Després d’una classificació en la qual els líders del certamen es trobaven fora del top10, es plantejava una carrera estratègica i, des de boxes, pendents d’una possible aparició de la pluja. Tenint tot en compte, saber quan fer la parada a boxes reglamentària seria crític.
La sortida va ser neta amb pocs canvis de posicions. Qui més crèdit va treure d’aquests primers compassos de cursa va ser Gary Paffet, que aconseguia millorar un parell de posicions mentre que el seu màxim rival en aquest inici de temporada del DTM, Estafa Glock, va ser incapaç de millorar una decebedora desena sisena posició, collida posteriorment a la classificació.
Van ser varis els que, després del primer gir, van buscar emular l’estratègia emprada per Jamie Green a Lausitzring, fent la seva primera parada als primers moments i executant la parada en boxes reglamentària per buscar una bona gestió de pneumàtics. Gràcies a aquests fets, el pilot buscava rodar en solitari mentre els altres lluitaven entre ells, de tal forma que a final de cursa anessin millorant la seva posició a mesura que tots els participants fessin el seu pas pel carrer de boxes.
Però va haver-hi molts pilots que van optar per aquesta estratègia i, per conseqüència, la tàctica no donaria tots els seus fruits. En cap de cursa, encara que amb respecte, Paul di Resta liderava per davant de Nico Muller i Lucas Auer. Tot semblava que la victòria la disputarien entre ells, encara que sempre pendents de l’estratègia dels seus perseguidors i del cel, que s’anava encapotant per moments.
Després de les maniobres a boxes, va ser Lucas Auer qui li va guanyar la partida a di Resta que va veure com amb els pneumàtics freds no podia mantenir darrere al Mercedes taronja del pilot austríac. La cursa, mentrestant, la lideraven tres unitats d’Audi, en concret el de Loïc Duval, Mike Rockenfeller i Robin Frijns que pararien a boxes en els últims compassos de la prova. Però la seva estratègia no va ser massa efectiva, ja que després de la parada, van sortir a la zona mitjana de la graella, lluitant per uns pocs punts.
El moment anecdòtic de la carrera no trigaria a arribar. Auer va frenar i va deixar que el seu company de marca, Paul di Resta, l’avancés a conseqüència d’una clara ordre de l’equip mentre els perseguien Nico Muller i un recuperat René Rast. Per darrere, Gary Paffet s’anava recuperant per finalment col·locar-se a la zona de punts, guanyant-li la partida a Glock que va tenir un ritme molt pobre i va ser incapaç al llarg de la cursa de ser competitiu.
Finalment, l’escocès de Mercedes va guanyar la primera cursa en el circuit de Hungaroring, liderant el doblet que va completar Auer. Muller els va acompanyar en el podi i Paffet va sumar uns bons punts de cara al campionat ja que, gràcies a això, el britànic torna a liderar el campionat. Juncadella, per la seva banda va ser capaç de contenir a Rockenfeller que anava llançat per tancar la zona de punts.
