Durant els més de seixanta anys d’història d’aquest esport han arribat a perdre la vida fins a 45 pilots, però sense dubte les dos pèrdues que és van viure durant el Gran Premi de San Marino de 1994, van ser de lluny, les més impactants a tots als aficionats de Fórmula 1. Les dos víctimes que va cobrar el mític Circuit d’Imola van ser, Roland Ratzenberg y el llegendari, Ayrton Senna.
Des del GP del Canadà de 1982 un pilot no perdia la vida en un circuit de Fórmula 1, per això el que va passar en el Gran Premi de San Marino de 1994 va impactar tan a la comunitat de Fórmula 1. A part, tots els aficionats d’aquest esport vam perdre una icona, un pilot llegendari amb talent sobrenatural que li va donar tres Títols Mundials i 41 victòries.
Aquell tràgic cap de setmana va començar amb un fort i espectacular accident del Jordan de Rubens Barrichello, qui va arribar a perdre el coneixement i va patir el trencament del seu nas i un dels seus braços. Passades aquelles dures pràctiques de divendres, el següent dia és celebrava la qualificació, i durant els compassos finals és va produir un fort accident del Simtek de Roland Ratzenberger. El pilot austríac s’havia estavellat a més de 300km/h i, tot i trobar el cockpit bé, Roland va patir greus lesions al cap que van acabar amb la seva curta vida.
Roland Ratzenberg, la primera baixa que deixava tocat al Pàdoc
El Pàdoc sencer va quedar greument afectat per la pèrdua d’aquest jove pilot, que solament anava a disputar la seva tercera cursa a la Fórmula 1. Ratzenberg va iniciar la seva trajectòria en categories inferiors com la Fórmula 3 o la Fórmula 3000, i més endavant va donar un pas endavant disputant algunes edicions de les 24h de Le Mans, això si, sense força èxit.
Durant el GP del Brasil de 1994 va poder complir el seu somni, i és va pujar al volant d’un monoplaça de Fórmula 1 del equip Simtek. Tot i això, Roland va veure com el seu modest cotxe no era capaç de classificar-se entre els 26 primers, i no va poder formar part de la graella de sortida. Durant la següent prova del calendari, Ratzenberger va col·locar el seu Simtek en l’última plaça de la graella, i després d’una bona remuntada va finalitzar aquell GP del Pacífic en 11ª posició.
Desgraciadament la seva curta trajectòria va finalitzar a San Marino, i es que durant la classificació va patir aquest greu accident ja comentat. Segons és va descobrir, Roland és va tocar amb el seu company d’equip, David Brabham, i el seu aleró frontal va quedar mig despenjat, i ja al passar per el revolt Villeneuve és va despenjar provocant aquell fort impacte a més de 300km/h.
Ayrton Senna, el cop definitiu a la Fórmula 1
Tot i el dol que tots els integrants del ‘Gran Circ’ tenien dins del seu cos, la cursa és va acabar disputant. Només arrancar els pilots, el Lotus de Pedro Lamy i el Benetton de JJ Lehto van xocar violentament, provocant fins i tots espectadors ferits a causa de la ferralla despresa dels cotxes. Aquell accident va originar la sortida del Safety Car, un fet insòlit en aquells temps. El Cotxe de Seguretat va conduir a molt baixa velocitat, fent que els pneumàtics dels pilots és refredessin molt.
Només marxar el SC els pilots van tornar a empendre el ritme, amb un Senna al capdavant seguit per el Benetton de Michael Schumacher. Dues voltes més tard el braziler de Williams s’anava recte al revolt de Tamburello, xocant a 270km/h contra el mur. En primera instància no semblava un cop molt fort, però a mesura que els segons passaven la preocupació augmentava. Senna no s’havia mogut del cockpit, i els metges l’atenien d’urgència al mateix circuit. La cursa estava aturada, i després d’uns minuts traslladaven al brasiler a un hospital.
Desgraciadament això no va canviar el destí, i Senna ja havia mort al acte després de que la barra d’una suspensió travesses el cap del veterà pilot i li fes perdre la vida per sempre. Mentre Ayrton és trobava al hospital aquella dramàtica cursa va ser guanyada per Michael Schumacher seguit pel Ferrari de Nicola Larini i del McLaren de Mika Hakkinen.
20 anys després la llegenda no s’ha oblidat…
Avui, 1 de maig de 2014, és compleixen vint anys d’aquell trist dia de 1994. Les mostres d’afecte per el brasiler no s’han aturat al llarg del anys, i avui s’estan fent múltiples homenatges per tot el món. Sense cap mena de dubte ho mereix, ha fet grans mèrits per a què la gent l’admiri d’aquesta manera. Senna va debutar a la Fórmula 1 durant el GP de Brasil de 1984 amb un modest equip, Toleman. Amb aquell monoplaça ja va donar els primers símptomes de qualitat, destacant sobretot el Gran Premi de Mònaco, on sota una pluja torrencial, Ayrton va ser capaç de ser segon i posar en apurs la victòria d’Alain Prost. Ho va fer a tal punt que li retallava tres segons per volta, i de no ser per la bandera vermella que va aturar la cursa, de ben segur que Senna l’avançava.
Aquells bons resultats el van portar a Lotus, on s’hi va estar fins 1987. Aquells anys vestint amb el mono negre i les mítiques publicitats de John Player Special, i l’últim any amb el de color groc de Camel, el van acabar de formar com una estrella d’aquest esport. Senna va obtenir el seu primer triomf al GP de Portugal de 1985, de nou sota la pluja amb una conducció perfecte.
Gràcies a les sis victòries amb Lotus i les grans actuacions demostrades a pista va fitxar per McLaren, amb qui va obtenir victòries fins a les 41 finals, que a més li van acabar donant tres Mundials de Pilots. El de 1988 gàcies a una gran remuntada des del 14è lloc, després de patir un petit incident al principi de la prova. Al 1989, de nou a Suzuka, la història va canviar, i Senna va perdre el títol davant de Prost per culpa la injusta desqualificació que li van clavar, per haver tallat la xicant després d’accidentar-se amb el seu company, Prost.
Tot i així durant 1990 i 1991 va obtenir els seus Mundials més plàcids, i tot després de guanyar les batalles amb el Ferrari de Prost durant el 90 i amb el Williams de Nigel Mansell durant el 91. Els dos contrincants és van accidentar en l’última i decisiva cursa, que li va donar el triomf al brasiler. De 1991 la imatge més recordada és la de la seva victòria davant l’afició local, on va tenir que conduïr un McLaren en sisena marxa durant gran part de la prova. Aquest sobre-esforç físic i la gran emoció van impactar contra Senna, que va tenir un dels seus moments més feliços.
Durant 1992 y 1993 el seu monoplaça no va estar a l’altura dels Williams i no els hi va poder fer front. Per això la actuació sota la pluja en el circuit de Donington va ser mítica. Senna és va anteposar a tota tecnologia i només amb les mans al volant va poder doblar a tots els pilots excepte un. Al final també va guanyar a Austràlia, sent aquella la seva última victòria. Al 1994 va passar a Williams, on volia triomfar encara més. Malauradament les dos primeres curses és va accidentar i en la tercera va patir la tràgica mort.
La seva pèrdua n’ha estalviat moltes més
Després de la seva mort, la Fórmula 1 és va espavilar i va començar a fer grans canvis respecte a la seguretat. És van canviar aspectes dels monoplaces per fer-los més segurs, els circuits van augmentar les proteccions, en especial el d’Imola, que va patir una forta reforma. Diferents revolts, entre ells el de Tamburello, van estar modificats per reduir la velocitat i el perill. En general, cada any s’han establert diferents aspectes per fer més segur aquest esport, i sense dubte ho han aconseguit, i és que des d’aquell tràgic cap de setmana, cap pilot ha perdut la vida en un circuit d’aquesta especialitat.
Sense dubte Ayrton Senna mai ningú l’oblidarà. Avui es compleixen 20 anys d’aquesta tràgica mort, on l’esport en si va perdre un dels seus pilars. Senna era un gran ídol, no només al Brasil, on l’admiraven com un Déu, sinó també a tot el planeta, on era considerat un dels millors pilots de la història, cosa que va demostrar al llarg de la seva trajectòria durant moltes ocasions. Mai oblidarem la seva espectacular control dels monoplaces sota pluges torrencials, ni tampoc la seva brillant estil per dominar carreres portant el cotxe més enllà del límit pel qual es va construir. Avui homenatgem a un estel del cel, que durant una gran època va brillar en els traçats més complexos del món. Fins sempre Magic Senna.
