Álex Palou dona el tret de sortida al seu 2024 d’IndyCar després de disputar les 24h de Daytona, amb un cap de setmana sòlid i positiu per començar la temporada. 

El cap de setmana del vigent campió de l’IndyCar va començar d’una manera agredolça després de deixar bones sensacions, però classificant en tretzena posició a la classificació del dissabte, per a la posterior cursa de diumenge.

A St. Petersburg, el traçat inaugural que porta obrint el prestigiós campionat de monoplaces a Amèrica, la cursa va estar marcada per moments molt concrets que van definir el resultat final, sense ser una cursa caòtica, com si va ser l’any passat.

Tot i tenir una posició de sortida complicada, ja que sortir a la meitat de la graella a un circuit tan estret com el de St. Petersburg sempre pot ser motiu de cops i altercats, especialment a la sortida. No obstant això, Palou va manegar de la millor manera possible els primers compassos de cursa per a optar al màxim de punts possibles.

Després de realitzar bones maniobres, i accions, la cursa del pilot de Cardedeu va acabar en una més que vàlida sisena posició, que salva un primer cap de setmana, del que hi haurà un aprenentatge per aquesta nova temporada, on segon estarà lluitant per defensar el seu títol.

Copyright: Team Penske
Copyright: Team Penske

Els pilots de Penske, i O’Ward, surten amb èxit de St. Pete

D’altra banda, els principals rivals del pilot català van tenir una cursa encara més profitosa començant a mirar en clau campionat. En especial les tres espases de l’equip Penske, Josef Newgarden, Scott McLaughlin, i Will Power, que van finalitzar la prova en primera, tercera, i quarta posició, respectivament.

D’altra banda, Pato O’Ward va aconseguir una valuosa segona posició, evitant a tot preu un podi al 100% Penske. Un altre nom a destacar va ser el de Felix Rosenqvist, que va classificar en segona posició i va acabar la cursa, en seté lloc, amb Meyer Shank, un equip que no hauria de ser tan dalt, sinó fos per la bona actuació del suec.

Els principals rivals de Palou sense dubte seran els tres pilots de Penske, que sempre estaran a la lluita fins al final. Però a part de contar també a O’Ward, i qui sap si s’haurà de posar un ull en Alex Rossi o David Malukas, els altres pilots de McLaren. Finalment, Scott Dixon sempre ha d’entrar a l’equació, company de Palou, i pilot més veterà de la graella, com a un dels pilots més llorejats de la història de l’IndyCar.