Jules Bianchi era una de les grans promeses de l’automobilisme quan va patir un greu accident a Suzuka l’any 2014
Jules Bianchi ho tenia tot per triomfar. El seu talent i la seva passió eren indiscutibles, i actuacions com la del Gran Premi de Mònaco de 2014 demostraven que podia arribar molt lluny. No obstant això, un accident desafortunat a Suzuka va acabar amb tots els seus somnis.
Inicis
Després d’uns anys en el món del kàrting, Bianchi va començar la seva aventura en el món dels monoplaces. Ho va fer debutant a la Fórmula Renault 2.0, l’any 2007.
El jove pilot es va proclamar campió en el campionat francès, amb un total de cinc victòries, onze podis, i cinc pole positions en 13 curses. Bianchi també va participar en una variant europea del campionat, on va aconseguir una pole de les tres possibles.
A finals d’aquell any, va arribar a ART Grand Prix per a disputar l’Euro Series 3000. Va acabar tercer en el mundial, havent obtingut dues victòries, set podis i dues poles.
Va ser dirigit per Nicolas Todt, en aquell moment director de Felipe Massa. El gal també va guanyar el F3 Masters de 2008, que va tenir lloc al circuit de Zolder.
Jules va continuar una temporada més en la F3 Euro Series, realitzant una temporada brillant. El jove francès va registrar un total de nou victòries i dotze podis, en un total de 20 curses. Finalment, Bianchi va aconseguir el títol.
Cada cop més a prop del somni
Jules va pilotar per primera vegada un Ferrari de Fórmula 1. La cosa no va quedar aquí, ja que els de Maranello el van introduir a la seva acadèmia de pilots, la Ferrari Driver Academy. D’altra banda, també va participar a la Fórmula Renault 3.5 Series a Mònaco.
L’any 2010 va aterrar a la GP2 Asia Series aconseguint la pole i quedant tercer en el campionat. A la GP2 europea, va aconseguir quatre podis, acabant tercer en el mundial per darrere de Pastor Maldonado i Sergio Pérez.
Un any més tard, Bianchi va fer un pas crucial a la seva carrera com a pilot. Ferrari el va contractar com a pilot reserva. El francès estava més prop de complir el seu somni d’arribar a la Fórmula 1. No obstant això, va continuar competint amb ART Grand Prix a la GP2. El seu company va ser Esteban Gutiérrez, i només va poder guanyar en una ocasió, a la Gran Bretanya. Finalment, va acabar el campionat sent tercer, a tan sols un punt del segon.
L’any 2012 va ser un gran moment per a Jules. Va deixar la GP2 i va començar a competir a la Fórmula Renault 3.5 amb Tech 1 Racing. Va aconseguir tres victòries, però a causa d’haver d’abandonar a l’última cita no va poder guanyar el campionat. A més a més, Ferrari el va cedir a l’equip Force lndia de Fórmula 1 i es va convertir en el pilot reserva de l’escuderia britànica. Va compartir equip amb Nico Hülkenberg i Paul di Resta.
Durant la pretemporada es va muntar en el Force India, i va debutar en una sessió oficial de Fórmula 1 en el Gran Premi de la Xina.
L’arribada a lo més alt
Tocar la glòria. Bianchi va lluitar per ser pilot titular de Force India juntament amb Adrian Sutil, tot i que només se li oferia ser reserva, així que va apostar per convertir-se en pilot titular de l’equip Marussia, tenint de company a Max Chilton.
Va debutar amb l’equip en el Gran Premi d’Austràlia de 2013, realitzant una gran cursa. Va quedar quinzè, per davant del seu company i dels Caterham. A la següent cursa, el francès va aconseguir acabar tretzè, el seu millor resultat de la temporada.
Finalment, la seva primera temporada al gran circ va ser positiva, quedant per davant del seu company d’equip i dels dos Caterham.
L’any 2014 era un moment clau pel pilot francès. Els rumors indicaven que el seu fitxatge per Ferrari estava molt a prop, així que havia de rendir al màxim nivell.
La temporada no va començar bé, ja que va haver d’abandonar en les dues primeres curses. No obstant això, tot va anar millorant, i al Gran Premi de Mònaco va fer la seva millor actuació a la Fórmula 1.
Bianchi va fer una actuació sublim a Montecarlo, no existeixen adjectius per a descriure el pilotatge del gal aquell dia. Va lluitar per l’impossible, i tot i les penalitzacions, va col·locar al seu Marussia en novena posició.
El pilot de Marussia va aconseguir els primers punts en la història de l’escuderia britànica i va puntuar per primera vegada a la Fórmula 1. Gràcies a la gesta de Jules, Marussia va superar a Sauber i a Caterham en el campionat.
La temporada anava passant i va arribar el fatídic Gran Premi del Japó. Les condicions de la cursa no eren les millors, ja que plovia en grans quantitats, i tot va canviar a la volta quaranta quan Sutil es va sortir de pista.
A causa de l’accident de Sutil, va sortir una grua per a treure el monoplaça del pilot alemany. El Safety Car va sortir a pista, però Jules va perdre el control del monoplaça i es va sortir del traçat, xocant-se directament contra la grua.
La gravetat de l’impacte va provocar que Bianchi fos portat a l’hospital. Un temps després, va ser traslladat a un altre hospital a Niça. Després de nou mesos lluitant per la seva vida, Jules va morir el 17 de juliol de 2015.
L’incident de Suzuka va ser injust per una persona que estimava amb tot el seu cor l’automobilisme. Bianchi va poder fer realitat el seu somni de competir a la Fórmula 1, tot i que no va poder córrer amb Ferrari a la màxima competició automobilística, una de les seves màximes aspiracions.
L’homentatge de Charles Leclerc a Bianchi
Charles Leclerc sempre va estar acompanyat pel seu amic. Bianchi estava al costat del pilot monegasc sempre que podia, ajudant-lo a les seves curses.
Tot i que l’incident va tenir lloc a l’octubre de l’any 2014, el Gran Premi del Japó d’aquest any es disputa més aviat del normal. Degut al desè aniversari de l’accident, Leclerc competirà a Suzuka amb un casc que recorda al que portava Jules durant aquella època.
El pilot de Ferrari sempre té en el seu record a Bianchi, de fet, les dues famílies estan molt unides. Segur que aquest cap de setmana serà molt emotiu pel pilot monegasc.
