Johann Zarco il·lumina la nit del desert i aconsegueix una inesperada pole a Losail

La gran sorpresa després de les sessions lliures, era veure com Maverick Viñales no passava directament a la Q2. El pilot espanyol tenia molta feina per davant si volia guanyar-se un dels dos llocs disponibles a la Q1. És clar, com a pilot oficial de Yamaha, era el principal favorit per passar a la Q2 i entrar a la lluita final per la pole. Però seria una altra Yamaha, la de Johann Zarco, la que brillaria més que ningú sota la nit de Losail.

Els últims minuts de la Q1 han estat els més interessants, amb Viñales millorant el seu temps però també amb Jack Miller donant un ensurt al català al prendre la primera posició a la primera fase de la sessió classificatòria. L’australià ha estat felicitat, fins i tot, pel president de Ducati, Claudio Domenicalli. Una possible señal del que està per venir, potser? Per darrere, només Aleix Espargaró ha estat una amenaça pels dos pilots més ràpids però no ha arribat a l’alçada necessària per batre’ls. També han tingut bones actuacions Tito Rabat i els debutants Franco Morbidelli i Hafizh Syahrin. A l’altra banda de la balança, KTM han decebut, sense cap pilot que pugués superar la Q1.

Però si es tracta d’emocions fortes, Q2 és on n’hi ha hagut més, gràcies a una fantàstica lluita per la pole position. Tot i que les previsions donaven a Marc Màrquez i Andrea Dovizioso com els principals candidats a ser el més ràpid amb l’italià lleugerament per davant després d’una bona actuació als entrenaments lliures, Johann Zarco ha sorprès a tothom amb la seva Yamaha de l’equip Tech 3, mentre les motos oficials de Viñales i Rossi només podien intentar evitar estar a sota de tot de la classificació.

Ha estat als últims moments, on el garatge de l’equip Tech 3 ha explotat amb alegria, veient que no només havia batut Zarco a Màrquez i Dovizioso, emportant-se la pole sense rebuf mentre els rivals si el tenien, sino que a més aconseguia batre un récord amb deu anys de validesa amb la volta més ràpida de Jorge Lorenzo de l’any 2008. Una mostra de poder impressionant que hauria de fer que els pilots més forts d’Honda i Ducati es prenguin al francès seriosament. Pedrosa també ha estat amb bon ritme al principi però al final li ha faltat ritme i s’ha vist superat pel carismàtic italià Danilo Petrucci, Cal Crutchlow i fins i tot Àlex Rins, sorprenenment competitiu amb la Suzuki. Jorge Lorenzo ha passat per una situació similar, metre Rossi i Viñales han estat sempre fora de la lluita i esperen una cursa difícil, demà.