Lewis Hamilton s’ha trobat avui amb la seva 44a victòria a la Fórmula 1 després d’una igualada lluita amb Daniel Ricciardo, que després d’un error en el seu últim pit stop ha perdut un triomf destinat a ell. El podi l’ha completat un sorprenent Sergio Pérez, aguantant tota la cursa a Vettel darrere.


Gran cursa la viscuda avui als carrers de Montecarlo, on la pluja ha trastocat una carrera d’allò més interessant. Les hores prèvies i en plena sortida la pluja feia acte de presència al circuit de manera abundant, motiu pel qual Direcció de Cursa obligava ha avortar la sortida i la cursa començava darrere del Cotxe de Seguretat. Just llavors es presenciaven els primers contratemps del dia, de la mà de Daniil Kvyat, que patia problemes elèctrics al Toro Rosso que l’obligaven a passar dues vegades per box abans de tornar a fer funcionar el cotxe.

A la volta vuit, el Cotxe de Seguretat deixava la pista i l’acció començava a Mònaco. Ricciardo començava a agafar distància mentre els Mercedes es barallaven per darrere. Rosberg feia un gran tap a Hamilton, i permetia a Ricciardo agafar un avantatge de fins a 13 segons sobre ells. Finalment, l’alemany cedia la seva posició davant Hamilton, que començava a marcar temps competitius.

Per darrere, només començar acumulàvem diferents baixes. Primer Jolyon Palmer patia un fort accident després de perdre el control del Renault en plena recta i estavellar el cotxe contra el guardarail i posteriorment contra les proteccions del primer revolt. El britànic sortia pel seu propi peu i el Cotxe de Seguretat Virtual apareixia per primera vegada en una cursa ple de l’ús d’aquest element.

Poc després, Kimi Räikkönen xocava al revolt 6 i bloquejava el pas a Grosjean al següent revolt, perjudicant al francès i obligant abandonar la cursa al finlandès, que arribava a aquest circuit en segona posició del campionat. Més tard, Kvyat i Magnussen també xocaven al revolt de la Rascasse, obligant abandonar al rus i indirectament al danès, que després també xocaria al revolt 5 i seria el detonant del seu abandonament.

En cursa els primers atrevits posaven el compost intermedi, com en el cas d’Ericsson, Button i Pérez. A poc a poc tots seguien aquest procediment excepte Lewis Hamilton i Pascal Wehrlein. Hamilton es posava líder de la cursa després de la parada d’Ricciardo, però l’australià arribava ràpidament i l’intentava superar. Per darrere, Rosberg seguia perdent temps i es quedava a gairebé 40 segons del capdavant, formant un altre bloqueig amb Vettel, Hulkenberg, Sainz, Pérez i Alonso.

Aproximant-se la meitat de cursa començava a sortir el sol a Montecarlo i ha aparèixer una lleugera franja de sec a la pista, el que motivava les esperances de veure aviat el compost de sec. Finalment, començaven a parar els pilots per posar pneumàtics de sec i aquí la graella es desordenava per complet i donava un gir complet a les aspiracions de tots els participants.

El punt més important arribava al lideratge. Hamilton entrava i muntava els ultratous, i una volta després Ricciardo entrava també a boxes. El problema arribava al parar, perquè els mecànics no disposaven dels pneumàtics per al pilot australià. Això provocava que perdés fins a 13 segons en la seva parada i entrava just darrere de Hamilton, al qual intentaria avançar en les següents voltes sense gaire èxit.

Per darrere també havien moviments importants. L’estratègia de Pérez el situava en tercera posició per davant de Vettel, mentre que Alonso també guanyava tres posicions per posar-se cinquè. D’aquesta manera, el líder del Mundial, Nico Rosberg, quedava relegat al sisè lloc just davant de Hulkenberg i un Sainz que també patia problemes al box, el que li privava de mantenir la posició davant de Pérez, que segurament l’hagués posat en tercera posició.

A partir d’aquí la cursa es centrava en un tu a tu entre Hamilton i Ricciardo, que arribava al màxim punt de tensió quan l’anglès es saltava la xicana del port i al reincorporar-se Ricciardo es posava en paral·lel per superar-lo, però Hamilton tancava la porta i l’australià cedia indignat. Aquesta maniobra s’arribava a investigar a Direcció de Cursa, però els comissaris no declaraven cap acció al respecte.

Les diferents estratègies feien una possible cursa molt moguda al final, ja que Hamilton muntava el ultratou, Ricciardo el supertou i els dos que venien per darrere, Pérez i Vettel, el tou. L’esperat era que no s’allargués tant la vida dels compostos més tous, però la duresa d’aquests ha sorprès i ha permès aguantar les més de quaranta voltes que restaven de cursa.

Així doncs, diversos intents d’avançament de Ricciardo quedaven en va a causa de la solidesa de Hamilton al capdavant. Durant aquest període de la cursa vivíem les últimes baixes del Gran Premi. Primer de tot la cursa es tornava a neutralitzar amb Cotxe de Seguretat Virtual pel fort accident de Max Verstappen contra les proteccions del Casino, posant punt i final a un desastrós cap de setmana en què va acumular tres accidents en dos dies. A més, malgrat les ordres d’equip des del mur de Sauber, Felipe Nasr i Marcus Ericsson es tocaven a la Rascasse i obligava als dos companys d’equip a retirar-se.

Les últimes voltes l’acció es quedava en un segon pla i la cursa s’estabilitzava per complet. Ricciardo seguia pressionant Hamilton sense èxit, mentre darrere Pérez s’acostava amb Vettel a l’estela, el qual es portava un ensurt al passar-se de frenada al Casino. Alonso també seguia mantenint la posició davant Rosberg, qui l’avançava tallant la xicana, però li tornava la posició per no ser penalitzat. Sainz perdia distància respecte al grup que lluitava per la cinquena posició, mentre que darrere no havien lluites significatives.

En els últims minuts d’una cursa que arribava a les dues hores, la pluja tornava a fer acte de presència a Montecarlo de forma lleu, el que encenia les alarmes dins dels equips. Els pneumàtics es veien capaços d’aguantar les més de quaranta voltes en tots els compostos, una situació que deixava els espectadors sense un final emocionant com hagués estat si els compostos més tous s’haguessin desintegrat com s’esperava.

Així doncs, pocs canvis fins al final però un cop la bandera de quadres ja onejava al circuit, Rosberg en plena recta de meta perdia la sisena posició en benefici de Hulkenberg, uns punts que el de Mercedes pot trobar a faltar a final de temporada. A més, perd part de l’avantatge que tenia respecte a Lewis Hamilton, la qual queda reduïda a tan sols 24 punts. A més, Ricciardo també s’acosta al liderat amb 40 punts de desavantatge.

Lewis Hamilton arribava a meta pletòric, amb gran sentit de l’humor gaudint de la seva 44a victòria a la Fórmula 1 i de la segona en aquest mític circuit després d’estrenar-se el 2008 en condicions meteorològiques molt semblants. Daniel Ricciardo amb un estat d’ànim totalment contrari, enfadat i molest amb el seu equip per l’error en box i amb Hamilton per la maniobra al límit quan intentava superar-lo. Finalment, Sergio Pérez també amb gran alegria gaudia del seu sisè podi en la Fórmula 1.

Sebastian Vettel quedava en una frustrant quarta posició per a Ferrari, que hauria d’haver lluitat per la victòria i estant al podi abans que res. Contràriament, el cinquè classificat amb sensacions oposades a Vettel. Fernando Alonso aconsegueix igualar el millor resultat des que està a McLaren, aguantant mitja cursa al líder del Mundial a l’esquena. No obstant això, un cop més segueix sense acreditar el ritme real de l’MP4-31. Sisè ha estat Nico Hulkenberg, setè Rosberg, vuitè un Carlos Sainz també molest per l’error al box que possiblement li costava el podi, novè Jenson Button i tancant els punts Felipe Massa davant un Esteban Gutierrez que segueix sense aconseguir punts.

Això ha estat tot aquest cap de setmana, la Fórmula 1 tornarà d’aquí a dues setmanes amb motiu del Gran Premi del Canadà al circuit Gilles Villeneuve de Montreal.