Josef Newgarden s’ha endut la seva primera victòria a la IndyCar Series, i la primera del nou equip CFH Racing. Graham Rahal ha acabat segon en un increïble Honda, mentre que Dixon ha completat el podi gràcies a la seva habilitat en conservar pneumàtics i combustible.
La cursa començava amb un Castroneves i Power que mantenien els rimers llocs, no podia en canvi Pagenaud, que baixava al quart lloc en ser superat per Newgarden. Al darrere Montoya amb problemes per superar pilots des del quinzè lloc. Newgarden abans d’acabar la volta aconseguia superar a Will Power per al segon lloc.
Newgarden però no aconseguia atrapar a Castroneves que es separava del nord-americà en 1 segon. Després de 5 voltes el top10 era el següent: Castroneves, Newgarden, Power, Pagenaud, Bourdais, Dixon, Rahal, Filippi, Kanaan i Hinchcliffe.
Les posicions i lluites es mantenien, només veiem alguna sortida de pista com la de Carlos Muñoz (Andretti Autosport) o la de Fransesco Dracone (Dale Coyne Racing). Hinchcliffe (Schmid Peterson Motorsportt) superava a Kanaan pel novè lloc, mentre que al darrere Sage Karam (Chip Ganassi Racing) feia un tap important als seus perseguidors a meitat de graella. Això feia plantejar al guanyador d’aquesta cursa els darrers dos anys, Ryan Hunter-Reay (Andretti Autosport) s’aturava a la volta 12, per tenir la pista lliure. A continuació ho feia Gabby Chaves (Bryan Herta Autosport) que patia problemes amb la seva aturada. Karam ja no podia mantenir el cotxe a la volta 14 i era superat per tothom.
Pel que veiem, els Honda generalment conservaven millor els pneumàtics tous que els Chevrolet’s, això s’evidenciava en l’avançament de Rahal (Rahal Letterman Lanigan) sobre Dixon (Chip Ganassi Racing). A continuació s’anaven aturant la resta de pilots. Però mentre aquetes s’aturaven, Power (Team Penske) al tornar a pista després del pit stop xocava contra Takuma Sato (A.J. Foyt Enterprises), això provocava la primera bandera groga de la cursa a la volta 20 per culpa de les peces despreses. La situació l’aprofitava Castroneves (Team Penske) i Josef Newgarden (CFH Racing) per aturar-se a box. El pilot del cotxe #67 aconseguia superar-lo en el pit lane per culpa d’uns problemes de Castroneves en una roda.
Sota situació de pace car, Pagenaud (Team Penske) i la resta de pilots que no s’havien aturat ho feien en la volta 22. Les posicions canviaven radicalment un cop normalitzada la cursa, Newgarden liderava, seguit per: Castroneves, Rahal, Hinchcliffe i Power; destaca la remuntada de Hunter-Reay des del últim lloc al setè.
Al retorn de la bandera verda, Rahal es desfeia de Hinchcliffe pel tercer lloc, mentre que Marco Andretti feia el mateix amb Hunter-Reay pel setè lloc, Tony Kanaan també superava al campió de 2012. Mentrestant, Power realitzava una penalització per el seu toc amb Sato.
A la volta 34, apareixia el segon caution de la cursa quan Coletti intentava superar a Jakes, però no podia i impactaven, fent que Jakes se li aturés el cotxe i perdés una volta. La situació l’aprofitaven Newgarden, Castroneves i molts més pilots aturant-se a box. Aquest cop era el pilot de CFH Racing que patia un problema en el pit stop i sortia per darrere de Castroneves.
Abans de tornar a la bandera verda, Rahal liderava seguit de Hinchcliffe, Kanaan, Bourdais i Pagenaud en una cursa amb molta variabilitat estratègica.
Al tornar la bandera verda, Montoya i Kimball es tocaven i Pagenaud perdia un lloc en ser superat per Filippi. A la volta 45, Kanaan i Pagenaud feien la seva segona aturada a box. Dues voltes més tard s’aturava Rahal, una volta més tard ho feia Hinchcliffe, el canadenc aconseguia superar Rahal que perdia temps al costat de Dracone, però Rahal no es rendia, i aconseguia superar per l’exterior del revolt 4 a James Hinchcliffe.
A la volta 50, Newgarden tornava al liderat seguit per Castroneves, Dixon, Hunter-Reay i Andretti. Newgarden aconseguia escapar-se de Castroneves que era atacat per Dixon. El 3 vegades campió de la categoria aconseguia superar el brasiler al revolt 3 en la volta 57. Al darrere Rodolfo González feia un bloqueig important a la resta de pilots fora dels deu primers.
Castroneves era el primer en fer l’última aturada a box a la volta 62. Newgarden reaccionava la següent volta i aconseguia sortir al davant del pilot de Penske. Dixon no tardava més d’una volta en aturar-se també. El cotxe #9 sortia per darrere de Newgarden. Rahal lideraria la cursa durant 6 voltes abans d’aturar-se per darrer cop i sortir en la sisena posició. El de RLL, aconseguia al cap d’unes voltes superar a Will Power pel cinquè lloc.
Rahal seguia en ratxa, aconseguia avançar a Hunter-Reay i es llençava a l’atac del polesitter, Hélio Castroneves pel la tercera posició, a falta de 10 voltes pel final. Rahal aconseguia superar a ambdós pilots per l’exterior del revolt 4.
Rahal es concentrava a tallar les distancies amb Dixon amb només 7 voltes. El de RLL era ràpid cada volta com si fos una classificació, una mostra més del bon manteniment dels pneumàtics dels pneumàtics. A falta de 2 voltes, Rahal es ficava a l’estela de Dixon que no es deixava passar fàcilment. Rahal finalment aconseguia superar-lo al revolt 7.
Finalment, Newgarden aconsegueix la seva primera victòria a la IndyCar, Rahal acaba segon seguit per Dixon i Power que ha remuntat tot i els alts i baixos en aquesta cursa.
En el campionat, Juan Pablo Montoya segueix en el liderat amb 3 punts d’avantatge sobre Castroneves. Dixon és tercer a 13 i Newgarden puja al quart lloc a 17 punts del colombià. Power és cinquè a 24 punts.
