Adam Raga es va retirar el passat diumenge després d’aconseguir sis títols mundials, vuit campionats d’Espanya, més de 350 podis i 38 victòries en X-Trial

La retirada d’Adam Raga recorda que el pas del temps és incontrolable. Tot té un inici i un final, també la trajectòria professional de tots aquells ídols que sempre hem admirat. Una nostàlgia que ja han sentit abans els aficionats del món del motor a Catalunya amb pilots com Dani Pedrosa o Aleix i Pol Espargaró. I en els darrers dies, ha succeït el mateix amb el pilot d’Ulldecona.

Després de vint-i-dos anys dedicant la seva vida al Trial, el pilot de 42 anys, va despedir-se aquest diumenge de la seva gran passió. Ho va fer en un escenari de luxe: al Palau Sant Jordi, durant el 48è Trial Indoor de Barcelona, rodejat de l’escalfor de l’afició que l’ha vist créixer. En aquest mateix recinte, ha guanyat sis cops.

Ser l’Adam no ha estat gens fàcil… francament no ha estat per cap dels pilots que han intentat destacar en una època de domini absolut per part de Toni Bou, trenta-sis vegades Campió del Món. Però la realitat és que si algú ha pogut plantar cara al de Piera ha estat Raga… sent així l’antagonista perfecte durant més de quinze anys, quedant pràcticament a tots els campionats en la segona plaça.

Però no sempre ha estat el número 2. Molts no recorden que, abans de medir-se amb Bou, Raga va conquistar 6 campionats del món de trial, quatre d’ells en modalitat indoor (2003, 2004, 2005 i 2006) i dos a l’aire lliure (2005 i 2006). Però tot va començar abans… molt abans. Va ser als sis anys quan va començar a córrer en moto, tot gràcies a la passió que el seu pare, Josep Raga, li va inculcar pel trial.

Poc a poc va començar a escalar en el món de la competició, i l’1995 va guanyar el Campionat de Catalunya de trial en categoria Cadet. Dos anys després, el 1997, va endur-se el Campionat d’Espanya en categoria Júnior, amb quinze anys i amb una moto de 250 cc. Aquell mateix any va guanyar la prova dels Tres Dies dels Cingles.

El 1998, amb 16 anys, el va fitxar el Team Andorra Gas Gas, i l’any 1999 va aconseguir ser subcampió d’Europa de Trial i posteriorment campió. També va endur-se en Campionat del Món de trial júnior. L’any 2001, com a part de la selecció Espanyola, va guanyar el primer dels nou Trial de les Nacions que ha guanyat, sent 2002 l’any que va alçar-se amb el primer dels set Trial de les Nacions Indoor.

A partir de l’any 2007, les coses es van complicar en la seva trajectòria individual, quan Toni Bou va començar a conquerir tots els títols. “¿Què m’ha faltat? Clarament, m’ha sobrat en Toni Bou. Si no hagués estat ell, segurament estaria en les seves xifres de títols, o potser amb més, perquè vaig començar abans”, ha admès recentment el català en una entrevista amb La Vanguardia. També ha assegurat que la rivalitat entre ambdós ha estat sempre sana.

Ara, el pilot d’Ulldecona enfronta una nova etapa. Seguirà vinculat al trial de la mà de Sherco, equip amb qui s’ha retirat. Serà l’encarregat d’evolucionar la moto de sèrie i competició. D’altra banda, seguirà amb la seva escola de pilots a Centelles. Perquè si alguna cosa ha deixat clara durant tants anys, és que el gas i l’adrenalina formen part del seu ADN.

RELATED ARTICLESMORE FROM AUTHOR