Estem amb Alex Riberas, pilot de la Formula Renault 2.0, guanyador d’una cursa aquest any amb la Formula Renault 2.0 ALPS al circuit Austríac, Red Bull Ring amb condicions adverses, i actualment desè en el campionat de la Formula Renault 2.0, afronta el cap de setmana que ve al Circuit de Catalunya, l’última cita de la temporada. L’Alex ha pogut atendre a Formula Ràpida, tot just una setmana abans de aquest esdeveniment.

AV: Actualment estàs en desena posició en el campionat de la Formula Renault 2.0, i encara tens possibilitats fins i tot, de acabar quart, en el cas de que guanyessis en les dues últimes curses al Circuit de Catalunya. Tu ho veus possible? Creus que pots aconseguir un bon grapat de punts per acabar la temporada?

AR: La posició en el campionat, no és l’objectiu en aquest cas. Però estar clar que lluitaré al màxim per obtenir dos grans resultats al circuit de casa. I quan s’acabi el cap de setmana ja veurem on estem en el campionat. El més important, és acabar la temporada en plena forma i amb bones sensacions.

AV: Quin és el teu objectiu per a la cursa de casa?

AR: Tenint en compte que l’any passat vaig aconseguir la victòria, m’agradaria repetir-ho aquest any. Sabem que és un repte molt complicat però només amb esforç i dedicació ho aconseguirem.

AV: Quin és el teu circuit preferit?

AR: Spa-Francorchamps. On vaig obtenir la meva primera victòria en monoplaces.

AV: Aquest va ser el teu millor moment, o no?

AR: El meu millor record en un circuit és la victòria al Circuit de Catalunya davant del meu públic. No hi ha paraules per descriure el que sens quan ets a l’esglaó més alt del podi.

AV: Parlant del lloc més alt del podi, aquest any has aconseguit una victòria amb unes condicions complicades al Red Bull Ring amb la Formula Renault 2.0 ALPS, com vas viure la cursa?

AR: Va ser una cursa molt intensa. Havia firmat el millor temps als entrenaments oficials en condicions de sec. Però de sobte abans de la cursa es va posar a ploure. Era la primera vegada que rodàvem amb aigua aquell cap de setmana, així que cometre un error a les primeres voltes era molt fàcil. Si més no, vaig mantenir la calma i la distància amb el segon classificat, que es va mantenir estable durant tota la cursa. Així doncs, vaig liderar totes les voltes de principi a fi.

AV: Tens algun acord ja decidit per a l’any que ve?

AR: Primer acabarem aquest any el millor possible, després pensarem avia’m que fem l’any que ve. Però han sortit alguns projectes, dels quals encara no en puc parlar, que semblen força interessants.

AV: El teu somni?

AR: Ser pilot professional d’automobilisme.

AV: De petit practicaves el futbol, a que és degut el canvi?

AR: Vaig provar un kart a Madrid, quan visitava el campionat d’Espanya de rallyes de terra, en el qual hi participava el meu pare. De seguida vaig anar ràpid i em van convidar a fer una cursa. A partir d’aleshores, vaig insistir molt a casa per començar el món del karting, i finalment el 2007 vaig fer la meva primera temporada.

AV: Ara estudies?

AR: Ara mateix no. M’he tret la selectivitat amb una bona nota. I tinc una beca per entrar a estudiar a la Universitat Pompeu Fabra. Però he decidit dedicar aquest any completament a les curses i començar l’ universitat l’any que ve. M’agradaria estudiar International Business Economics.

AV: I abans quan estudiaves era complicat barrejar els estudis i les curses? A sigut aquest el motiu pel qual has deixat els estudis momentàniament.

AR: Exacte. Aquest any els estudis m’ocupaven gran part del temps. Passava moltes nits estudiant pels exàmens finals.  I això provocava que arribés a les curses molt cansat i amb un nivell físic baix. S’ha donat casos en què tenia que deixar d’estudiar 10 minuts abans de començar la cursa. Evidentment és molt complicat tenir el cap en una cosa i canviar-lo totalment en un tres i no res. Per això hem decidit centrar-se en les curses aquest any i intentar obtenir el meu màxim rendiment possible.

AV: Deu ni do. I ja per acabar, quin és el teu ídol?

AR: No en tinc cap en concret. Admiro a moltíssimes persones i crec que de tots els esportistes d’alt nivell se’n pot treure coses positives. Persones com la Laia Sanz, en Rafael Nadal, Fernando Alonso, Maria de Villota, Ayrton Senna, en Pep Guardiola, el Marc Márquez, el Carlos Sainz…. I en podria dir 100 més. A tots els admiro per una raó o altra. Però intento evitar les paraules mitificades com ídol o heroi. Al final tots som de carn i os.