El passat diumenge, a les acaballes de la cursa del Gran Premi del Japó, Jules Bianchi va patir un greu accident al estavellar-se contra una grua que recollia el cotxe d’Adrian Sutil. La cursa va ser suspesa d’immediat i Bianchi fou operat d’urgència a l’hospital de Mie, on hi segueix inconscient amb una greu lesió cerebral.
Dijous dos d’octubre. Els pilots arribaven al circuit de Suzuka amb la intenció de preparar el Gran Premi. Aquell dia ja saltaven les alertes de que el tifó Phanfone faria acte de presència diumenge a la tarda, fet que posava en dubte la disputa de la cursa. Un precedent és el Gran Premi del Japó de l’any 2004, també al circuit de Suzuka, quan dissabte es va haver d’anul·lar l’activitat al circuit degut a les fortes pluges i es va traslladar la sessió de qualificació diumenge.
Un altre problema que planteja el Gran Premi del Japó aquests últims anys és l’horari. Els contractes televisius amb les companyies europees van dur o a disputar-lo a les tres de la tarda per així mantenir les audiències, un pèl just tenint en compte que a les cinc de la tarda ja comença a enfosquir.
Vist la preocupació que provocava el tifó, divendres directius de la FIA es van reunir per decidir si es canviava l’horari de la cursa; si es començava la competició dues o tres hores abans, s’evitaria el tifó i la cursa podria prendre sortida sense perills. I sinó, també es podria disputar el mateix dissabte. Però això suposaria una queixa important de les televisions i altres serveis, que ja havien signat els contractes per la retransmissió amb l’horari especificat. La cursa s’havia de disputar a l’hora acordada perquè sinó s’hi perdrien molts diners. No valia la pena canviar l’horari; els cotxes podrien córrer sota la pluja.
Dia del Gran Premi. Mitja hora abans, la pluja comença a apretar i la sortida es prendrà sota la intervenció del Cotxe de Seguretat. Així es pot formar un carril sec tot evitant qualsevol accident. Però els ruixats s’intensificaven i la cursa s’havia d’aturar fins a nou avís. A la represa pràcticament deixava de ploure. El cotxe de seguretat rodaria durant vuit voltes i després establiria la competició. Ja era prou segur córrer i la cursa es disputaria amb normalitat.
Quan quedaven menys de vint voltes, la pluja va augmentar. Els pilots intentaven aguantar com podien els pneumàtics intermedis per no haver de fer una altra parada i perdre temps. Però aviat això duria conseqüències. A la volta quaranta de les cinquanta-tres programades, Adrian Sutil patia aqua-planning i s’estavellava contra les barreres de protecció del revolt número set. Després del fort xoc, l’alemany sortia del cotxe pel seu propi peu i es protegia darrere les barreres. Posteriorment, explicava als periodistes que el seu accident era degut a que la falta de llum li havia impedit de veure un bassal que s’havia format a la pista. El pilot de Sauber no el va percebre i hi va passar per sobre, calçant pneumàtics intermedis i perdent el control del monoplaça a més de 200 km/h.
Els comissaris del circuit de Suzuka es van posar mans a l’obra. Van mostrar les dobles banderes grogues i, inexplicablement, el director de cursa Charlie Whiting no va donar l’ordre de que sortís el Cotxe de Seguretat. Per més inri, els comissaris van exposar a la pista una grua per enretirar el Sauber de Sutil mentre l’alemany ho observava atentament des de darrere la muralla de pneumàtics. Aquesta acció tampoc va empènyer el director de cursa a aplicar el protocol de cotxe de seguretat, malgrat les condicions d’intensa pluja, poca llum i pilots que calçaven pneumàtics inadequats.
És evident que col·locar una grua en una zona de probable escapatòria, en pluja intensa i enfosquint-se el cel, no és bona idea. I la mala sort va ser per Jules Bianchi, qui també calçava els pneumàtics de la franja verda. A la volta següent, el francès patia exactament el que li havia passat a Sutil – segons paraules del pilot de Sauber – però aquest cop aniria a petar sota la grua que treballava amb el monoplaça que s’havia accidentat dos minuts abans. Finalment, Whiting treia el Cotxe Mèdic, aplicava el protocol del Cotxe de Seguretat i un cop valorat l’incident, al proper minut suspenia la cursa, que ja no es reprendria.
La desinformació regnava a Suzuka, ja que per la senyal de televisió internacional només es veia un cotxe mèdic a la vegada que els realitzadors punxaven el box de Marussia. Es va començar a intuir què havia passat quan Bianchi no apareixia enlloc i tots els integrants de l’equip Marussia que duien auriculars feien cares llargues. El pilot francès no responia als missatges de ràdio mentre el radar el mostrava aturat al revolt 7.
La resta ja és de domini públic. Bianchi lluita per la seva vida a l’hospital de Mie, a les immediacions del Circuit de Suzuka. Pateix una greu lesió cerebral degut a la forta desacceleració i es considera improbable que pugui recuperar la consciència. Potser Bianchi anava massa ràpid o potser hauria de dur pneumàtics de pluja extrema, però en aquelles condicions allà no hi hauria d’haver una grua. Segurament un cotxe de seguretat hauria d’estar sobre la pista. O més encara, potser aquella cursa no podia estar disputant-se en aquelles condicions.
Són decisions que des de casa ningú pot valorar, però el ben cert és que situacions de perill com la de diumenge mai s’haurien de donar i els responsables tenen les eines necessàries perquè això no passi. Al Gran Premi d’Alemanya d’enguany vèiem com dos comissaris creuaven la pista en plena competició per retirar el cotxe de, precisament, Adrian Sutil. I no ha estat l’única vegada. Posar vides en perill a canvi de competició és una actitud que frega la negligència.
La Fórmula 1 ha de fer un pensament de quins són els seus interessos. No n’hi ha prou amb fer cotxes resistents a impactes. Cal assegurar-se que els comissaris estan perfectament formats per tenir qualsevol situació sota control. Cal discutir si una pila de contractes poden posar en perill vint-i-dos pilots i centenars de treballadors del món de la Fórmula 1.
Hi ha hagut molts accidents greus a la història de la Fórmula 1. Però clarament el de diumenge passat es podria haver evitat. Fins que no va morir Ayrton Senna no es van posar les piles en fer cotxes segurs. Esperem que no haguem de lamentar una altra pèrdua perquè posin més èmfasi en la seguretat.
Fins passats tres dies de l’accident de Bianchi, la FIA no ha anunciat que obriria una investigació per aclarir les causes de l’accident. Però ningú ha admès cap responsabilitat.
Mentrestant, els integrants de Marussia es preparen, desolats, pel Gran Premi de Rússia, que es disputarà una setmana després de perdre el seu pilot insígnia. El que va aconseguir els primers punts de la història de la escuderia. El que tenia un pròsper futur a Ferrari i que tant va sorprendre en categories inferiors.
Esperem que el francès se’n surti d’aquesta. El món sencer anima el jove pilot de Ferrari mentre aquest es debat entre la vida i la mort. Ànims, Jules.
