Igual que ahir, la màxima categoria començava la seva prova amb el cel totalment cobert de núvols negres que amenaçaven amb canviar la meteorologia d’un moment a un altre. I amb el guanyador de l’Esprint, Aleix Espargaró, amb ganes de més. La carrera s’iniciava, però poc duraria l’acció a la pista del Circuit de Barcelona-Catalunya. Després de la sortida, en el primer revolt, es produïa un accident múltiple que acabaria en bandera vermella.
El pilot del Ducati Corse, Enea Bastianini, perdia el control de la seva Ducati Desmocedici GP23 i, en conseqüència d’això, produïa la caiguda d’altres companys com Álex Márquez, Marco Bezzecchi, Johann Zarco i Fabio Di Giannantonio. Per això, va ser sancionat amb una long lap penalty. Encara que no va poder complir-la perquè va ser traslladat immediatament al centre mèdic. Però això no era tot. Al tercer revolt, el vigent campió del món, Francesco Bagnaia, sortiria disparat per l’aire després de patir un lleig highside. Per si no fos prou, el de Torí seria atropellat per Brad Binder, qui, després, acabaria caient també. Les cares dels enginyers de la marca italiana eren un poema.
Quinze minuts després de produir-se l’incident, el pit lane tornava a obrir i els pilots sortien, novament, a pista. En la resortida, tot seria molt més net. Sense cap incident. Jorge Martín es col·locava com a líder provisional de la cursa en un lluita amb les dues Aprilia que faria que Maverick Viñales es posés al capdavant en el primer pas per meta. Pol Espargaró, per part seva, es veia obligat a abandonar prematurament a causa de problemes tècnics en la seva moto. El mateix li succeiria a Binder, encara que, en el seu cas, per una caiguda.
Mentrestant, Viñales guanyava distància amb els seus perseguidors. Per darrere, seguia la lluita acarnissada entre Aleix Espargaró i Martín. En aquesta ocasió, el de Granollers aconseguia passar al pilot del Pramac. També ho faria Miguel Oliveira uns instants després. El portuguès es col·locava en posició de podi provisional (tercer). De moment, el podi, al complet, estava format per tres Aprilia (dos oficials i una satèl·lit).
Amb nou voltes ja completades, les posicions davanteres continuaven estables, amb la marca de Noale adjudicant-se els tres primers llocs de la graella i les dues Pramac de Martín i Zarco, respectivament, al darrere. A la meitat de taula, els canvis de posició i les batalles es produïen continuament. Augusto Fernández, que sortia dinovè, seguia amb la seva progressió i avançava Marc Márquez per a posar-se a la posició número deu.
Raúl Fernández, que ahir es va mostrar content amb la moto malgrat els resultats obtinguts, abandonava mancant tretze voltes pel final. Els problemes mecànics de la seva moto van arruïnar els plans del madrileny. Bezzecchi, després de veure’s involucrat en l’incident de la sortida, escalava posicions i passava al vuit vegades campió del món d’Honda per a ser onzè.
Maverick Viñales i Aleix Espargaró seguien en primera i segona posició. No obstant això, Jorge Martín es posava tercer havent avançat Oliveira. Per tant, teníem podi de pilots espanyols en el Gran Premi de casa per tots ells. Mancant sis voltes pel final, Espargaró s’enganxava de nou al pilot de Roses. Menys de tres dècimes era la distància entre tots dos.
Seguien les hostilitats entre els corredors del darrere. Johann Zarco avançava Oliveira en la ‘Zona de l’Estadi’ i se situava en quart lloc, per darrere del seu company, Jorge Martín. En el mateix moment, Aleix Espargaró encapçalava la cursa, mancant tres voltes per a acabar, després de fer fora de pista Viñales en el primer revolt. D’igual manera, l’1-2 d’Aprilia estava vigent, però amb un ordre diferent.
Completades les vint-i-tres voltes de la cursa, el major dels Espargaró es consagraria com a guanyador del GP de Catalunya. Segon seria el seu company, Maverick Viñales. I tercer, Jorge Martín. Tot això en el marc d’una prova marcada pel greu incident del principi, on nombrosos pilots es van veure afectats.
