Augusto Fernández s’ha coronat campió del món de la categoria de Moto2 sumant 9 podis, 4 d’ells en forma de victòria, i dos pole positions
El Gran Premi de la Comunitat Valenciana va acabar amb final feliç per un dels pilots més treballadors de la graella de Moto2. Augusto Fernández es proclamava Campió del Món de la categoria intermèdia després de marcar-se una espectacular temporada que va acabar al Ricardo Tormo amb una segona plaça i amb la caiguda del seu rival directe pel campionat: Ai Ogura. Però no tan sols va ser un dia de moltíssima emoció a ‘ca’ els Fernández, sinó també pels mallorquins. En qüestió de tres setmanes, Palma va veure com dos dels tres títols del campionat venien de pilots de casa. Primer, Izan Guevara es convertia en Campió del Món de Moto3 al GP d’Austràlia, i després, Augusto es coronava a Moto2. Un any rodó que evidencia el gran talent que està emergent al territori.
En el cas d’Augusto, no parlem d’un pilot tan explosiu i ràpid com Guevara. Són dos models totalment diferents. Parlem d’un pilot treballador, humil, i que a base de petits progressos, ha acabat aconseguint la millor de les recompenses: un campionat. Però, qui és Augusto Fernández? Nascut a Madrid el 23 de setembre de 1997, va ser criat a Sencelles (Mallorca) on ha viscut pràcticament tota la seva vida. Fernández es va iniciar a les motos sota la supervisió del seu pare als sis anys. De fet, el seu progenitor ha estat un factor clau dins la seva trajectòria, ja que encara és qui l’acompanya als circuits.
Hi ha diverses escoles de pilotatge a Mallorca, però si destaca una per sobre de la resta, és ‘Lorenzo Competición’, dirigida pel pare de Jorge Lorenzo. Per ella han passat grans campions, com Joan Mir o el recent coronat Guevara. Augusto va arribar-hi als 8 anys. “Vaig començar entrenant en un pàrquing amb Chicho Lorenzo, una preparació similar a la que va rebre Jorge Lorenzo. Aquest era el seu mètode d’entrenament i tota la base l’he tret d’aquí, perquè vaig estar amb Chicho des dels 6 als 12 anys. Chicho va crear la Lliga Interescoles i corríem amb minimotards i d’aquí vaig saltar a la European Junior Cup, on vaig competir per primera vegada en un circuit gran i amb una moto més o menys de curses”, recorda dels seus inicis, en unes declaracions recollides per El Mundo Deportivo. També va passar pel Centre de Tecnificació.
La trajectòria d’Augusto fins a arribar a ser Campió del Món no ha estat com la de la majoria dels pilots. Molts d’ells s’inicien a Moto3, però ell va arribar per una altra via, com altres grans talents com Franco Morbidelli o Fermín Aldeguer. El seu primer campionat va ser la Cuna de Campeones Bancaja, i l’any 2009 es va proclamar campió de minimotos i subcampió de Minimotard del campionat Balear. L’any 2011, va córrer a Magny-Cours com a wildcard a la European Junior Cup. El 2014, es va proclamar campió de la competició. L’any 2015 va fer el salt a l’Europeu de Superstock 600, on va guanyar una cursa i va quedar quart. Després, va passar a competir a l’Europeu de Moto2, on va ser millor rookie. Els seus progresos evidenciaven una prometedora trajectòria professional.
L’any 2017 va rebre una trucada de Lucca Boscoscuro que ho va canviar tot. El seu equip, el Speed Up, que ja ha repescat altres pilots com Alonso López, li va permetre debutar en el Mundial de Moto2, a Mugello, però no va tenir continuïtat al Mundial, ja que es va anunciar el fitxatge de Fabio Quartararo i Edgar Pons per la pròxima temporada, i va haver de tornar al FIM CEV de Moto2. Després d’això, Sito Pons el va reclutar pel GP de Catalunya per a reemplaçar a Héctor Barberá i aquesta segona oportunitat va ser la definitiva.