Max Verstappen es va proclamar campió del món per segon any consecutiu en una nova cursa marcada per la pluja. La demora en el rellançament de la cursa va tornar a despertar el debat sobre quina és la millor manera de gestionar les situacions d’inici de cursa amb pluja. Finalment, 28 voltes completades (poc més de la meitat de les previstes), van servir perquè Red Bull reafirmés el seu domini i no només es confirmés el campionat de Verstappen, també Sergio Pérez va superar a Leclerc com a 2n classificat.

Les curses sota la pluja formen part de la història de la Fórmula 1, les grans exhibicions en aquestes condicions queden gravades en el record dels aficionats. Però en els últims temps la direcció de cursa està sent més conservadora quan la pluja fa acte de presència abans de l’inici de la cursa. Només aquest any, els inicis de cursa de Mònaco i Singapur s’han vist demorats per les condicions de pluja. A Suzuka, la cursa va començar a l’hora indicada, però després de la bandera vermella provocada per l’accident de Sainz, es va trigar prop de 2 hores a tornar a competir.

El debat sobre la gestió d’aquestes situacions va tornar a escena, amb fortes crítiques al conservadorisme de Direcció de cursa. Aquestes crítiques es recolzen en el fet de que un cop rellançada la cursa, entre 2 i 4 voltes després tots els participants ja portaven pneumàtics intermitjos. També s’apunta que en el passat, amb monoplaces molt menys estables, es competia en condicions més adverses.

El conservadorisme de Direcció de cursa respecte a temps passats, té com a únic factor la seguretat. La diferència entre les decisions fa 30 i 40 anys amb les actuals, és que la mort d’un pilot ja no forma part dels riscos assumibles per la organització. També s’ha de valorar que la millora dels monoplaces, ha fet que ara puguin ser molt més ràpids que en el passat sobre aigua, provocant la reducció de la visibilitat per efecte de l’esprai d’aigua que deixen els monoplaces al seu pas per la pista. Més velocitat i menys visibilitat significa menys seguretat, per això davant d’una sortida amb els competidors agrupats en aquestes condicions, Direcció de cursa sempre apostarà per una decisió conservadora.

Però què es pot fer per garantir aquesta seguretat i seguir garantint la seguretat dels competidors? Allunyant-nos de canvis dràstics com pneumàtics de pluja radicalment diferents o canvis estructurals en els monoplaces per reduir l’esprai, la proposta que es podria aplicar fàcilment seria utilitzar amb més agressivitat les voltes darrera el Safety Car. El principal problema en les sortides en pluja és que abans de començar la cursa s’acumula molta aigua, però utilitzant les voltes de Safety Car no per veure si la pista està en condicions, si no per millorar aquestes condicions, utilitzant el potencial d’evacuació d’aigua dels 20 monoplaces per fer més practicable la pista.