Les curses continuen transcorrent. Amb la temporada, succeeix el mateix. I, malgrat tot, els problemes de l’equip Yamaha semblen no tenir fi. Després d’una mala estrena en el Circuit de Barcelona-Catalunya, aquest dissabte, cap dels seus dos pilots, ni Franco Morbidelli ni Fabio Quartararo, van aconseguir el passi a la Q2 per a lluitar per la pole.
En la seva compareixença davant els mitjans de comunicació reunits en el Circuit, ‘El Diablo’ ha tornat a explicar quin és el principal problema de la seva Yamaha YZR M1: “No sé ni per on començar. Vaig fer una bona sortida, però ens falta potència. Quan vaig arribar cinquè al primer revolt, vaig frenar molt tard. Volia intentar alguna cosa, però no podia parar la moto. He estat a pocs centímetres de colpejar a un altre pilot. Vaig haver de deixar anar els frens i seguir recte”, va dir.
“Ha estat més difícil del que esperava, sobretot avui, perquè l’any passat el divendres no va ser fàcil, crec que vaig acabar 11è. Esperava que avui estiguéssim millor, però aquest matí no ha estat així. Ens ha costat molt. Amb el meu estil de conducció, és difícil quan hi ha poca adherència. Haig de ser una mica més suau”, explicava.
“Intento sobrepilotar massa quan hi ha resultats així. Intento frenar una mica més tard, per a ser més ràpid, però la moto no m’ho permet. Cometo errades i no soc suau amb el meu estil de pilotatge. Ha estat un dia en què no he estat en harmonia amb la moto i és una pena, perquè durant tot el cap de setmana hem estat provant milers de coses per a trobar una solució”, va valorar.
Malgrat intentar tractar la situació amb optimisme, la paciència de Fabio Quartararo s’acaba i la desesperació i el nerviosisme van in crescendo: “M’agradaria, per una vegada, provar alguna cosa que funcioni però, aparentment, tot el que provem no funciona. Intentem trobar coses que no estan a la moto. Porto tres o quatre anys estancat i no hem aconseguit trobar alguna cosa que funcioni millor“.
“És una mica frustrant, però desgraciadament és així. És realment difícil. No tenim feeling amb la moto, aquest és el problema. Normalment, hi ha un punt en el qual realment costa en un circuit, però aquí, no sé ni per on començar: costa frenar, costa accelerar, costa l’angle. És difícil donar una resposta a l’equip. No direm que estem perduts, però gairebé”.
“Al final no es tracta només de la classificació. Veus a gent davant durant dues voltes. Després, ja no els veus més. Conec el meu potencial en aquesta pista. Conec el meu potencial, en general. Però no en tinc la potència sobre la moto per a lluitar amb ells (els seus rivals). No puc barallar-me amb els meus rivals i això és més frustrant que la posició en la qual acabo, perquè no estic gaudint damunt de la moto i això és principalment el que busco, gaudir sobre la moto”.
