El Mundial de Resistència va arribar per primera vegada a Catalunya com a prova puntuable i el Circuit de Barcelona-Catalunya va respondre amb les graderies plenes. Toyota es va endur la victòria i el títol de constructors, però la història que més va emocionar el públic de casa va ser la dels tres pilots catalans de la categoria Hypercar: Miguel Molina, Dani Juncadella i Àlex Riberas. Cadascun va viure una cursa molt diferent.
Miguel Molina: un dels podis més bonics de la seva trajectòria
Miguel Molina compartia el Ferrari #50 amb Antonio Fuoco i Nicklas Nielsen i va ser l’encarregat de fer la sortida, amb pluja i molt poca visibilitat. Va sortir des de la vuitena posició i, amb una primera frenada prudent —va reconèixer que gairebé no hi veia—, va acabar la primera volta en quarta posició. Quan va passar el relleu, el #50 ja era tercer, una posició que el trio va saber defensar fins a la bandera de quadres, a uns 40 segons dels Toyota.
L’estratègia va ser clau: l’equip va apostar per un reglatge de sec i el cotxe va rendir cada cop millor a mesura que la pista s’anava assecant. Al tram final, l’undercut de l’Alpine #36 de Victor Martins els va obligar a reaccionar i a avançar l’última parada, una decisió arriscada que va sortir bé. Miguel Molina va ser molt clar sobre el potencial real: el resultat era el màxim que podien aconseguir, perquè els Toyota estaven «en una altra lliga», entre vuit dècimes i un segon per volta més ràpids.
El pilot català no va amagar l’emoció. Va dir que és un dels podis més bonics de la seva trajectòria esportiva, pel vincle històric amb un circuit que el va recolzar des de jove, i va prometre que farà tot el possible perquè la cursa torni a Montmeló. A Monza, Miguel Molina lluitarà per acabar entre els tres primers del campionat de pilots i mantenir així la ratxa que porta des del 2023 sense baixar del podi final del Mundial.
Dani Juncadella: del primer lloc al darrer en una volta
Per a Dani Juncadella, el diumenge va ser el contrapunt cruel. El Genesis #19, que comparteix amb Mathieu Jaminet i Paul-Loup Chatin, sortia tercer, després que la marca aconseguís la primera pole de la seva història al WEC amb el cotxe número 17. Gràcies a una bona sortida, Dani Juncadella va superar Sébastien Buemi i el seu company André Lotterer a la primera frenada i es va posar al capdavant de la cursa.
Poc després, a la corba 5, es va sortir de pista i el cotxe va entrar en un mode de seguretat que no el deixava tornar a arrencar: de primer a darrer en qüestió de minuts. Més endavant, el Genesis va tenir problemes tècnics i va caldre reiniciar-lo un parell de vegades. Va acabar onzè, a una volta i a tocar dels punts. Dani Juncadella va lamentar l’error, però va mirar endavant: el ritme era bo, sobretot amb pluja, i dissabte s’havia confirmat la seva renovació amb Genesis. Per a ell, aquest és un any d’aprenentatge amb un equip jove.
Àlex Riberas: puntuar en una cursa complicada
Àlex Riberas va acabar novè amb l’Aston Martin #009, que comparteix amb Marco Sørensen, i va puntuar per tercera vegada aquesta temporada. La cursa va començar amb poca visibilitat i, just al davant seu, un toc entre l’Alpine d’Ferdinand Habsburg i el Cadillac de Will Stevens li va fer perdre posicions. Amb un cotxe que no acabava de funcionar bé amb pluja, va optar per ser pacient i esperar que la pista s’assequés, cosa que finalment va passar.
Aleshores va remuntar i es va apropar al grup del top 5, però no va poder consolidar-se davant d’Alpine i Cadillac. Va viure un gran moment quan va avançar els Ferrari a l’última corba, baixant a quarta per sortir més ràpid enmig del trànsit. Àlex Riberas va valorar la feina de l’equip i va dir que tornar a córrer en un circuit com aquest seria «un somni».
Per què importa més enllà del resultat
Segons recullen els mitjans, 55.511 espectadors van omplir el Circuit durant el cap de setmana. Va ser la primera prova del WEC celebrada a Catalunya i, segons Revista Scratch, la primera cursa mundial amb prototips esportius des del WSC a Jarama el 1989. La cita es va organitzar en pocs mesos, gràcies a l’esforç del RACC, després que es cancel·lés la prova prevista a Qatar per motius de seguretat.
Amb tres catalans a la categoria reina de la resistència i un podi a casa, l’èxit d’afluència i d’imatge és el millor argument perquè el Mundial hi torni. De moment és una aspiració i no una confirmació, però Miguel Molina i el Circuit hi estan treballant. El WEC tanca la temporada a Monza el 8 de novembre, on els Toyota #8 i #7 es jugaran el títol de pilots.
