Fernando Alonso Díaz, 37 anys, pilot de Fórmula 1. ‘Magic’ és un dels pilots més importants en el món de l’automobilisme d’elit. Tothom el coneix. Genera amor i odi per parts iguals.

Nascut a Oviedo un 29 de juliol de 1981, Fernando Alonso va començar en el món de les quatre rodes amb un kart que era per la seva germana, però que el van adaptar per a ell. Causant sensació des de petit, al Karting, Adrián Campos va confiar en ell i el va fitxar el 1999, per ser el substitut de Marc Gené a l’Euro Open by Nissan.

Després d’un altre viatge a la Fórmula 3000, el 2001 Fernando Alonso va donar el salt a la F1 amb l’equip Minardi, on va debutar i va alçar la il·lusió de tots els espanyols que volien veure un pilot nacional al lloc més alt del podi de la màxima categoria en l’automobilisme.

De Minardi va passar a Renault, escuderia on va passar els seus millors anys com a professional guanyant dos títols mundials. McLaren es va interessar per l’asturià i el va contractar per fer dupla amb un jove i desconegut britànic anomenat Lewis Hamilton. Els problemes amb l’equip van portar a una temporada més amb un Renault vingut a menys. No va ser més que un any de transició i és que es feia oficial que Ferrari li volia. Fernando Alonso va fitxar el 2010 amb el ‘Cavalino Rampante’ i allà va estar quatre anys, dos d’ells lluitant pel tercer mundial.

Després d’un nefast 2014, l’asturià va provar sort en una nova aventura de McLaren amb Honda a la F1. La imatge d’Ayrton Senna estava molt present a la ment de Fernando. Canviar d’aires per tornar a guanyar. Per desgràcia, la elecció no va ser l’adequada i ara es troba al final de la seva carrera en F1 amb un McLaren que deixa frases com el ‘GP2 engine‘.

El futur és incert, la bibliografia és clara. Fernando Alonso és una de les estrelles de la F1 a la primera dècada del nou mil·lenni. Ha disputat 313 curses de les quals ha guanyat 32. Ha sumat 97 podis, 22 poles i 23 voltes ràpides. Números d’autèntic crac que deixa moments per al record. Des Formularapida.net hem escollit els tres millors i els tres pitjors moments de Fernando Alonso a la F1.

3 MILLORS MOMENTS D’ALONSO A LA F1

  1. Hongria, circuit d’Hungaroring, 24 d’agost de 2003. Fernando Alonso arribava en una temporada amb un monoplaça amb poc motor, però molt competitiu. Començaven els entrenaments lliures i el Renault ja establia les bases del que seria un cap de setmana estel·lar. Marcava la volta ràpida el dissabte i sortia des de la ‘pole position’ diumenge. Domini aclaparador de l’asturià que sortia molt bé i no rebia cap atac de Webber i Raikkonen que eren a la segona i tercera posició. Després de dos parades, Alonso creuaria la bandera de quadres amb 16 “d’avantatge sobre el finlandès. Primera victòria d’Alonso que començava a ser llegenda del automobilisme convertint-se en el pilot més jove en aconseguir una victòria.
  2. 2005 i 2006 sense dubte van ser els millors anys d’un jove Fernando Alonso que ja era llegenda de la F1. El Renault era una màquina ben greixada que lluitava amb un McLaren i un Ferrari amb molta potència, però poc control. Van ser les temporades del guanyar amb cap, estar tranquil, fer podis i sumar punts. Ni Michael Schumacher ni Kimi Raikkonen van poder amb la solvència de l’asturià que es va fer amb dos mundials en el Gran Premi del Brasil. Allà on va néixer Ayrton Senna, la nova estrella de la F1 es coronava.
  3. Le Mans va ser la vàlvula d’escape d’un Fernando Alonso cremat pel seu propi monoplaça. Un McLaren que només li ha donat mals records també li obria la porta a competir al Mundial de Resistència amb el Toyota Gazoo Racing. Al costat de Sébastien Buemi i Kazuki Nakajima, Fernando Alonso es feia amb les 24h de Le Mans i feia un pas més cap a la triple corona de l’automobilisme. L’asturià superava als seus companys d’equip per dues voltes i es feia amb un dels majors resultats de la seva carrera esportiva.

3 PITJORS MOMENTS D’ALONSO A F1

  1. 2007 va ser l’any més frustrant del dues vegades campió del món de Fórmula 1. Fernando Alonso arribava a McLaren amb un cotxe preparat per ser campió, però l’escuderia de Woking tenia una jove promesa, Lewis Hamilton. El pilot britànic era l’aposta personal de Ron Dennis, cosa que Alonso no va acceptar perquè ell arribava amb la bandera de campió i de líder de l’equip. Després de molts problemes dins i fora de la pista, tot va arribar al clímax de tensió al GP d’Hongria quan Alonso va detenir Hamilton a boxes per fer-se amb la volta ràpida. McLaren, Dennis, Hamilton i tota la premsa anglesa crucificar a l’asturià que volia agafar les maletes i anar-se’n cap a un altre lloc que va acabar sent Renault.
  2. El Crashgate de Singapur 2008 és un dels episodis més negres de l’asturià. Alonso tornava a Renault al camí de la victòria, dos anys després, després d’una estratègia polèmica. El pilot espanyol va parar a boxes abans del que s’esperava i en sortir, Nelsinho Piquet s’anava curiosament contra el mur. En aquell moment, el reglament no permetia entrar a boxes amb el cotxe de seguretat en pista, així que Alonso va escurçar distàncies i es feia amb la primera posició. Aquesta cursa l’acabaria guanyant i no seria fins 2009 quan el brasiler va denunciar que l’equip li va demanar que marxés al mur i provoqués el ‘safety car’. Flavio Briatore quedava expulsat del gran circ i Alonso tindria l’ombra dels dubtes sobre la seva imatge.
  3. El somni trencat a Abu Dhabi d’un pilot que mereixia ser campió del món per tercera vegada. Després del fracàs en la seva primera etapa a McLaren, Ferrari entrava per la porta gran i fitxava a Alonso per tornar a veure ‘Magic’ guanyar un campionat. L’asturià va començar una temporada flamant guanyant la primera cursa a Barhein. El Ferrari era bo, però es va anar desinflant davant d’un Red Bull amb Webber i Vettel que agafava forces. Tot s’anava a decidir en l’última cursa en el nou traçat de Yas Marina. A Alonso li valia amb ser quart per defensar la posició davant d’un Webber que estava segon en el mundial. Vettel sortia des de la ‘pole position’, però l’alemany semblava no ser massa amenaça. L’asturià sortia tercer, però en la primera volta perdia posició davant Button i es col·locava quart. La posició justa per ser campió, però un error d’estratègia de la ‘scuderia’ manava Alonso a cobrir la posició amb Webber deixant oblidat Vettel en la primera posició. Alonso quedava per darrere del Renault de Vitaly Petrov. El rus va fer la carrera de la seva vida i va frenar durant tot el GP a un Fernando Alonso que veia com l’escuderia que li feia campió el 2005 i 2006 li treia el seu tercer mundial. Red Bull va ser el més llest de la classe i li va robar la cartera a Ferrari que no ho van veure de venir i van acabar recordant de la ‘santa madonna’.