Benvolguts lectors, el mundial ha tornat! Ho va fer, com sempre, al circuit d’Albert Park (Austràlia), i amb una sèrie de millores i d’imperfeccions respecte a la temporada anterior.
Els nous monoplaces són, sens dubte, una de les suposades millores d’aquest 2017. Amb aquests alerons posteriors baixos, uns xassís més llargs i els pneumàtics amples feia l’efecte que la F1 tornaria a ser la que era en els primers anys de segle. No obstant això hi ha coses que no em van acabar d’agradar. El més important va ser la complexitat (si hi cabia) d’avançar. I sí, sé que a tots us ve al cap un trasbalsat Hamilton, impotent en no poder avançar al bo de Max Verstappen. Però a més, cal recalcar que, en general, hi va haver pocs avançaments, i encara menys en la part davantera. No obstant això, el circuit d’Albert Park és un traçat semiurbà i amb pocs punts clau per llançar-se. Així que m’esperaré als següents Grans Premis per dictar sentència sobre aquest tema.
Centrant-nos en la cursa he de dir que per a res crec que Ferrari aconseguís aquesta victòria només per mèrits propis. Que el cotxe ha millorat? Sí. Que estan més a prop de Mercedes que els anys anteriors? Sí. Que no es van equivocar en l’estratègia? També. Però és que Mercedes sí que ho va fer. O a Hamilton no li van aguantar els pneumàtics. Però el cas és que anticipar la parada i sortir darrere de Max Verstappen sense saber que la possibilitat d’avançar-lo (amb aquests nous cotxes i en aquest circuit) era molt remota va ser el que va causar la caiguda del britànic, i la victòria de Sebastian Vettel. De totes maneres, si milloren el cotxe i segueixen estant igual de encertats pel que fa a la pràctica de les curses, veig per primera vegada en molt temps als de Maranello amb possibilitats reals d’emportar-se el mundial.
Si mirem a la resta dels mortals dir que Valteri Bottas va fer un debut conservador. No sé si li podrà plantar cara al seu company en aquesta temporada, perquè la seva persecució a en Lewis en els compassos finals de la cursa segurament es va deure més al desgast dels pneumàtics del britànic (per parar abans) que a un possible increment de ritme del finlandès. Caldrà esperar per veure de què és capaç l’expilot de Williams.
La resta de punts es van repartir una mica entre els pilots que acostumaven a estar en el top 10 l’any passat: Checo Pérez, els Toro Rosso, un Felipe Massa a qui no sembla afectar-li el temps… i Esteban Ocon, que va aconseguir el seu primer punt en F1 després de la retirada d’en Fernando. Em va semblar una llàstima i un infortuni el problema de l’asturià, ja que malgrat tenir pitjor ritme que els seus perseguidors, tampoc estava fent un tap tan exagerat com el que molts podrien pensar. De totes maneres molt li queda per millorar a McLaren si no volen seguir arrossegant-se per les pistes i fent taps per alguns punts que emportar-se a la boca.
D’aquí a dues setmanes ens veiem en el circuit internacional de Xangai, on se celebrarà el segon Gran Premi d’aquest mundial 2017, el qual encara és ambigu sobre les seves millores respecte els seus predecessors.