La 3a cursa de la temporada de la Fórmula 1 va tenir menys història que les 2 primeres, tot i així, se’n poden treure unes quantes conclusions.
El domini de Leclerc
Charles Leclerc s’està destapant com a un fora de sèrie, com a aspirant jove, mostrant un pilotatge fred i calculador, pràcticament sense fissures. Contrasta amb la temporada passada de Max Verstappen, que deixava l’estratègia a Hamilton i s’ocupava d’enderrocar les seves defenses. Leclerc ha buscat sempre crear-se situacions propícies per enfrontar a Verstappen, tot i així, Verstappen va aconseguir enderrocar les seves defenses a Jeddah.
La fiabilitat del Red Bull
L’incident de Bahrain va ser un cop dur, però que no penalitzava a nivell mecànic. El d’Austràlia si, l’abandonament de Verstappen no només és un problema a nivell de puntuació, amb 2 abandonaments en 3 curses, sinó que genera més dubtes sobre la fiablitat del Red Bull en una temporada on aquest aspecte serà clau.
La situació de Mercedes
Tot i el desastre d’inici de temporada que ha tingut Mercedes, la fiabilitat de Red Bull ha deixat Mercedes en una posició de comoditat, amb Russell 2n del mundial i Hamilton 5e per davant de Verstappen, tot això en el pitjor moment de Mercedes. De cara al retorn a Europa s’espera l’arribada de millores importants i a Mercedes esperen tornar a ser competitius.
El renaixement de McLaren
Després d’un inici pobríssim de McLaren, Austràlia dóna ales de cara al futur. Tot i així encara són lluny del capdavant, amb un ritme clarament inferior a Mercedes. Seria interessant que McLaren progressés per afegir cotxes a la lluita, però els espera un camí llarg fins a tornar a la posició on eren l’any passat.
La decepció de Sainz i Alonso
En un cap de setmana on tant el Ferrari com l’Alpine tenien molt bon ritme, tant Alonso com Sainz van acabar decebent. L’accident d’Alonso a la classificació va afectar de retruc a Sainz i tots 2 van sortir per darrera del que el seu ritme suposava i estaven obligats a remuntar. Tots 2 van prendre la decisió de muntar els pneumàtics durs d’inici, al contrari que els rivals que anaven amb els mitjos. En el cas d’Alonso podia tenir sentit prendre el risc esperant un safety car en l’ultim terç de la cursa, al tenir un ritme que només era lleugerament superior als pilots del seu voltant, però Sainz, amb un ritme molt superior, hauria pogut treure més partit de sortir amb els mateixos compostos que la resta.
El resultat va ser desastrós, Sainz va sortir molt malament i enmig del grup va cometre un error que el va obligar a abandonar i Alonso no va tenir el Safety Car quan el necessitava i quan va acabar parant, no va ser capaç de superar a ningú tret de Mick Schumacher i perquè va cometre un error. Després, l’asturià va patir graining per l’estrés al que havia sotmès als pneumàtics i va haver de tornar a parar, acabant últim.
