Rahal guanya una cursa de grup accidentada i perillosa

Graham Rahal s’ha fet amb una victòria difícil en una cursa que ja esta escrita en la història de la IndyCar. Rècord de canvis del liderat, 5 cotxes en paral·lel en un revolt i malauradament, accidents. Tota aquesta combinació ha permès a Rahal aconseguir la primera victòria a la IndyCar des del 2008. Kannaan i Andretti tanquen el podi. Power i Castroneves han abandonat per accidents i deixen un ampli liderat a Montoya.

La Indycar a Fontana, un dels circuits on els radiadors més s’embruten i on els cotxes han d’aguantar temperatures molt altes. En els darrers anys, l’Auto Club Speedway ha acollit l’última cursa del campionat en una ronda nocturna, avui no és el cas.

Abans de tenir la bandera verda, Gabby Chaves (Bryan Herta Autosport) ja començava tenint problemes amb la ràdio. I a diferència dels altres anys, la sortida es feia en files de 2 i no pas de 3, amb els Penske de Pagenaud i Castroneves en la primera fila, tot i això el francès perdia el liderat que prenia Castroneves seguit d’Andretti, ubicant-se tres en paral·lel en una cursa que en les primeres voltes era de grup.

Rodaven 2-3 en paral·lel en grup on Castroneves, Montoya i Andretti (Andretti Autosport) s’intercanviaven el liderat juntament amb Carpenter (CFH Racing) i Kanaan (Chip Ganassi Racing), però les posicions s’intercanviaven molt ràpid. Només Pippa Mann (Dale Coyne Racing) i Stefano Coletti (KV Racing Technology) es desfeien d’aquest grup.

Cap a la vintena volta el grup quedava reduït als 11 primers, però amb una lluita en el primer lloc focalitzada en Kanaan i Andretti. Aquesta lluita també servia a Sage Karam (Chip Ganassi Racing) per liderar la seva primera volta a la IndyCar, el primer debutant del any que ho aconsegueix.

Coletti obria la finestra de la primera de les planificades 6 aturades a box, a continuació anirien aturant-se els líder com Kanaan que era el primer en fer-ho. Unes aturades a box on els Penske de Power i Castroneves patien problemes. I un altre cop, per quarta vegada enguany, un mecànic del equip Dale Coyne Racing era envestit per Tristan Vautier en el canvi de pneumàtics. Però la classificació continuava igual, el fet més destacable era la pèrdua de posicions de Kanaan i la millora de Sato (A.J. Foyt Enterprises) que prenia per unes voltes el liderat de la cursa.

Abans de la segona aturada que també començaria per Coletti, Takuma Sato era el qui més voltes havia liderat de la cursa en un ritme poc imaginable a principis de temporada, per part d’un Honda. Scott Dixon (Chip Ganassi Racing) tenia problemes de potència en el pit stop, fent-lo perdre 3 llocs en el lloc on va aconseguir el campionat del 2013.

Després d’aquesta atirada a box, els dos pilots que havien tingut problemes en la primera parada, Power i Castroneves, aconseguien el liderat de la cursa per davant Kanaan i Sato, però el grup no es tardava en compactar entre els 10 primers. Els dos pilots “de sempre” del equip de Roger Penske protagonitzaven una lluita tu a tu abans de la tercera parada a box, tal i com es va viure aquí l’any passat per la lluita pel campionat del 2014.

A la volta 107, Kanaan i Castroneves eren els primers en completar la tercera aturada a box. Tot seguia igual al completar-se les aturades, tot i que destacava la millora dels Andretti Autosport de Carlos Muñoz i Ryan Hunter-Reay que gairebé impactaven amb un molt agressiu Graham Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing), però el més sorprenent de tot era que s’arribava a meitat de cursa sense “pace car” i això que el grup al completar les 250 milles era més compacte que mai, amb 15 pilots de 23 lluitant per la victòria. Una unió del grup protagonitzada per la tornada en escena dels Honda.

A la volta 136, Castroneves perdia el liderat i a continuació patia un accident en tocar-se amb Ryan Briscoe (Schmidt Peterson Motorsport) quan aquest no li deixava espai per avançar. El brasiler patia una virolla i se li parava el cotxe, fet provocava el primer pace car de la cursa que feia avançar la quarta aturada dels pilots.

Després de tot aquest guirigall, Will Power passava a liderar la cursa gràcies a un increïble pit stop, darrere d’ell estava Rahal que havia perdut el liderat. Amb aquest Pace Car el més beneficiat era Josef Newgarden (CFH Racing). El guanyador de l’última cursa del campionat a Toronto portava tora la cursa rodant dinovè, apunt de ser doblat, fet doncs que ajudava al nord-americà que encara està en la lluita pel títol i necessita bons resultats a on més falla, els ovals. D’altra banda el més perjudicat era Briscoe que havia canviat l’aleró posterior per culpa del toc amb Castroneves, l’home que més voltes havia liderat fins aquell moment.

El sub-campió de la categoria tornava a pista amb 16 voltes menys a la volta 152, just quan tornava la bandera verda. El de Penske finalment abandonava la cursa.

Si l’accident de Castroneves penseu que havia servit d’alguna cosa, la resposta és no. 7 voltes més tard, els dos pilots de CFH Racing es havien d’abandonar després d’un toc on Carpenter no havia deixat prou espai a Newgarden que estava protagonitzant una important remuntada, tal i com hem mencionat abans. Aquesta situació l’aprofitava Power per aturar-se a box i canviar l’estratègia. Abans del accident, Briscoe complia amb la seva penalització.

La bandera verda tornava a la volta 168 amb el grup ara sí més calmat on era rar veure files de 4 pilots com abans fins que Sato ho feia per ficar-se líder. Tot i que el líder que tenia controlada la cursa en aquell moment era Power que ja havia fet la cinquena aturada. Una cinquena aturada en que Muñoz feia dins de lo “ normal”.  En aquesta situació i amb tothom aturant-se, Rahal s’enduia la mànega de repostatge en una estranya maniobra del seu mecànic. Això feia provocar la bandera groga per tercer cop en deixar benzina i part de la mànega, al mig de la pista.

Per suposat alguns pilots ho aprofitaven per realitzar una sisena aturada com el cas de Power o Briscoe, que havia fet una increïble remuntada després d ela penalització. Això deixava el liderat de la cursa per el guanyador de la Indy 500, Juan Pablo Montoya.

La competició tornava al seu màxim exponent a falta de 51 voltes. Una lluita espectacular la que veiem abans de l’última parada. Arribàvem a veure fins a 5 cotxes en paral·lel al revolt 3. Simplement una de les curses més emocionants de la temporada de llarg on es consolidava el tu a tu entre Power i Andretti, abans de l’última aturada que es faria sota el pace car.

Un Pace Car que sortia a pista, a falta de 30 voltes per quarta vegada per culpa d’un tros d’aleró posterior desprès del cotxe de Muñoz per un toc amb Scott Dixon. L’aturada feia a Power líder de la cursa seguit d’Andretti i Rahal.

La cursa es reprenia amb un nou rècord a falta de 23 voltes intenses pel final, la cursa amb més canvis en el liderat de la història de la IndyCar.

Un reinici amb canvis de posició constants i amb 5 pilots en paral·lel a cada revolt. Power tenia aparentment un liderat controlat. La traçada bona canviava de la zona alta a la baixa, i Power ho sabia i era molt agressiu en aquesta zona per a que no el superés ningú. Però Briscoe l’aconseguia superar a falta de 16 voltes pel final.

Briscoe gairebé era superat per Sato 3 voltes més tard, el japonès per sort evitava un toc que podria haver estat el final de la cursa. Qui si el superava era Rahal per la traçada del mig. Però l’inevitable és inevitable. Sato i Power es quedaven fira de cursa , sota una resignació enorme de Power. Sato havia perdut el control, i havia recuperat la traçada, però un toc de Dixon provocava aquest accident que pot ser molt important en el campionat.

Els comissaris decidien aturar la cursa a falta de 5 voltes i el liderat de Graham Rahal sobre Briscoe, Kanaan, Dixon, Montoya, Pagenaud i Karam.

Alguns pilots quan tornava la bandera groga s’aturaven a box per ficar pneumàtics nous per lluitar per la cursa en 3 voltes.

La bandera verda tornava Rahal mantenia el interior però Kanaan no es donava per vençut  i en la traçada interior l’intentava superar. Andretti ho intentava per l’interior però no li deixava, abans de que Hunter-Reay perdés el control del seu cotxe, impactés contra Briscoe que sortia volant i impactant contra la gespa del primer revolt. Un accident molt violent per al neozelandès que sortia sa i estalvi del accident que, en el fons, era provocat pel toc de Hunter-Reay, Karam i Montoya.

https://www.youtube.com/watch?v=Q0WS2o-PehY

Això permetia a Graham Rahal aconseguir una victòria molt buscada des de fa anys. Es tracta de la segona victòria que aconsegueix a la IndyCar, la primera de la temporada. Tony Kanaan i Marco Andretti completen el podi. Montoya acaba en quart lloc i amplia la distància en el campionat sobre Power. Dixon tercer, ha acabat sisè, just per darrere del rookie, Sage Karam que amb el cinquè lloc aconsegueix el seu millor resultat a la IndyCar.

La propera cita de la Verizon IndyCar Series serà d’aquí dues setmanes a Milwaukee, Wisconsin, un altre oval, però un dels anomenat “short ovals” que requereix el pack aerodinàmic dels circuits urbans i permanents.

Resultats: