En un gir devastador del destí, el món de l’automobilisme s’ha tenyit de dol. Això es degut a la partida de l’expilot brasiler, Gil de Ferran, a l’edat de 56 anys. La tragèdia es va desencadenar en un club d’automobilisme a Florida, els Estats Units. De Ferran va sofrir un infart que li va treure la vida.

La Confederació Brasilera d’Automobilisme va ser la portadora de l’esquinçadora notícia. Fet que ha sumit a la comunitat automobilística en una mar de pesar. A la web oficial de la Fórmula 1 també trobem un homenatge al que fos director esportiu tant d’Honda com de Mercedes, destacant la seva contribució inavaluable al món del motor.

El lament es va estendre com una marea trista entre els pilots. Els espanyols Carlos Sainz, pare i fill, al costat de Fernando Alonso, van expressar el seu dolor per la pèrdua. “Estic sense paraules, és un dia molt trist. Gràcies pels moments que compartim, per l’ensenyament ple d’entusiasme sobre com córrer en els ovals i per innombrables records junts”, va escriure amb pesar l’asturià Alonso.

Trajectòria 

Gil de Ferran no era només un nom en el món de les carreres; era una llegenda. La seva victòria en les 500 milles d’Indianapolis en 2003 ho va catapultar al cim, marcant una fita en la seva il·lustre carrera. Abans d’això, havia conquistat la Fórmula 3 Britànica en 1992. A més de aconseguir un impressionant tercer lloc en el Mundial de Fórmula 3.000 dos anys després. El brasiler va transcendir fronteres per a triomfar en sòl estatunidenc.

Després de penjar el casc, De Ferran va continuar deixant la seva petjada en el pàdoc de la Fórmula 1. Va exercir rols crucials com a director d’equip per a Honda i més tard per a McLaren des de 2018 fins a 2021. En els últims mesos, l’il·lustre expiloto havia tornat a la fàbrica de Woking. Allà ha estat revivint records i compartint la seva vasta experiència amb les noves generacions.

La notícia de la seva defunció deixa un buit inesborrable en el cor de la comunitat automobilística. Gil de Ferran no sols va ser un mestre de l’asfalt, sinó també un mentor apassionat que va deixar una marca indeleble en l’esport que estimava. El seu llegat perdurarà, però el rugir del seu motor ja no ressonarà en les pistes. L’automobilisme plora la pèrdua d’una veritable icona.