Nicholas Latifi tanca 3 anys a la Fórmula 1, amb una carrera discreta a la pista però notòria a les xarxes. Al volant del Williams en anys difícils, acompanyant a George Russell i Alexander Albon, el Canadenc ha estat protagonista involuntari de moments decisius del campionat, ha patit assetjament a les xarxes per aquest fet i s’ha convertit en heroi irònic per una legió de fans de la Fórmula 1.
Acostumats a centrar l’atenció en els grans campions i joves aspirants, és fàcil perdre la perspectiva. Arribar a la F1 és en si mateix un èxit, et defineix automàticament com a un dels millors pilots del planeta. Nicholas Latifi és un d’aquells pilots que arriba a la categoria reina sense ser una jove promesa i no aconsegueix grans resultats abans de quedar-se sense seient en poques temporades. Però posem en context el que ha aconseguit, els seus 61 Grans Premis disputats el situen en la 123a posició en el ranking històric, d’entre 772 que han disputat algun Gran Premi en les 73 temporades de F1 disputades fins ara. A més ho ha fet en el moment en què, segurament, l’exigència sigui més gran a nivell de talent, especialment per als pilots de la zona baixa.
Latifi, però, serà recordat per haver-se convertit en protagonista involuntari en la resolució més tardana d’un mundial a la història de la F1. El seu accident a les darreres voltes del GP d’Abu Dhabi va provocar el Safety Car que va acabar amb Max Verstappen superant a Hamilton i convertint-se en campió del món en l’última volta del campionat. El seu paper, el va convertir en diana d’una munió de fans de Lewis Hamilton que van descarregar sobre ell la frustració de no haver pogut celebrar el 8e campionat del que s’hauria convertit en el pilot amb més títols de tots els temps. L’assetjament va ser tal que el propi Latifi va haver de fer un comunicat per demanar que s’aturés i ha provocat una sensibilització dins del campionat per intentar frenar aquestes actituds a les xarxes al voltant de la F1. En una nota més amable, aquesta onada d’odi va ser resposta amb una altra de simpatia i des de llavors existeix un moviment amb cert caire irònic, però de forma positiva, de suport a Latifi, rebatejat com a GOATifi, proclamant-lo millor pilot de tots els temps.
pel que fa a la seu balanç esportiu, si es té en compte les expectatives que hi havia sobre ell, no es pot parlar ni d’èxit ni de fracàs flagrant. No ha estat un èxit perquè no ha pogut guanyar-se el dret a seguir competint, però com a pilot que arribava com a clar 2n pilot a un equip en problemes econòmics i esportius, amb un company com George Russell al seu costat, no va rendir per sobre del nivell del monoplaça, però tampoc per sota.
