Després de la classificació de dissabte, el primer que vaig pensar és que la cursa de diumenge seria la millor en el que portem de campionat és. La veritat, crec que no va ser així, però va estar a prop.

La pluja va fer acte de presència abans que comencés la cursa. En aquest moment encara creia, amb més ímpetu si cap, que seria la millor carrera de l’any. Però em va caure el món als peus quan la FIA va emetre un comunicat dient que la carrera començaria sota el règim de Safety Car. Aquí es van carregar un dels moments més importants de la cursa. Està clar que el primer és la seguretat dels pilots, però Direcció de carrera ha agafat la rutina que quan plou es comença darrera del safety. I això no és així. En les categories inferiors ha d’haver un diluvi universal per començar amb el safety, com va ser el cas de la 2a cursa de la Fórmula V8 3.5 de l’altre dia a Spa.

Encara que a vegades ja costi veure-ho perquè porta el millor cotxe, en Lewis Hamilton va fer una gran carrera i va merèixer una victòria que sembla que havia desitjat molt, fins i tot mitjançant l’oració. ¿Els mèrits? Aguantar 47 voltes amb el ultrasoft, i sobretot aguantar la pressió d’un Daniel Ricciardo, qui va buscar desesperadament una victòria que, després del triomf de Max Verstappen a Barcelona, ​​era vital per a la seva confiança com a pilot. Qui sembla que no tenia tantes ganes d’aquesta segona victòria consecutiva de l’escuderia de toro va ser el mateix equip. Com s’entén que cridis al teu pilot al box i després no et doni temps a preparar els pneumàtics? Així no, Red Bull. Així no es guanya a un equip com Mercedes. Checo Pérez, qui va pujar a l’últim graó del podi, també va fer una gran carrera, demostrant la seva gran habilitat: conservar els pneumàtics a un ritme competitiu. I és que tant ell com en Lewis van optar per l’estratègia que sembla anar millor a Mònaco: 1 parada. Perquè com diu la dita: a Mònaco guanya qui no para. Bé, qui per menys.

A prop del podi va estar Sebastian Vettel. La veritat és que l’alemany no va destacar molt en la carrera. I com la retransmissió no el mostrava, ja ni me’n recordava d’ell. El que cal tenir clar és que Ferrari no té el millor motor, el té Mercedes; però tampoc té el millor xassís, i és que no va poder acostar-se ni als Red Bull ni als Mercedes. Fernando Alonso va acabar cinquè. La millor posició a McLaren-Honda juntament amb el 5è que va aconseguir al GP d’Hongria del 2015. Per a mi un dels millors del GP juntament amb en Lewis i en Checo. El va seguir Nico Hulkenberg que va avançar a l’altre Nico en l’última volta mostrant d’aquesta manera la significativa millora de Force India. Rosberg, per la seva banda, va perdre una important part de l’avantatge que portava amb en Lewis. ¿Les causes? Segons ell la manca de confiança a causa de la baixa temperatura dels seus pneumàtics. En 8è posició va arribar un Carlos Sainz a qui el resultat li va quedar petit, convençut que tant ell com el cotxe tenien més potencial. Però un cop més, qui no va acompanyar va ser l’equip, aquesta vegada el germà petit del toro, que tornaven a fallar en matèria de pit-stop. Jenson Button i Felipe Massa acabaven 9è i 10è respectivament. Per a l’anglès va ser una carrera més en la línia de progrés del seu equip. Per al brasiler, va ser la pitjor carrera de tot l’any. I és que ell i el seu company van tenir un cap de setmana molt difícil amb un rendiment molt més baix del que és habitual. Williams ho passa malament quan ha de fer valer el xassís i el seu motor Mercedes no compta tant.

Com en tot GP hi ha una cara i una creu. I aquesta vegada van ser els dos primers del GP d’Espanya: Max Verstappen va xocar contra el mur quan estava remuntant des de la penúltima posició; i Kimi Raikkonen va protagonitzar un curiós cop a la corba de Grand Hotel Hairpin en el qual l’aleró se li va ficar sota el cotxe deixant al finès sense direcció i tancant a Mirebau al pobre del Romain Grosjean. Una situació bastant graciosa la veritat. Encara que per a ells segur que no ho va ser.

Mònaco no va decebre i la pluja va permetre algun avançament més dels que hi ha normalment en els estrets carrers del Principat. El mundial es torna a prémer i com diu en Lewis, encara hi ha moltes carreres per davant. Moltes gràcies per llegir el meu comentari i ens veiem d’aquí a dos setmanes al magnífic circuit Gilles Villeneuve.

Leave a Reply