La temporada 2021 marca finals i principis a la Fórmula 1. L’era híbrida acaba, la ratxa de títols mundials de Mercedes es talla. D’altra banda, una nova era espera amb un canvi de reglament i per molts equips, l’esperança de convertir-se en protagonistes. Però sobretot, el triomf de Verstappen marca una etapa clau en el relleu generacional. La graella de 2022 tindrà més pilots de 23 anys o menys (7) que majors de 30 (6). Amb la retirada de Raikkonen, Alonso serà el pilot més veterà amb 40 anys, seguit de Hamilton amb 37.
La generació «post-Schumacher» haurà estat una de les més duradores, ha eclipsat una generació amb pilots com Bottas, Ricciardo o Pérez. La seva cronologia s’estén des de 2005 i encara és aviat per donar-la per tancada, però la generació «post-Hamilton» ja ha tingut el seu moment fundacional. Max Verstappen és el líder, amb una multitud de contendents talentosos que en els pròxims anys prometen una dècada brillant.
2022 pot ser l’any del traspàs de poders definitiu, atenent a diversos factors. Els canvis de Bottas per Russell a Mercedes, significa que els 4 millors equips de la passada temporada tindran a un membre de la nova generació. El mencionat Russell (23) a Mercedes, Verstappen (24) a Red Bull, Norris (22) a McLaren i Leclerc (24) a Ferrari (Sainz amb 27 anys podria ser considerat membre veterà d’aquesta generació), tots ells presumiblement seguiran lluitant per podis i victòries l’any vinent.
George Russell per fi comptarà amb el monoplaça per demostrar fins on arriba el seu talent, que a Williams només hem pogut veure en petites dosis. Formant una parella britànica amb el 7 cops campió del món, veurem si complirà el mateix rol que Bottas o arriba a posar-li les coses difícils al cap de files. De Verstappen no cal dir gran cosa, mentre Red Bull faci la feina, tornarà a ser candidat al títol, aquest cop no com a aspirant sinó com a vigent campió. Leclerc és la gran esperança de Ferrari, i 2022 ha de ser l’any en que els seus flaixos de brillantor comencin a donar pas a la consistència. Si no, corre el risc de que Sainz li torni a passar la mà per la cara. Per últim, Norris, el 2021 va ser l’únic capaç de situar-se en múltiples ocasions a l’alçada de Mercedes i Red Bull en circumstàncies normals de cursa, i buscarà el 2022 la seva primera victòria, que va fregar a Rússia en un duel cara a cara amb Hamilton.
Fora del top 4 també hi ha joves promeses que ja han destacat el 2021. Gasly (25) ha estat el líder de l’equip revelació de l’any i Ocon (25) va sumar a Hongria la seva primera victòria contenint a un 4 cops campió del món durant tota la cursa. En el capítol de les incògnites tenim a Albon (25), que torna després d’un any d’absència amb Williams, un Stroll (23) que ha tingut un pitjor rendiment que el 2020, i el debutant Guanyu Zhou (22) substitut de Raikkonen a Alfa Romeo. A part d’ells, Mick Schumacher (22) tornarà a tenir molt poc a fer en quant a classificació, però haurà de fer el possible per progressar com a pilot si no vol perdre opcions a seients més competitius. Mazepin (22) per la seva banda encara ha de demostrar que mereix el seient que ocupa, especialment veient com un pilot com Piastri (20) s’ha quedat fora tot i guanyar la F2.
Si bé és cert que s’espera que la lluita pel títol sigui la mateixa, aquest any hauríem de veure més podis d’aquesta nova generació, i, probablement, victòries de més d’aquests joves talents. Si el reglament funciona en el sentit de generar més igualtat, els joves hauran de fer la seva part de la feina per convertir-se en els líders d’aquesta nova era des de l’inici.
