Les 24 hores de Daytona dónen el tret de sortida oficial de la temporada 2018 en quant a grans competicions. Quatre pilots espanyols hi prendran part però hi ha molts més elements als quals cal prestar atenció.
La 56a edició de les 24 hores de Daytona serà quelcom especial. El debut de Fernando Alonso portarà encara més atenció i focus mediàtic sobre una prova històrica on han guanyat pilots com Scott Pruett, Bob Wollek, Juan Pablo Montoya i fins i tot Antonio García. A la presència de l’asturià hi cal afegir-hi la participació del propi Garcia, a més dels catalans Dani Juncadella i Miquel Molina. Amb una representació espanyola mai vista a Daytona, la cita promet tot i que en realitat la gran batalla per la victòria es durà a terme entre els DPi, els nous prototips específics del campionat IMSA que es van estrenar el 2017 i que s’ha mostrat molt superiors als LMP2 de tipus europeu.
L’últim canvi al Balance of Performance abans de les 24 hores ajusta el rendiment dels DPi però no ajuda als LMP2 a acostar-se. D’aquesta forma, la batalla per la victòria queda limitada als primers si no succeeix res extrany. En qualsevol cas, al llarg de tot un dia els desafiaments als que hauran d’enfrontar-se màquines i pilots asseguren l’emoció a les tres categories. La cursa, que es disputa aquest cap de setmana i que començarà a les 20:40 del dissabte 27 de gener, horari peninsular espanyol, és a més la primera proba de la temporada 2018 del campeonato de resistència nordamericà IMSA on participa Antonio García. Allà, és un dels noms més reconeguts del nou mil·lenni en quant a GT’s es refereix.
Horaris
Dijous 25 de Gener
· 15:20: Lliures 1
· 19:40: Lliures 2
· 21:55: Classificatoris GTD
· 22:20: Classificatoris GTLM
· 22:45: Classificatoris Prototipos
Divendres 26 de Gener
· 00:30: Lliures 3
· 15:40: Lliures 4
Dissabte 27 de Gener
· 20:40: Sortida 24 hores Daytona 2018
Diumenge 28 de Gener
· 20:40: Fi 24 hores Daytona 2018
(Horari peninsular, GMT+1)
Circuit
El circuit oval de Daytona és un dels traçats més famosos del món. Allí s’hi disputen les 500 milles de Daytona, cita inaugural de la temporada de la NASCAR, des de fa gairebé 60 anys, amb alguns dels pilots més icònics dels Estats Unids com a guanyadors. La cursa de 24 hores va inaugurar-se el 1966 i amb l’excepció de 1972 i 1974, ha estat una cita anual a Florida. Però el traçat no viu només de les quatre rodes, ja que també és conegut dins el món del motociclisme per les 200 milles de Daytona on han guanyat pilots tant coneguts com Giacomo Agostini, Johnny Cecotto, Kenny Roberts, Wayne Rainey, Kevin Schwantz o Nicky Hayden.
El bon clima, tot i disputar-se a finals de gener, és una particularitat d’aquesta cursa que es disputa en un traçat únic. Com pràcticament totes les grans curses de resistència, el traçat que util·litzen les 24 hores de Daytona suposa un desafiament especial per a pilots i enginyers. La versió del circuit que s’empra per aquesta prova s’ha mantingut pràcticament sense canvis des de 1985, modificant-se només la chicane de la contrarrecta. Això si, sempre mantenint els 5.729 metres de recorregut al llarg de les seves 12 corbes. La versió actual del circuit es va estrenar el 2003 i s’usarà per quinzena vegada aquest any. El traçat util·litza pràcticament tot l’òval, afegint tres angles en el seu ‘infield’ on es podrà veure avançaments, a més de la forta frenada de la primera corba. La chicane ‘Bus Stop’ proporciona un últim desafiament d’alta velocitat.
Prototips
La categoria principal és la dels prototips, amb un total de vint cotxes que sobre el paper optaran a la victòria. La realitat és lleugerament diferent, ja que els LMP2 van perjudicats pel BoP i això deixa als DPi com a únics candidats reals, exceptuant una debacle generalitzada d’aquests últims i una cursa perfecta dels primers. Precisament aquest va ser el discurs de Lando Norris, company d’Alonso. És dins aquesta categoria, on trobarem a l’asturià, a bord d’un Ligier de l’equip United Autosports. A ningú se li escapa que això és un entrenament per Le Mans més que una cursa per ell. L’equip del dorsal número 23 tindrà ‘només’ a tres pilots; el propi Alonso, Norris i el jove prometedor Phil Hanson. Crida l’atenció, doncs l’altre cotxe de United Autosports té a quatre pilots (entre els que estan Paul di Resta i Bruno Senna) i el Multimatic de BAR1 tindrà a cinc integrants fent torns darrere el volant.
Els grans favorits seran els quatre Cadillac DPi-V.R de Mustang Sampling, Konica Minolta, Whelen Engineering i Spirit of Daytona, mentre els Nissan, Acura i Mazda intentaran donar la sorpresa. Els últims canvis al BoP els aproparan al cap de cursa i per tant no s’ha de descartar que hi hagi lluita per la victòria. Pitjor ho tindran els LMP2, amb la major part de la ‘població’ repartida entre els Ligier (Alonso en pilotarà un) i els Oreca (Juncadella compartirà un dels cotxes de Jackie Chan DCR JOTA amb Lance Stroll, Felix Rosenqvist i Robin Frijns en un autèntic equip ‘All-Star’). Els ‘P2’ haurien d’estar per darrere i amb deu DPi en competició, és més realista pensar en un top 5 com a objectiu pels dos espanyols que participen a aquesta categoria.
Cal destacar l’actuació del cotxe número 31 on militen Felipe Nasr, Eric Curran, Mike Conway i Stuart Middleton. El brasileny va firmar el rècord al ‘Roar’ i encapçala un equip que aspira a tot. També caldrà prestar atenció als germans Jordan i Ricky Taylor, aquesta vegada en cotxes diferents. Tot això sense oblidar a Juan Pablo Montoya en un dels Acura de Penske que compartirà amb Simon Pagenaud, a més d’un veteraníssim Christian Fittipaldi al Cadillac número 5.
GT Le Mans
La clase GT Le Mans (abreviada com GTLM) es disputa amb cotxes sota normativa GTE LM com la que segueixen els que prenen part a les 24 hores de Le Mans. Atès que aquestes màquines només poden competir al WEC i al IMSA, la quantitat d’unitats fabricades és menor i només hi haurà nou cotxes participant a Daytona. Això si, es tracta d’estructures potents en tots els casos amb dos cotxes per Corvette, BMW, Ford i Porsche, mentre Ferrari inscriu només un cotxe ‘oficial per proxy’ a través de Risi Competizione. El fet de veure a Pier Guidi, Vilander, Calado i Rigon al cotxe número 62 deixa clar que es tracta de l’esforç més oficial posible de la marca. Serà aquí, on trobarem a Antonio García al volant del Corvette número 3. L’espanyol compartirà volant amb Jan Magnussen i Mike Rockenfeller.
A les sessions d’entrenaments del ‘Roar’ va haver-hi força igualtat. A més, tenint en compte que el BoP acostuma a assegurar-se que les curses es decideixin el més tard possible, és difícil imaginar una competició on hi hagi domini per part d’algun dels participants. Aquesta és l’única categoria que ‘fuig’ del monopoli de pneumàtics de Continental, atès que tots els cotxes fan servir Michelin. Entre els altres pilots hi trobem a Sébastien Bourdais amb Ford i a Nick Tandy i Earl Bamber amb Porsche, a més de molts altres talents del cada vegada més extens i respectat món dels GT’s.
GT Daytona
La categoria GT Daytona (coneguda com a GTD) és la més concorreguda, amb 21 cotxes a pista, tots ells sota normativa de GT3. Allà s’hi troba una interessant barreja de pilots professionals i gentlemen drivers compartint volant. És a aquesta clase, on hi trobem al quart espanyol, un Miquel Molina que estarà a bord del Ferrari número 82. És la segona màquina de Risi Competizione i el català la compartirà amb els mexicans Ricardo Pérez de Lara, Martín Fuentes, Santiago Creel i el britànic Matt Griffin. Un dels punts interessants d’aquesta categoria serà la variació de marques participants. Serà un total de 8 gràcies a Audi, Acura, BMW, Ferrari, Lamborghini, Lexus, Mercedes i Porsche.
En aquest sentit, la marca amb major representació serà Ferrari, amb quatre cotxes. Després del que es va veure al ‘Roar’, cap esperar que també hi hagi igualtat entre els participants, tot i que amb tantes màquines, l’expectativa està en que hi hagi petits grups que separin als equips més ràpids i eficients d’aquells amb un menor nivell de competitivitat. Tot i això, la fiabilitat serà també clau en la lluita per la victòria.
