El debut del GP de Miami va complir les expectatives generades. Fora de la pista un espectacle des del divendres, al més pur estil americà i una quantitat de VIPs només vista a Mònaco. Dins de la pista, també va ser similar a Mònaco, circuit amb molt poc marge per als avançaments, intransitable fora de la traçada i dependent dels incidents per generar moviment de posicions.
Max Verstappen va confirmar el bon moment de Red Bull a Imola, amb una victòria incontestable superant als 2 Ferrari. l’Holandès només va patir durant les voltes posteriors al Safety Car. Tot i així faríem bé de no sobre reaccionar, la igualtat és màxima entre els 2 aspirants, i circuit a circuit l’equilibri anirà variant, si el domini de Leclerc a Bahrain o Austràlia no ens havia de portar a un passeig militar del monegasc, aquestes 2 últimes curses tampoc ens haurien de fer pensar que Verstappen no té rival. Sainz va tornar al podi després de 2 abandonaments consecutius que havien posat molta pressió sobre el madrileny. L’espanyol va fallar en el seu objectiu a la sortida, que era el d’evitar que Verstappen l’avancés, però després va ser capaç de mantenir la distància amb Pérez. Tot i així, Sainz està més lluny del que voldria de Leclerc i haurà de trobar la manera d’adaptar-se a la imprevisibilitat dels nous monoplaces per tal de poder aspirar a guanyar el seu primer Gran Premi.
Semblava que aquest Gran Premi seria l’ideal per què Hamilton fes un pas endavant. Davant d’un públic que el venera, amb Mercedes presentant millores i amb Russell patint a la qualy. Però en carrera l’estratègia de Russell, que havia sortit amb els pneumàtics durs, va anar guanyant rendiment amb el pas de les voltes. Russell era el primer classificat amb pneumàtics durs i això el va penalitzar, arribant a caure a la 16a posició, tot i així, la possibilitat d’allargar el stint indefinidament amb un bon ritme van fer que l’anglès pogués esperar fins a que aparegués un Safety Car que el fes escalar posicions. L’accident de Norris va aparèixer al moment ideal, i Russell va guanyar uns 10 segons extra al poder fer la parada amb la situació de neutralització de la cursa. Això el va situar amb pneumàtics frescos darrera d’un Hamilton que no havia entrat per no perdre la posició, però que el va deixar sense opcions de retenir-la en la resortida. Hamilton es va queixar amargament per la ràdio, ja que l’equip li va donar a ell la decisió final en comptes de prendre-la des del mur amb tota la informació. El resultat va ser que de nou Russell va acabar per davant del 7 cops campió del món.
La zona mitja va ser de llarg la més competida, Bottas va ser l’únic capaç d’escapar-se de la zona problemàtica, però la lluita per les últimes 3 posicions de punts va ser cos a cos. el resultat, accidents d’Alonso amb Gasly, de Norris amb Gasly i de Schumacher amb Vettel. A més 2 sancions de 5 segons a Alonso, que el van fer baixar de la 8a a la 11a posició, deixant-lo sense punts per 4a cursa consecutiva. Queda clar que si la lluita pel títol serà dura, la lluita pels punts ho serà més encara, perquè aquest any els 20 pilots esperen fer punts a cada cursa, però segueixen puntuant només els 10 primers.
