Marco Wittmann es va consagrar com el bicampió més jove de la història del campionat de turismes més important del món.
Antonio Felix Da Costa s’acomiadava de la categoria que el va convertir en professional des de la pole position. Gary Paffett l’acompanyava a la segona fila. Els BMW de Blomqvist i Martin partien davant dels aspirants Wittmann i Mortara, per fortuna de l’alemany campió el 2014, ja que com és lògic i vàlid, ajudarien a la seva conquista.
I Mortara, solitàriament, havia de lliurar la batalla contra la resta del món per endur-se la victòria. Però el matalàs de punts que va construir Wittmann i el seu equip al llarg de l’any basant-se en consistència i fiabilitat, li permetria partir amb certa tranquil·litat, ja que amb un P5 tenia prou.
A la llargada, ràpidament Da Costa es va enlairar i va conservar el liderat. Paffett darrere, i de mica en mica els BMW cedien pas a Wittmann. Mortara, després d’una mala sortida, va remuntar posicions i va avançar els escuders de Wittmann fins acostar-se al del cotxe de Red Bull.
Wittmann sentia la pressió d’un endimoniat ‘Edo’, i s’apropava perillosament a Paffett i Da Costa, que barallaven com gladiadors i el contacte era imminent. Finalment, Paffett va fer fora de pista a Da Costa i després del Drive Trough al britànic Wittmann , -qui va patir un petit dany com a efecte col·lateral de l’accident entre els dos primers- va prendre el liderat.
Amb poca oposició de Wittmann, ja que aquest desitjava més conservar el cotxe, Mortara prenia el liderat i s’escapava al capdavant.
Mortara dipositava les seves esperances en Vietoris. Perquè els millors Audi, Rockenfeller i Müller estaven P14 i P15.
Edoardo Mortara es va carregar a l’esquena a tot l’equip dels quatre anells. Solet es va fer una cursa esplèndida ahir i també en el dia d’avui. Però tampoc no hi ha res a retreure a Marco Wittmann que va aprofitar eficaçment les oportunitats que va tenir. Wittmann està en un nivell de luxe, molt consistent, precís en les seves maniobres i envejablement ràpid.
Però després de les parades a boxes, les opcions al bicampionat no estaven tan clares. Vietoris va avançar a Marco i Paul Di Resta li va posar una muralla a Wittmann. Era sisè i Mortara era líder, amb Müller en segon lloc però faltant-li una parada.
Quan es van estabilitzar les posicions. Mortara anava primer, amb Wittmann cinquè. Vietoris anava apropant-se a Mortara. Blomqvist tercer, i Di Resta quart.
N’hi havia prou per a Marco, era campió per dos punts. Però Blomqvist es va deixar avançar per Di Resta i posteriorment per Wittmann. El de BMW anava quart després de Mortara i els Mercedes de Vietoris i Di Resta, aquesta era la situació a falta de 12 minuts.
Amb la victòria d’Edoardo Mortara, Audi es va consagrar campió de constructors. Es va deixar la pell a la pista i també com Wittmann va ser molt rendidor durant tot l’any. La final va ser èpica per a una temporada inoblidable d’una Deustche Tourenwagen Masters cada vegada més prestigiosa i espectacular.
El top 10 va quedar: Mortara, Vietoris, Di Resta, Wittmann, Glock, Martin, Blomqvist, Green, Wickens i Tomzcyck.
