Les últimes tragèdies als campionats de promoció, a MotoGP i WorldSBK van portar a la FIM i Dorna a prendre noves mesures com limitar l’edat per a competir i reduir graelles. Això ha creat controvèrsia en el món de les dues rodes.
Seria en Marc Márquez – per posar un exemple – el Marc Márquez que és ara si hagués muntat en moto per primera vegada als catorze anys en comptes dels quatre? Si no hagués competit des de ben petit en els campionats més prestigiosos? És a dir, és innegable que el talent hi és o no hi és, però el que s’aprèn des de ben petit és a pilotar i a saber suportar la pressió de córrer a un campionat.
Per desgràcia el motociclisme no és com altres esports i existeix un risc més alt durant la competició, sobretot pels pilots més joves, amb menys pors i com a conseqüència de la seva edat, amb menys experiència.
En els darrers anys aquesta disciplina ha viscut massa pèrdues de joves pilots, amb talent però sobretot amb tota una vida pel davant. L’Andreas Pérez i l’Hugo Millán, de tan sols 14 anys, o en Jason Dupasquier i en Dean Berta Viñales, de disset i quinze, respectivament.
La pèrdua de vides tan joves ha provocat que la FIM i Dorna hagin pres noves mesures de seguretat, com reduir l’edat de debut i acotar el nombre de pilots a les graelles de les copes de promoció (FIM CEV Repsol, Red Bull Rookies Cup i totes les Talent Cup) i campionats mundials com el WorldSBK i MotoGP. Aquestes mesures han provocat controvèrsia i moltes veus qüestionen que siguin les mesures adients per a frenar les tragèdies.
UN SI ROTUND A TOTA MESURA
Tota precaució és poca. Només qui sent tan fort com jo la passió d’aquesta disciplina podrà entendre’m mentre llegeix aquestes línies. Cada pèrdua fa mal. De fet, molt mal. Per fi arriben mesures, que poden contribuir en la reducció de tragèdies. Que hi hagi menys pilots provocarà menys risc, tot i que hem de ser conscients que mentre hi hagi una moto a pista, el risc mai no és zero. Elevar l’edat de competició també pot ajudar al fet que no es perdin vides tan joves. Tot i que, des del meu punt de vista, una vida és una vida, independentment de l’edat. El perill existeix fins i tot pels pilots més experimentats.
CONSEQÜÈNCIES DE LES MESURES
Per aquesta servidora és complicat adoptar una sola postura davant aquestes mesures. És impossible no posar-se en la pell dels futurs pilots i veure com se’ls complica la trajectòria. Però sobretot, es complica per les famílies, que assumeixen els grans costos que aquest món comporta, endarrerint l’arribada als campionats elitistes fins als 18 anys. Ja ho ha explicat Jorge Martín en diverses ocasions: mantenir-se en aquest esport és difícil si no tens diners o si no arribes a un bon equip. Ara arribar-hi a temps serà més complicat.
L’acotament de graelles tampoc no ajuda. Si ja és complicat de normal poder trepitjar campionats d’aquest calibre, si les places són més reduïdes, els futurs pilots ho tindran molt complicat. El filtre es reduirà. I com a conseqüència, el motociclisme pot perdre grans talents.
Costa adoptar una postura envers aquestes mesures. Com a aficionada, les prefereixo. Si em poso en la pell del pilot, em costen d’assimilar. Ara només cal veure quins resultats donen. Si redueixen els incidents, benvingudes siguin. Les haurem de respectar sense articular paraula en contra.
