Marc Márquez domina el GP d’Alemanya davant d’Àlex Márquez i Francesco Bagnaia, on només van acabar 10 pilots
El Gran Premi d’Alemanya a Sachsenring es va iniciar amb una gran sortida de Marc Márquez, situant-se líder per davant de Marco Bezzecchi i Fabio di Giannantonio, intercanviant-se la posició durant la primera volta. Àlex Márquez va pujar a la quarta plaça.
Johann Zarco va perdre la cinquena posició a mans de Pedro Acosta, mentre Francesco Bagnaia es col·locava setè després de superar Fabio Quartararo, Luca Marini i Jack Miller. Brad Binder era just fora del Top 10 però dins la zona de punts.
La lluita entre Bezzecchi i Di Giannantonio va continuar, però aquest últim va acabar imposant-se per aconseguir la segona posició. A la lluita s’hi van afegir Àlex Márquez i Acosta, després que aquest superés Zarco, que també va ser avançat per Bagnaia. Bezzecchi va perdre la posició amb Àlex Márquez i gairebé també amb Acosta, però va recuperar el tercer lloc al primer revolt. Acosta ho va tornar a provar, però va acabar caient en aquella mateixa volta. Abans, Lorenzo Savadori també havia caigut, però va poder reincorporar-se.
Miguel Oliveira també va tenir una caiguda. Al capdavant, Marc Márquez es mantenia ferm en el liderat davant de Di Giannantonio, mentre Bezzecchi resistia els atacs d’Àlex Márquez. Bagnaia era cinquè seguit de Zarco, amb Miller setè davant de Quartararo, Marini i Binder.
Fermín Aldeguer era onzè, seguit de Joan Mir, Raúl Fernández, Ai Ogura i Àlex Rins, que tancava la zona de punts. La cursa es va estabilitzar a la part davantera, però una errada de Miller va permetre a Quartararo passar-lo i pujar a la setena posició, mentre Binder superava Marini per la novena. Aldeguer també va superar Marini i després Binder per situar-se novè. De fet, poc després va avançar Miller per ser vuitè. Més enrere, Mir superava Marini per l’onzena posició.
A la volta 18 es van produir dues caigudes consecutives al revolt 1. Primer va caure Di Giannantonio després de perdre l’adherència a la zona davantera, i tot seguit Zarco també va anar per terra. El francès va ser investigat per possible infracció sota bandera groga, però finalment es va desestimar. Bezzecchi es va col·locar segon, seguit d’Àlex Márquez i Bagnaia, per davant de Quartararo, Aldeguer, Miller, Marini, Binder i Mir.
La mala sort va continuar: Bezzecchi també va caure quan era segon, permetent que Àlex Márquez i Bagnaia pugessin al podi. Poc després, Ogura va xocar amb Mir al primer revolt, i mentre s’aixecaven, Savadori va tornar a caure al mateix punt. Tots dos incidents es van posar sota investigació.
Marc Márquez liderava amb més de sis segons d’avantatge sobre Àlex Márquez i Bagnaia. Quartararo era quart davant d’Aldeguer. Miller anava sisè, però Marini el va superar, i Binder també el va avançar per la setena posició. Fernández gairebé atrapava Miller, però l’australià va resistir. Rins tancava el Top 10 i era l’últim pilot que travessava la meta.
Va ser una cursa de supervivència amb només 10 pilots finalitzant, vuit caigudes i quatre absències. Marc Márquez va dominar amb autoritat i va guanyar amb un avantatge de 6,380 segons.
