Simon Pagenaud posa la directa en el campionat després d’una altre victòria, aquest cop a Alabama. El de Penske ha hagut de fer front a un tu a tu amb Rahal qui ha acabat segon. Newgarden tanca el podi.
El Gran Premi de Alabama es presentava molt emocionant en una lluita entre els Penske, Newgarden i Dixon, preferits a la victòria pel dia d’avui. Evidentment a la IndyCar sempre hi ha sorpreses i la cursa d’avui n’ha estat un altre exemple.
La sortida havia de repetir-se per culpa d’un toc de Carlos Muñoz (Andretti Autosport) a Mikhail Aleshin (Schmidt Peterson Motorsport), qui tocaria a Jack Hawksworth (AJ Foyt Enterprises).
La volta primera volta es completava sense haver-se celebrat la sortida que es celebraria finalment en la segona volta, ja que Aleshin i Hawksworth havien de sortir els últims després del toc.
Ja amb la bandera verda, Pagenaud (Team Penske) mantenia el liderat de la cursa, per davant de Power (Team Penske) i Newgarden (Ed Carpenter Racing). Al darrere, Castroneves (Team Penske) es sortia de pista i baixava fins al novè lloc, mentre que al revolt 5, Bourdais (KV Racing Technology) provaria una maniobra molt agressiva, tocant a Scott Dixon (Chip Ganassi Racing) qui patiria una virolla. Al completar la volta, Newgarden superava Power per al segon lloc. Destacava al darrere la bona sortida d’Andretti (Andretti Autosport) que des del vintè lloc pujava al desè, el mateix per Montoya (Team Penske) que del últim lloc pujava al dotzè.
Amb la cursa estabilitzada a la volta 5, Pagenaud liderava per davant de Newgarden i Power. Rahal (Rahal Letterman Lanigan Racing) era el primer Honda en quart lloc seguit de Kanaan (Chip Ganassi Racing) i Hinchcliffe (Schmidt Peterson Motorsports).
Les aturades a box s’iniciaven pels voltants de la volta 15 per als qui duien pneumàtics tous. No era el cas de Hinchcliffe que mantenia explicacions amb Kimball (Chip Ganassi Racing) per la sisena posició. El pilot canadenc s’aturava a box a la volta 18 tot i rodar amb el compost dur.
Això canviava les coses, amb un Hinchcliffe que perdria el seu lloc amb Tony Kanaan. Montoya era qui més posicions recuperava al situar-se a l’estela del canadenc en el setè lloc. Al davant Newgarden perdia la segona posició per culpa, altre vegada de la mànega en el pit stop.
Abans de la segona aturada a box, Ryan Hunter-Reay (Andretti Autosport) s’ubicava en el top10 després de superar els seus companys d’equip Marco Andretti i Alexander Rossi. Al darrere, Dixon escalava fins la catorzena posició. I l’Honda de Rahal entrava en zona de podi després de superar a Newgarden pels volts de la volta 40, moment en que s’iniciaven les segones aturada a box.
Un moment important en el pit lane, era quan Kanaan i Montoya s’aturaven alhora. El brasiler aconseguia mantenir la posició, però en sortir de boxes no podia fer front a Hinchcliffe que el superava pel cinquè lloc. El de Ganassi unes voltes més tard era superat per Montoya i Castroneves, ambdós amb pneumàtics durs.
Al davant, Power reduïa distàncies amb Pagenaud que rodava amb pneumàtics durs, i a sobre es trobava un doblat, Connor Daly (Dale Coyne Racing) que no el deixava avançar, fent que tant Power com Rahal es fiquessin a roda del francès.
Mentrestant, Hinchcliffe baixava fins el setè lloc en ser superat per els Penske de Montoya i Castroneves, just abans de la tercera i última aturada a box. El canadenc era el primer en realitzar el canvi, juntament amb Dixon que ja havia escalat fins l’onzena plaça.
En la lluita per la victòria, Power i Newgarden s’aturaven abans que Pagenaud i Rahal qui ho feien a la volta 65. Moment decisiu de la cursa en que el francès mantenia el liderat de la cursa, i el què és més important, per davant de Daly. Rahal havia superat a Power amb aquest canvi de pneumàtics.
A falta de 20 voltes pel final, Pagenaud liderava per davant de Rahal i Power. Newgarden era quart seguit de Montoya, Hinchcliffe, Castroneves, Kanaan, Kimball i Dixon.
Rahal aconseguia retallar les distàncies amb Pagenaud qui seguia perdent ritme al rodar entre pilots doblats. L’altre Penske dins del podi, patia els atacs també de Newgarden –guanyador aquí l’any passat.
Rahal a falta de nou voltes utilitzant el Push to Pass, superava al francès amb un toc inclòs. Tot i això el líder del campionat tornaria a l’atac. A falta de 5 voltes Pagenaud ho intentava, i es situava en paral·lel, al revolt 1 fins al revolt 7 on Rahal impactava amb Hawksworth trencant el seu aleró davanter, i perdent el liderat de la cursa.
Pagenaud aconseguia la victòria per davant de Rahal, Newgarden aconseguia superar a Power –que es quedava sense benzina. En cinquena posició finalitzava Juan Pablo Montoya, mentre que Hinchcliffe, Castroneves, Kanaan, Kimball i Dixon –ha marcat volta ràpida de la cursa, completen el top10.
Pagenaud s’escapa en el campionat després de ser l’únic pilot capaç de de pujar al podi en totes les curses. El francès no sap que és acabar per la sota de la segona posició enguany, amb un Pagenaud que lidera amb 48 punts sobre Dixon. Montoya és tercer en el campionat a 52 punts, mentre que Castroneves quart ja està a 70.
La propera cursa es disputarà en el Gran Premi d’Indianapolis en el traçat interior, per iniciar el mes de Maig preparatiu a les 500 milles d’Indianapolis que enguany arriben a l’edició número 100.
