Àlex Palou va dominar per endur-se una altra victòria a l’IndyCar, amb Christian Lundgaard en segona posició per davant de Scott McLaughlin
Àlex Palou va dominar diumenge en el Children’s of Alabama Indy Grand Prix al circuit de Barber Motorsports Park. Palou va aconseguir la seva tercera victòria en quatre curses aquesta temporada a la IndyCar, conduint el seu Honda número 10 de l’equip HRC Chip Ganassi Racing fins a la victòria amb un avantatge de 16,0035 segons sobre Christian Lundgaard, que pilotava el Chevrolet número 7 d’Arrow McLaren.
Va ser el marge de victòria més ampli en una cursa de la sèrie des que Scott Dixon va guanyar amb un marge de 22,2256 segons l’agost del 2023 al World Wide Technology Raceway. Aquesta va ser la 14a victòria de la carrera de Palou, aconseguida al mateix circuit on va guanyar per primera vegada el 2021 amb Chip Ganassi Racing. Palou va liderar 81 de les 90 voltes des de la pole position i va augmentar el seu avantatge al capdavant de la classificació general fins als 60 punts respecte a Lundgaard. Scott McLaughlin, guanyador a Barber el 2023 i el 2024, va completar el podi en tercera posició amb el Chevrolet número 3 de Good Ranchers Team Penske.
Rinus VeeKay va acabar quart, liderant el millor inici de temporada per a Dale Coyne Racing des del 2020. Aquest és el millor resultat de VeeKay des que va acabar quart el juliol del 2022 a l’Iowa Speedway for Ed Carpenter Racing. El doble campió de la sèrie, Will Power, va completar el top 5, aconseguint el seu tercer top 6 consecutiu aquesta temporada.
Palou va agafar el lideratge des de l’inici i només el va cedir momentàniament durant els seus tres passos per boxes. McLaughlin el va seguir de prop durant les dues primeres voltes, però Palou ja havia obert un marge d’1,1 segons després de només tres voltes. Aquesta diferència va continuar creixent, afavorida pel fet que era la tercera cursa consecutiva sense cap període de bandera groga.
L’última vegada que es van disputar tres curses seguides de la IndyCar sense cap bandera groga va ser el 1986, amb curses consecutives a Portland, Meadowlands i Cleveland. Palou va perdre un avantatge de 4,888 segons quan va fer la seva última parada al final de la volta 65.
Tanmateix, el seu equip de Chip Ganassi Racing va estar impecable tant en aquesta parada com en les dues anteriors, i Palou va tornar al lideratge de forma definitiva a la volta 68, després que Lundgaard i Alexander Rossi entressin a boxes des del lideratge. A partir d’aquí, Palou no va tenir cap amenaça.
El pilot català va ampliar el seu avantatge fins als 7,139 segons a la volta 73 i va travessar la línia d’arribada amb absoluta tranquil·litat. La facilitat de la seva victòria es va fer evident pel temps de Push-to-Pass que li quedava en comparació amb els altres dos pilots del podi: Palou encara tenia 63 segons no utilitzats d’assistència per avançar, mentre que Lundgaard només en tenia 15 i McLaughlin, 25.
A més, en el camí cap a la victòria, Palou va superar una fita important que reforça la seva llegenda creixent dins de l’esport: va liderar la seva volta número 1.000 a la sèrie. Ho va aconseguir en la seva 85a cursa, 14 curses abans que el seu company d’equip icònic, Scott Dixon, sis vegades campió de la sèrie.
