El bicampió del Dakar va arribar aquest passat dilluns a Madrid, on va ser rebut per una gran multitud de fans. Entre ells en va destacar un, el seu fill Carlos Sainz Jr, amb qui es va fondre en una gran abraçada. La resta de la seva família i el personal de la seva pista de kàrting també van acudir a la cita.
Amb 55 anys i després de convertir-se en el pilot més veterà en guanyar el Ral·li Dakar, Carlos Sainz aterrava ahir a l’aeroport de Madrid on va rebre una calorosa benvinguda. Després de 14 dures etapes i de reconèixer que ha estat “un dels Dakars més complicats que ha viscut”, el Matador arribava a casa.
Al crit de “Campions, campions”, Sainz agraïa tot el suport rebut: “No m’esperava aquesta rebuda, ho agraeixo molt. Em sento content, aclaparat, no m’esperava això ni moltíssim menys. Demostra l’afecte de la gent i l’únic que puc fer és donar les gràcies a tots”, comentava el campió del Dakar.
Arrivaba i no de buit precisament, sinó com a bicampió del Dakar. Vuit anys després de la seva primera victòria en la competició, Carlos repetia al capdamunt del podi. Quan va baixar del cotxe en acabar l’última etapa no podia contenir l’emoció: “Estic molt content. És una recompensa merescuda. A més, coincideix que aquí vaig guanyar el meu últim ral·li del Mundial, per aquests mateixos camins el 2004. I una altra vegada Còrdova i Argentina em donen una gran alegria”, deia el pilot de Peugeot.
No només es considerava guanyador ell, sinó que es desfeia en elogis quan parlava del seu company de ruta, Lucas Cruz: “En el primer tram li vaig dir a en Lucas: “S’ha de guanyar com sigui”, Vull agrair el seu treball, la seva paciència i la seva manera de fer les coses”, comentava Carlos Sainz qui es recordava tant dels abandonaments de les edicions passades, cinc consecutius, i dels mals trams viscuts aquest any: “He conegut abandonaments en aquests últims anys, però sempre m’he esforçat al màxim. Els pitjors moments van ser el segon dia quan Lucas va vomitar sis o set vegades dins el cotxe. A més, vam punxar dues vegades i vam perdre bastants minuts, va ser una jornada molt complicada. Unit al dia de la caixa de canvis van ser moments difícils”, declarava Sainz.
Preguntat per si es podien comparar aquests dos Dakars amb els seus dos mundials de Ral·lis, Sainz evitava comparacions: “Jo els separaria totalment. Són dues etapes diferents de la meva vida. Entre els dos Dakar sí que és més especial. Era l’última oportunitat amb Peugeot i per això m’ha fet més il·lusió que la primera“, declarava el pilot.
Un dels secrets del pilot madrileny ha estat la seva preparació física per a la present edició. Carlos Sainz s’ha entrenat per suportar les altituds viscudes (més de 3.500 metres en alguns casos) amb entrenaments amb màscares que reproduïen la sensació de no tenir oxigen. Amb 55 anys, ha estat un plus que l’ha conduït cap a la victòria final.
Amb l’adéu de Peugeot, també queda a l’aire el futur del pilot. De moment, esquiva el tema: “Ara vull gaudir d’aquesta victòria i després ja hi haurà temps de veure què faig en el futur. Peugeot es retira i veuré què faig amb la família, si decideixo seguir, em plantejaré que m’agradaria, en quines condicions…”, finalitzava el pilot espanyol.
