Hamilton guanya a Austin i es proclama tricampió

Lewis Hamilton puja al més alt del podi del Circuit de les Amèriques després d’una cursa boja. L’anglès, que ha arribat a estar en quarta posició, ha demostrat altre cop les seves habilitats per guanyar una cursa que el proclama, per tercer cop, Campió del Món de Fórmula 1. Rosberg i Vettel completen el podi.

Impecable altre cop. Pocs errors, una gran habilitat i una gran màquina entre mans han fet de Lewis Hamilton altre cop un Campió del Món de Fórmula 1. Una cursa boja que reclamava un pilotatge en condicions de màxima pressió i que han permès al pilot anglès de demostrar qui és, proclamant-se per tercer cop campió i igualant així a qui diu ser el seu ídol, Ayrton Senna.

La victòria dels Mercedes aquest cop no s’ha vist tan clara durant tota la cursa, i és que els Red Bull els han plantat cara a l’inici de la cursa prenent-los el liderat i qüestionant fins i tot si Hamilton podria pujar al podi. Amb l’arribada dels pneumàtics de sec, però, els del bou vermell no han pogut fer-hi res i ho han perdut tot, cedint-ho a les fletxes de plata.

La cursa d’avui començava sobre mullat, amb tots els pilots muntant pneumàtics intermedis. La pluja era ja descartada després de 30 hores seguides de pluja ininterrompuda. Malgrat els accidents d’aquest matí a la sessió de qualificació, tots els equips han posat els seus cotxes a la graella.

A la sortida Hamilton ja prenia el liderat al poleman, el seu company d’equip, i tot i fer una mica llarg al primer revolt i tocar-se els dos, n’ha sortit líder. Rosberg, fora de pista, ha baixat fins la cinquena posició, però ràpid s’ha posat darrere els Red Bull. Alonso i Massa s’han tocat i han hagut de parar a reparar els seus monoplaces. Bottas també s’ha aturat després de malmetre el seu frontal i ha calçat els pneumàtics de sec.

Els Red Bull, amb Kvyat al capdavant, ràpidament han donat caça a l’anglès, i a la volta 5 ja eren a mig segon. Sobre mullat no eren les millors condicions pels Mercedes d’avui. Ràpidament, però, Rosberg havia guardat energies i era capaç de tornar a la segona posició. La batalla era servida. Kvyat intentava tornar-li i errava, però Ricciardo ho faria i després avançaria Hamilton per fer-se amb el liderat.

Kvyat feia el mateix i, ja a la volta 18, Hamilton era el primer en posar els slicks. Vettel feia el mateix. A la següent volta els capdavanters també calçaven els pneumàtics tous i sortien davant de Hamilton, quart.

El carril sec s’anava formant i no donava peu a cap errada. Räikkönen se’n sortia i s’estamparia contra la tanca, podent continuar per després retirar-se al cap d’unes voltes. Sense comptar amb l’aigua els Red Bull han perdut la seva clau i els Mercedes els avançaven en dues voltes per allunyar-los de l’avantguarda. Vettel també seria capaç d’avançar Kvyat i col·locar-se en quarta posició.

El primer cotxe de seguretat entrava en pista i pilots com Vettel, els Force India o Sainz entraven a posar els durs. La no aturada dels capdavanters donaria a l’alemany un suposat avantatge, però més tard es revertiria: calçar els durs havia estat una mala estratègia.

Més tard, Ricciardo, que havia perdut moltes places, s’accidentava amb Hülkenberg i aquest abandonaria provocant la sortida del cotxe de seguretat, quan Rosberg s’aturava. A la tornada a la competició els Red Bull baixaven molt la forma i Vettel, amb els durs, també. Kvyat tenia un fort accident contra la tanca que obligava a treure altre cop el cotxe de seguretat i llavors Hamilton s’aturaria, al igual que tots els pilots qui abans havien calçat pneumàtics durs, desenganyats amb la seva estratègia.

Ja amb tous, Vettel tornava a escalar per pujar al podi, però Rosberg mantenia el liderat. Hamilton, constant, seguia apretant i posava l’alemany entre les cordes, que finalment erraria cedint el lideratge al seu company d’equip. Amb un Vettel ja lluny, el campionat se sentenciaria.

Els McLaren, que havien fet una molt bona cursa, es trobaven en altes posicions, però Alonso – que era cinquè – es queixava de pèrdua de potència i desgast i acabaria sortint fora dels punts de la que diu haver estat de les millors curses que ha fet en els últims anys. Button acabaria setè darrere un impecable Sainz, que tenia el seu – i cada cop més sorprenent – company d’equip Verstappen en quarta posició.

Ja quasi agafant el límit de les dues hores, Hamilton s’acostava a la línia de meta després del batibull de sentiments que li corroïen dins. Aixecava les mans i després se les posava sobre el casc, emocionat, agraint la feina del seu equip tant com podia. Havia igualat el seu ídol Ayrton Senna, tal i com sempre havia dit que volia fer, aconseguint aquest tercer títol mundial.

Campionat de constructors per Mercedes i campionat de pilots per Hamilton, que ha demostrat aquesta temporada qui és i per què mereix aquest campionat. Ningú li ho retreu; el seu company d’equip, Nico Rosberg, l’ha felicitat, impassible. El mateix ha fet Vettel, abans de pujar al podi.

El Circuit de les Amèriques s’acomiada de la Fórmula 1 un any més, havent passat per dubtar si hi hauria cursa a celebrar un títol mundial del pilot de Fórmula 1 més aclamat de nord-amèrica.

Llestos per vibrar aquesta nit amb Elton John, la Fórmula 1 recull i es parteix cap a Mèxic amb el mundial ja decidit cap a la següent cursa, la setmana que ve a l’Autódromo Hermanos Rodríguez.

Resultats: