El jove pilot de 18 anys que va perdre les dues cames l’any passat és tot un exemple de superació al món de l’esport i després dels seus test amb Carlin, ha expressat de nou a Twitter la seva intenció de pilotar a la Fórmula 3 britànica el 2018.


Diuen que l’amor mou muntanyes i Billy Monger ha portat aquesta frase a la seva màxima expressió. L’amor que sent per les curses, la competició i el seu somni. Un somni que va semblar que es perdia el passat mes d’abril a la Fórmula 4 britànica al circuit de Donington Park, quan el britànic va patir un accident que va donar la volta al món. Llavors va començar la seva lluita per moure la muntanya que li havia aparegut al davant. Va perdre les dues cames, però mai les ganes de tornar a pujar-se al cotxe.

“Qui ha guanyat la cursa?”, va ser una de les primeres coses que Monger, encara convalescent de l’accident, va escriure-li a la seva mare. Viu per al món de les curses i el seu esperit de superació podria tenir premi: “El meu pla és tornar a un monoplaça el 2018. Amb una mica de sort, a la Fórmula 3 britànica, que és el que estem intentant”, deia el pilot el passat mes de desembre a la gala de la FIA. Dos mesos després, el pilot torna al seu habitat i després d’un test amb l’equip Carlin al circuit de Charlwood, les sensacions són prou bones com per pensar en el futur.

“És increíble, el que he sentit aquestes últimes dues setmanes al tornar a estar sentat a un monoplaça. He fet voltes força bones. Ara em centro en poder pilotar a la Fórmula 3 britànica aquesta temporada”, deia Monger després dels test. Una petita part de la muntanya que deixa de tapar el sol. Més i tot, si es té en compte la satisfacció de Carlin: “Gran feina, Billy! Estem orgullosos de formar part del teu viatge i confiem en poder estar junts a la graella de la Fórmula 3 britànica el 2018”, publicaven a les seves xarxes socials.

El britànic va rebre de mans de Jean Todt la seva llicència que l’acredita com a apte per a poder tornar als circuits, per a tornar a competir aquest any. I Billy té clar que el lloc ha de ser la Fórmula 3 britànica, el següent pas que hauria donat sense el seu accident l’any passat.

En cas d’aconseguir-ho, seria un fet històric, tot i que no seria el primer en pilotar cotxes de competició amb controls adaptats a les mans. Els casos més remarcables en el món dels monoplaces són els d’Alex Zanardi i Michael Johnson. L’italià va perdre les dues cames a un accident a la Champ Car però va tornar a la competició a diverses categories i fins i tot va arribar a pilotar monoplaces de la Champ Car i la Fórmula 1 amb controls a les mans. Va arribar a guanyar curses de turismes però on va triomfar de debò va ser als esports paralímpics, on va aconseguir quatre medalles entre els jocs de Rio de Janeiro i Londres dins la categoria de ‘handbike’.

Johnson, per part seva, va quedar paralitzat el 2005 després d’un accident de moto de dirt track als Estats Units. Es truncava així una prometedora carrera sobre les dues rodes, però enlloc de deixar la competició, es va passar a les quatre rodes. Des de 2009, va participar a curses de la Fórmula Skip Barber, el USF2000 i la Star Mazda, abans de passar-se als GT’s a Estats Units. Finalment està l’inspirador cas de Frédéric Sausset, que va participar a les 24 hores de Le Mans de 2016 amb un LMP2 adaptat per a poder ser pilotat a pesar de ser el francès un quàtruple amputat.

Billy vol escriure el seu nom a dalt de tot de la muntanya. Vol que la seva determinació doni resultats. I tenint en compte el que s’ha vist fins ara, sembla que ho aconseguirà.