Jorge Martín és el segon classificat al campionat i el rival directe de Pecco Bagnaia junt amb Marco Bezzecchi, i són molts els qui creuen que ell és l’únic capaç de frenar el domini de l’actual campió del món.
El destí de Jorge Martín Almoguera (29 de gener de 1998, San Sebastián de los Reyes, Espanya) semblava estar escrit en una d’aquelles revistes de motos que el seu pare, Ángel, comprava cada setmana quan ell tan sols era un nen. Les llegia i rellegia somiant arribar a ser un dia com els pilots que sortien en elles: “Vull ser campió del món i batre els rècords del meu ídol Valentino Rossi”, deia llavors a un vídeo casolà. No obstant això, les revistes no van ser les culpables que, anys més tard, el nen fos un prodigi en la seva disciplina: el motociclisme de velocitat.
Molt abans que ell naixés, els seus pares recorrien any rere any els 634 quilòmetres que separen San Sebastián de los Reyes de Jerez per a assistir al Gran Premi d’Espanya de MotoGP. La passió per les dues rodes venia de família. Va muntar amb moto per primera vegada als sis anys i aviat es va convertir en Campió de la Comunitat de Madrid. A poc a poc se li van anar obrint portes, i no precisament gràcies a l’economia familiar, sinó al seu talent i treball dur.
“Hi ha hagut ocasions en les quals vam estar a punt de deixar-ho perquè no teníem diners”, explicava el pilot amb tristesa a DAZN. “No recordo haver-me anat de vacances amb els meus pares mai”. No ho ha tingut fàcil, no obstant això, té clar que les seves humils arrels no han de permetre-li oblidar mai d’on ve. Unes arrels que, fins avui dia, llueix orgullós després de cada podi; el seu ritual després d’un cap de setmana impecable és passejar la bandera d’Espanya amb la que els seus pares animaven a Álex Crivillé en cada un dels viatges a Jerez. Una mostra que, sense el sacrifici d’ells, el pilot del Pramac Racing no seria on és ara.
L’any 2014, es va convertir en Campió de la Red Bull Rookies Cup. Aquest assoliment va ser el bitllet d’entrada al Campionat de MotoGP l’any 2015, en la categoria de Moto3, on es va proclamar Campió el 2018. Només ho va aconseguir a base d’esforç i patiment, després de diverses lesions complicades. “Segons sembla em falta vitamina D3. És una vitamina que no reté el calci en els ossos, per això em lesiono tant. M’estic medicant per això”, revelava a la periodista Izaskun Ruiz de DAZN.
Des de llavors, la trajectòria de ‘Martinator’ – així és com l’anomena la comunitat motera des del seu triomf el 2018 – ha estat impecable. Li va costar adaptar-se a la Moto2 el 2019, però l’any 2020 ja va lluitar pel top 3 en el campionat. En el seu debut en MotoGP el 2021, va aconseguir el títol a ‘Rookie de l’Any’ contra Enea Bastianini, fins i tot havent-se perdut 4 de les 18 curses a causa de la pitjor lesió de la seva carrera esportiva. “Quan vaig arribar a Barcelona després de la caiguda volia deixar les motos”, va explicar a la premsa. Finalment, va finalitzar l’any amb 3 podis i una victòria. “Les lesions m’han fet aprendre molt”, explica.
Després d’un 2022 amb molts alts i baixos i caigudes, així com quatre podis, actualment, es proposa com un dels candidats al títol aquest 2023. “Això és un passet més per a complir el somni del títol, però ja he complert un, guanyar en MotoGP”, expressava després de la seva primera victòria al GP d’Estíria l’any 2021. Un objectiu que no ha canviat per aquesta temporada. Mentre Bagnaia ha demostrat ser el pilot més regular i ràpid, liderant el campionat amb 194 punts, Jorge Martín el persegueix a 35.
Martinator ha aconseguit els diumenges una victòria a Alemanya i dos altres podis. El pilot madrileny ha demostrat ser especialment ràpid al format esprint, on ha pujat al podi en cinc ocasions, dues d’elles en forma de victòria. Encara és d’hora per saber si podrà batre al vigent campió, però el que està clar és que ens queda Martín per estona.
