Sebastian Vettel demolidor, campió mundial per quarta vegada

A les 14:30 hora de la Índia s’encenia el semàfor verd i els pilots començaven a desfilar pel pit lane, fent les últimes probes de sortida abans de dirigir-se a la graella. Sebastian Vettel veia com, una vegada més aquesta temporada, per davant del seu lloc a la graella només tenia els cinc semàfors, a part d’una oportunitat immillorable d’aconseguir el seu quart títol de campió del món de Formula 1. Només necessitava acabar la cursa amb 75 punts d’avantatge sobre Fernando Alonso, i tenint en compte que abans de començar en tenia 90, les coses pintaven molt bé per a l’alemany, que sens dubte anava per la victòria sense treure la calculadora. El campionat de constructors també estava molt de cara per Red Bull, podien permetre’s perdre 19 punts amb Ferrari i 29 amb Mercedes en aquesta cursa i assegurar-se ja el títol.

La sortida ha estat genial per Sebastian Vettel i Lewis Hamilton, que es posava segon. En canvi, Fernando Alonso s’ha tocat amb Mark Webber desprès de la primera corba, danyant el seu aleró davanter. A la recta llarga prèvia a la corba 4, Felipe Massa ha fet gala d’una boníssima velocitat punta i ha avançat els dos Mercedes alhora per col·locar-se segon, i Rosberg li tornava la partida a Hamilton per la tercera posició. Al final de la primera volta Paul di Resta i Jean Eric Vergne s’han tret de sobre el pneumàtic tou i han posat els mitjans. Sebastian Vettel feia el mateix a la volta 2, una estratègia molt peculiar que li feia caure moltes posicions i deixava Felipe Massa com a líder de la cursa. Fernando Alonso també entrava aquesta volta pels danys al seu monoplaça, la seva estratègia s’anava en orris i les voltes posteriors es queixava d’un fort subviratge a les corbes de dretes. Exceptuant Grosjean, la resta de pilots que havien començat amb tous ja se l’havien tret de sobre a la volta 10 (Rosberg, Hamilton, Räikkönen, Hulkenberg, Maldonado, Pic, van der Garde i Bianchi). Mentre que Jenson Button feia la estratègia més estrafolària del dia, canviant els seus mitjans per tous a la volta 7, per tornar a posar els mitjans a la 13.

Entre avançaments i entrades a box, Vettel ja havia remuntat fins al tercer lloc a la volta 15, 12 segons per darrere de Webber, el seu principal rival, i 10 per davant de Massa i els Mercedes. Sergio Pérez anava segon però encara no s’havia aturat, per tant les coses es posaven molt de cara per Vettel, que començava a mostrar un ritme demolidor, que només Webber era capaç de respondre, però el temps perdut a l’inici de la cursa deixava amb molt poques opcions a l’australià. Gutiérrez rebia un Drive Through per avançar-se a la sortida. Vettel arribava a Pérez i no només no perdia temps avançant, sinó que gràcies al DRS retallava 7 dècimes en un segon a Webber, el que explicava en part la decisió d’estratègia a Red Bull, que implicava avançar a molts pilots a pista. La posada a punt estava feta per això.

Rosberg i Massa entraven en una lluita per la sisena posició (que virtualment era la lluita pel podi), a Mercedes decidien fer entrar a Rosberg a la volta 28, el que el permetria avançar a Massa però encara hauria de fer 32 voltes amb aquest joc de pneumàtics. A continuació entraven gairebé tots el pilots, tots amb una estratègia similar de dues aturades degut a la gran quantitat de temps que es perdia en una aturada (més de 20 segons). Webber optava per fer el seu stint de tous entre les voltes 29 i 33, mentre que vettel feia la seva última aturada a la 31. Com a resultat, l’alemany afrontava les últimes 27 voltes amb 13 segons d’avantatge al liderat, amb Fernando Alonso lluitant per entrar als punts. Vettel ja tenia el títol a tocar. La desgràcia venia per Webber, quan l’equip li feia aturar el cotxe per una avaria al diferencial. A Lotus triaven l’estratègia d’una única aturada tot i l’altra degradació del compost tou. Räikkönen aguantava molt a la segona posició, però Nico Rosberg ja no tenia el tap de Massa i venia amb un ritme boníssim, el més ràpid a pista en molts moments. Finalment, Räikkönen veia com els seus pneumàtics es destrossaven i perdia la posició amb Rosberg, però de seguida arribarien a ell el seu company, i desprès d’una intensa lluita el francès l’avançava. El cotxe de Räikkönen ja no s’aguantava de cap manera i havia de canviar les rodes a dues voltes del final.

Vettel arribava al final amb un gran avantatge i aconseguia el seu quart títol mundial amb una superioritat incontestable, un pilotatge impecable sumat a un equip que ha fet un gran treball un any més. Nico Rosberg creuava la meta segon desprès d’una gran cursa, per davant de Grosjean que havia sortit 17è. Felipe Massa arribava quart amb una bona cursa també i Pérez cinquè. Els punts de Massa feien aconseguir a Ferrari un nou rècord de 64 curses seguides puntuant. Hamilton sofria amb els pneumàtics al final i només podia ser sisè per davant de Räikkönen amb la volta ràpida al final. Di Resta era vuitè, també amb una estratègia d’una aturada. Sutil era novè i Ricciardo tancava la zona de punts per davant de Fernando Alonso, que ho passava d’allò més bé amb algunes lluites al final de la cursa.

Sebastian Vettel acabava la volta d’honor a la recta de meta i feia una gran celebració que el públic ha gaudit de valent. Vettel ha ofert als assistents uns “burnouts” espectaculars, tot i que no està permès però han estat unes imatges molt boniques que gairebé tothom coincideix a dir que s’haurien de veure més sovint.

Red Bull també s’ha assegurat el títol mundial de constructors.