La pilot de Terrassa Eugenia Olmo, de dinou anys, és una pilot de motociclisme que actualment està residint a Múrcia, on s’està preparant per aprendre el màxim possible per arribar al mundial femení.
Pregunta: Quin és el primer record que tens sobre el motociclisme?
Eugenia Olmo: tinc una història bastant curiosa de motociclisme. Vinc d’una família on el meu pare tenia un equip fa molts anys en el mundial i el meu tiet està vinculat en aquest món. De fet, és l’exmànager del Maverick Viñales. Jo recordo ser petita i anar als circuits amb els meus pares, però mai pujar-me’n a una moto.
P: Llavors va ser gràcies a ells que vas decidir practicar aquest tipus d’esport o hi ha algun altre motiu?
E. O.: Realment, fa ben poc que he decidit anar en moto, aquest és el tercer any. Des de ben petita he fet natació, al Club Natació Terrassa. La iniciativa a entrar al motociclisme ha estat meva, tot i que me’n vingui de família.
P: Actualment, estàs competint?
E. O.: Ara no. Aquest any està sent un any difícil, ja que el motociclisme econòmicament es necessita bastant. Llavors aquest any és un any de formació, doncs, no tinc cap mena d’ajuda i és complicat poder competir. La idea és formar-me el màxim possible i així l’any vinent poder pujar al mundial de l’R7, el primer mundial que hi ha de noies amb el millor nivell possible i trobar els diners per poder accedir-hi perquè ara no tinc la possibilitat per realitzar-lo.
P: És complicat trobar espònsors sent dona?
E. O.: Sí. És bastant difícil. Ja és complicat trobar un patrocini i més si parlem de diners elevats, encara és molt més complicat. Molta gent considera que a les dones se’ls hi dona més suport i m’agradaria saber quin tipus de suport es té perquè és molt difícil. Almenys, per a mi.
P: Es pateix desigualtat?
E. O.: No crec que hi hagi desigualtat, simplement és més difícil. Jo competeixo amb nois i he competit amb noies. Jo estic vivint a Múrcia, pel tema dels entrenaments, i entreno cada dia amb nois. No em sento diferent per ser noia ni tinc cap mena de desigualtat en entrenaments ni competicions.
P: per què vas marxar a Múrcia?
E.O.: Principalment pel tema econòmic. A Barcelona em costa dues vegades més del que pago aquí. A Catalunya no he tingut cap classe de suport. Aquí tinc un entrenador, que és el Paco, que té una escola que es diu Pakosta Riders Academy i té als millors pilots com el Dani Holgado, l’Ángel Piqueras, l’Alonso López… va tenir al Pedro Acosta durant molts anys. Aquí hi ha molts pilots amb un gran nivell i és un entrenador que t’obre les portes per aconseguir els objectius que vols. Jo em preparo per a tenir el millor nivell possible per a quan tingui l’oportunitat de pujar al mundial o fer un wildcard. Aquí he trobat moltes facilitats. T’intenten ajudar en tot el que puguin.
P: Qui et va recomanar marxar cap allà?
E.O.: D’entrenar amb tanta gent, em van recomanar aquest entrenador, doncs, és realment bo. Al final, veus que en el mundial, molts han passat per aquí o estan aquí directament. Fa un treball increïble perquè evolucionem de la millor manera possible.
P: I quin tipus d’entrenament fas?
E. O.: Els entrenaments, supervisats per l’entrenador, no només són de velocitat, també duem a terme activitats físiques perquè per aguantar el pes d’una moto, com una R7 o una 400, que estan al voltant d’uns 200 kg, necessitem molta resistència física llavors Realitzem bastants esports: fem gimnàs, especialitzat en el motociclisme, ja que no necessitem massa muscular sinó flexibilitat, agilitat i força. Fem boxa pel tema de reflexos, natació pel tema de la respiració.
P: Consideres que el motociclisme és un “món d’homes” o la situació ha canviat?
E.O: sí que és un món d’homes. Al final, jo estic a una escola de pilotatge amb pilots del mundial on soc l’única dona. De tant en tant potser n’hi ha una més. Però de 50 pilots, el 90% dels dies soc l’única dona. Igual que en les competicions, és un món que sempre ha estat d’homes i ara, per sort, s’està començant a obrir i ser de dones.
P: Què creus que faria falta per tenir aquesta visibilitat?
E.O.: Sobretot suport econòmic. És molt difícil arribar. Pots ser molt bo en el teu àmbit, però si no tens econòmicament un mínim, no pots arribar. No pots entrenar ni competir.
P: què opines sobre el nou campionat femení de velocitat que ha impulsat la FIM juntament amb Dorna?
E.O.: Tenim la sort que aquest any es fa per primera vegada un mundial femení. És una oportunitat perquè les dones tinguin el seu propi mundial, ja que serà una competició monomarca. Es guanyarà per pilotatge. No hi ha cap mena de desigualtat, pel fet que les motos seran iguals per a totes. Es farà història, perquè sí que és cert que tant al trial com a motocròs hi ha campionat de dones però de velocitat no teníem.
P: quins són els teus referents?
E. O.: Referent, com a noia, l’Ana Carrasco. De fet, he entrenat amb ella. Crec que és una gran pilot hi ha fet història al món del motociclisme. Ha sigut campiona del món, ha participat a Moto3. Com a home, no tinc un referent propi. Marc Márquez, Valentino Rossi, Pedro Acosta… Però des de ben petita he tingut a Randy Mamola com a referència. És un pilot de veritat. Tinc molt bona relació amb ell. És molt encantador. No només has de ser pilot, a part de pujar a la moto, has de saber altres coses.
P: quines coses?
E. O.: Has de saber estar, gestionar moltes coses… psicològicament, s’ha de saber gestionar. Jo vaig estar la temporada passada corrent a Mèxic i marxava sola. No hi havia pressupost per a més. Has de saber gestionar marxar a un país diferent i gestionar la cursa sola. Aprendre a gestionar bé les emocions, surti bé o malament. No és fàcil estar fora de casa per aconseguir el teu somni o els teus objectius.
P: Com és que vas marxar a córrer a Mèxic?
E. O.: vaig ser seleccionada per la FIM per a representar el nostre país en els millors campionats llatinoamericans, en aquest cas a Mèxic i vaig córrer 3 o 4 curses. Quan em vam trucar per aquesta oportunitat, m’havien operat i estava a l’hospital. Si això era un dimarts, el dijous estava volant cap a Mèxic. No estava en les millors condicions, però va anar bé. No podia desaprofitar aquesta oportunitat i vaig fer top 6, 10 i pòdium.
P: Per acabar, quin consell li donaries a una nena petita o adolescent que es vol dedicar al món del motociclisme?
E. O: Que no tinguin por de començar. Volem més noies per poder competir i iniciar aquest esport per a nosaltres. Que s’animin, que és un esport molt bonic i falten moltes dones per completar aquest món per nosaltres també.
