errors va aconseguir els dos punts de la novena posició. Pot ser que això demostri que a en Lance només li falta rodatge, i que potser aquest 2017 era una mica precipitat per a ell pujar a la F1. De totes maneres, el que està fet ja està fet. Ara, cal veure si la progressió del canadenc seguirà al llarg de la temporada.
Pel que fa als espanyols, les retirades van ser una injustícia en el cas de l’Alonso i un càstig en el cas de Sainz. L’asturià es va tornar a quedar tirat després de fer el màxim amb un cotxe que a les rectes semblava d’una altra categoria. Només et pots posar a riure de desesperació després de veure que a només 3 voltes pel final i anant desè, l’Honda torna a fallar per enèsima vegada. Pel que fa al madrileny, ell mateix es va buscar la seva desgràcia al no veure a Grosjean a la seva dreta.
