Mohammed Ben Sulayem, president de la FIA, ha posat en marxa un intent de reforma dels estatuts que podria transformar l’estructura de lideratge de l’organització. Després de la seva reelecció fa menys d’un any sense competència, Ben Sulayem busca eliminar l’article 20.10, que imposa un límit de tres períodes de mandat, amb un màxim de dotze anys.
Aquesta norma, un llegat de l’era de Jean Todt, ha estat dissenyada per prevenir el perpetuament de figures al poder, una preocupació que va sorgir arran de la llarga presidència de Max Mosley. Si la proposta de Ben Sulayem és acceptada per l’Assemblea General, podria establir-se un escenari on el president no tingués un horitzó de relleu programat.
La proposta de reforma ha arribat en un moment delicat, ja que durant les darreres eleccions no hi va haver cap rival vàlid que pogués presentar-se, deixant a l’emiratí com l’única opció. Fabiana Ecclestone, singular figura sud-americana, havia donat suport a la seva candidatura, dificultant qualsevol alternativa. Altres candidats, com Tim Mayer i Laura Villars, també van intentar desafiar la seva posició, però van ser aturats per motius tècnics.
A més, Villars ha portat la FIA als tribunals, denunciant irregularitats durant el procés electoral anterior. En aquest context, la proposta actual d’eliminar el límit de mandats sembla més un exercici de poder que una veritable normalització institucional. La història de la FIA recuerda les experiències problemàtiques del passat que van derivar en un poder absolut.
Ben Sulayem, que busca assegurar el seu lloc al capdavant de la FIA, no només vol expandir el seu horitzó sinó revertir les proteccions establertes per assegurar la rotació del lideratge. Si la proposta és aprovada, la durada del mandats podria dependre de la capacitat d’aliances del president en funció, en un moment on la transparència i la renovació són essencials per a l’esport.
