Des de que es va anunciar el canvi de reglament, es van generar unes expectatives altíssimes. El nou reglament prometia més facilitats per avançar i més igualtat entre els equips, principals problema de la era anterior. Però a mesura que s’anava acostant l’inici de la temporada, sorgien dubtes de si això realment es traslladaria a la realitat. El que ens hem trobat, òbviament no és el millor escenari possible, però el que hem vist ens ha agradat i el que és més important, sembla que va en la direcció correcta.
Quan hi ha un canvi tan profund, el més normal és que els equips es separin. desenvolupar un cotxe sense referències fa que els punts de partida siguin diferents per tothom. Això s’ha manifestat aquest any en les enormes diferències que hem vist entre els dissenys d’uns i altres. El gran problema d’aquest inici de temporada, i la clau per aconseguir bons resultats és la vibració que experimenten els cotxes per causa de l’efecte terra. Això explica bona part dels problemes de Mercedes, que està molt lluny de la lluita per les posicions davanteres. Tots els equips han tingut problemes, però per reduir el seu efecte no han hagut de renunciar a tant rendiment com les fletxes de plata.
No només hi ha hagut un canvi aerondinàmic, aquest any entrem en un període de congelació de motors (només es permetran millores de fiabilitat, no de rendiment) i també en les unitats de potència s’han observat camins diferents a l’hora de planificar el desenvolupament. En aquest sentit, podem intuir 3 vies diferents pel que fa al desenvolupament. Ferrari ha optat per intentar crear el motor més complet. Això els dóna un avantatge en aquests primers passos de competició, ja que la fiabilitat que tenen permet als equips ser més agressius en els mapes de motor.
A la banda contrària hi hauria Mercedes, amb un motor que s’intueix potent, però que dóna la sensació que, per temes de fiabilitat, els equips han de ser conservadors, en una temporada en la que només tindran 3 motors disponibles. Mercedes hauria invertit més esforços en fer un motor potent, deixant en segon pla la fiabilitat, mirant al llarg termini, preveient que podran anar millorant la fiabilitat dels motors i així podran exprimir més els motors.
la via del mig és la d’Honda i Renault, que han optat per el mateix plantejament de Mercedes, focalitzar-se en el rendiment, però han decidit ser agressius igualment. Això té riscos clars i ja s’han vist les conseqüències. Entre els 3 equips que munten motor Honda i Renault (Red Bull, Alpha Tauri i Alpine) han tingut 6 abandonaments per motius mecànics, és a dir 2 per cursa en 6 participants. Alonso és qui més ho ha patit, amb 2 motors perduts en les dues primeres curses, encara que Verstappen ha patit un revés més important ja que els 2 abandonaments que ha tingut li han restat 36 punts (era 2n destacat en totes dues curses), que fan que tot i haver sigut l’únic rival de Leclerc a la pista, ara sigui 6e classificat a 46 punts del monegasc. Tot i això, la velocitat dels 2 motors sembla innegable i confien en poder solucionar les qüestions de fiabilitat ràpidament per situar-se a l’alçada o superar al Ferrari.
Tot i aquestes diferències, vam veure com ja a Austràlia, un dels equips que més havia retrocedit, McLaren, tornava a tenir una posició en cursa més semblant a la de l’any passat, mentre Mercedes sense millores importants no pot competir amb Ferrari o Red Bull, però ha trobat la manera de posar distància amb la classe mitjana i això, juntament amb el conservadorisme a nivell de motors ha portat a Russell a ser 2n al mundial de pilots.
Per darrera, Ocon, amb més sort que Alonso, ha posat a Alpine per davant emparellat amb McLaren (haurem de veure si l’equip francès aguanta l’embranzida que han agafat els de Woking), liderant una classe mitjana on els equips que munten motor Ferrari (Haas i Alfa Romeo) són els que més han progressat, mentre que els que munten motor Mercedes i Honda (Williams, Aston Martin i Alpha Tauri) estan rendint per sota de les expectatives.
De cara a les següents curses, Mercedes i McLaren són equips a vigilar, sobretot en el moment en que Mercedes tingui apunt el paquet de millores per solucionar els problemes de vibracions. Alpine si aconsegueix tenir un punt de sort amb Alonso, té bones perspectives per sumar punts, però la fiabilitat serà crítica, l’asturià ja no té xarxa de seguretat, el proper motor penalitzarà.
