Miguel Oliveira ha fet els deures i guanya a València, el que necessitava per ser campió del món. Però la sort ha estat de cara per Danny Kent, que malgrat molts nervis en pista i una discreta actuació, ha finalitzat en els punts per ser campió. El podi l’han completat Jorge Navarro i Jakub Kornfeil.
La cursa començava amb màxima expectació pel títol de Moto3. Danny Kent sortia des de la 17a posició després d’una mala classificació, mentre que Miguel Oliveira sortia quart però amb 24 punts de desavantatge al Mundial. El semàfor s’apagava i el portuguès es posava primer, mentre que Kent només arribava a posar-se en 15a posició. Aquest panorama deixaria Oliveira com a campió sorprenent, però encara quedava molt per davant.
Les primeres voltes Oliveira tirava amb força per desfer el grup capdavanter i deixar-lo amb els menys pilots possibles. No obstant això, Romano Fenati, Efren Vazquez i més tard Jorge Navarro començaven a presionar-lo per darrere i a superar-lo en nombroses ocasions. Per darrere, Kent passava a Bagnaia i es posava a la zona que li donava automàticament el campionat.
En les següents voltes l’anglès superaria a Fabio Quartararo i a Karel Hanika, que poc després haurien d’abandonar per problemes mecànics i caiguda, respectivament. Gràcies a això, Kent es quedava sol en 12a posició, amb un còmode matalàs sobre Oettl, que era 13è. Mentrestant, per davant la lluita seguia entre aquests quatre pilots, però amb un Oliveira que semblava el més fort sobre els altres tres, que el superaven diverses vegades per rebuf.
Arribant a final de carrera, començava el conflicte dins de Leopard, ja que Hiroki Ono deixava passar a Kent però després se li tirava a sobre i el presionava, amb diversos intents per superar-lo. El japonès li posava una pressió extra al seu company, que ja tenia els nervis pels núvols perquè es jugava el Mundial i no podia tornar a fallar.
Els pilots encaraven l’última volta i Oliveira superava Navarro i a Vázquez per posar-se primer i tirar amb força. Navarro el seguia de front però no acabava d’arribar. Darrere la lluita pel podi estava entre Vázquez i Fenati, però en l’últim revolt Antonelli perdia el control de la seva moto i tirava a l’espanyol i l’italià. Els tres a terra regalaven el podi a Jakub Kornfeil.
Així doncs, Miguel Oliveira guanyava la cursa i feia els deures, però no tot depenia d’ell. Per darrere arribava Kent, sent avançat pel seu company d’equip, Ono, que acabava vuitè i davant de l’anglès, que es proclamava campió del món de Moto3. Tot i perdre l’oportunitat a les últimes quatre curses per culpa de caigudes i discretes actuacions, contrastades amb el bon moment de forma d’Oliveira, aquesta vegada no va fallar i va pujar al podi ha celebrar un merescut títol, que ha conservat per tan sols sis punts d’avantatge, pels més de quaranta que ha arribat a tenir.
Així doncs, campió i subcampió continuaran la lluita en Moto2 com a companys d’equip en Leopard. A Moto3 tindrem també un campionat emocionant el 2016, amb moltes joves promeses que prometen donar el mateix espectacle o més del que hem viscut aquest 2015.
