Daniel Ricciardo, una de les cares amables del Paddock, ha quedat fora de l’alineació de la temporada que ve. Uns últims 2 anys difícils a McLaren, especialment l’últim, no fan justícia a la carrera de l’australià, que espera no haver dit la seva última paraula a la Fórmula 1.
Pilot de l’òrbita Red Bull, va fer el salt a la F1 des de la Fórmula Renault 3.5, la segona meitat de la temporada 2011 per l’equip HRT, no va aconseguir passar de la 18 posició com a millor resultat, amb un cotxe molt inferior que feia impossible aspirar a més. Però l’experiència de la competició i estar dins del Paddock li van servir per la següent temporada.
Un cop fogejat a HRT, Red Bull el va veure preparat per ocupar un lloc a Toro Rosso. Les 2 temporades a Toro Rosso van ser de creixement, una primera temporada tastant els punts, puntuant en 6 curses per un total de 10 punts, però incapaç de superar la 9a posició. La 2a temporada, no va ser molt millor en termes de curses als punts, però en les 7 curses en les que va arribar al top10, va aconseguir 20 punts, gràcies a arribar a la 7a posició com a millor resultat.
Després d’aquesta 2a temporada completa, la retirada de Mark Webber li va obrir les portes de Red Bull al seu compatriota. La seva irrupció va ser impressionant, l’inici de la era híbrida (2014) va desbancar Red Bull del tro de la F1, i especialment Sebastian Vettel va patir aquesta caiguda. Daniel Ricciardo, però, va ser capaç de mantenir el nivell i acabar en una meritòria 3a posició. A més es va estrenar com a guanyador, l’únic que ho va fer sense portar un dels 2 Mercedes. La temporada 2015 va ser la pitjor de Ricciardo a Red Bull, perdent la batalla contra el seu company d’equip, Daniil Kvyat i aconseguint només 2 podis i cap victòria.
La temporada 2016 va ser un petit renaixement, tornant a la 3a posició del mundial amb 8 podis i 1 victòria. Però aquell va ser l’any en que va irrompre un monstre al seu costat. Max Verstappen es va endur el protagonisme tot i puntuar menys, sobretot al endur-se la victòria en la seva cursa de debut. Ricciardo encara va guanyar-li el duel a Verstappen el 2017, Però el 2018 ja es va produir el sorpasso. Aquest va ser l’últim any de Ricciardo a Red Bull, oficialitzant el canvi de lideratge a l’escuderia austríaca.
El següent pas del de Perth va ser Renault, en un nou intent de la marca del rombe per reflotar el seu projecte a la F1, especialment després de perdre a Red Bull com a equip client insígnia. El primer any va ser mediocre, abonat a la mitja taula sense poder brillar. La segona temporada va ser molt millor passant de 54 a 119 punts, sumant 2 podis. Això li va valer l’interès de McLaren, que buscava un pilot amb experiència a dalt de tot per acompanyar el talent inexpert de Lando Norris.
McLaren lluitava per la 3a posició del mundial amb Ferrari i Ricciardo, tot i puntuar amb regularitat no aconseguia seguir el ritme del seu company i els seus rivals. Tot va semblar donar un gir a la tornada de les vacances, amb un inesperat doblet de McLaren amb l’australià tornant a la victòria per primer cop des de l’últim any amb Red Bull. Certament a la part final de la temorada hi va haver millors resultats, però la regularitat va desaparèixer, i va acabar a 45 punts del seu company d’equip (160-115) i amb Ferrari guanyant la 3a posició del campionat de constructors.
Però el pitjor estava per arribar, la seva pitjor temporada des dels anys de Toro Rosso, agreujada pel fet que el monoplaça tenia clarament més ritme. completament dominat pel seu company d’equip, al que només va poder superar en 4 de 22 curses, acabant el duel en 122-37 punts. Això va sentenciar a Ricciardo, juntament amb el fet de ser un pilot amb prestigi, el que suposa unes peticions salarials més altes.
Ricciardo tornarà a Red Bull com a pilot de proves, amb vistes a tornar a tenir una oportunitat en el futur. Almenys, la seva marxa no haurà significat la pèrdua de representació australiana a la categoria reina de l’automobilisme, ja que el seu substitut a McLaren és el també australià Oscar Piastri.
