El Gran Premi d’Europa de Motoclisme de 1929, disputat a l’Ametlla del Vallès, va ser l’única prova puntuable del Campionat d’Europa
El Gran Premi d’Europa de Motociclisme de 1929, celebrat els dies 19 i 20 d’octubre, va representar un moment cabdal en la història del motociclisme català i espanyol. Organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya (RMCC), aquest esdeveniment no era simplement una competició més, sinó l’única prova puntuable per al Campionat d’Europa de l’època, fet que li atorgava un prestigi internacional extraordinari.
La prova va tenir lloc al “Circuit de l’Ametlla”, sent una obra d’enginyeria improvisada que aprofitava les carreteres de la zona. Dissenyat per complir els estrictes requisits de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM), que exigia una distància mínima de 6 quilòmetres per a competicions internacionals, el traçat es va convertir en l’escenari d’una competició llegendària.
Pilots destacats
Entre els pilots més destacats hi havia Vicente Naure, un autèntic heroi local en la categoria de sidecars. Competint amb una Scott, Naure va demostrar una habilitat extraordinària. Malgrat no tenir la moto més ràpida del moment, va aconseguir la volta més ràpida de la cursa, amb una mitjana impressionant de 88 km/h. Finalment, es va classificar en tercera posició en la categoria de sidecars 600 cm³, just darrere d’Edgar d’Eternod i Dennis Mansell.
La competició no es va limitar a una sola categoria. En la classe de 350 cm³, Frederick George Hicks va aconseguir la victòria amb una Velocette, afegint més emoció i diversitat a l’esdeveniment. Cada categoria representava un repte diferent, amb pilots provants de demostrar la seva perícia i la qualitat de les seves màquines.
Un context històric únic
El Gran Premi va coincidir amb l’Exposició Internacional de Barcelona, la qual cosa li va donar un ressò encara més gran. No era simplement una cursa, sinó un aparador del progrés tecnològic i esportiu d’una Catalunya que estava en ple procés de modernització.
Aquest Gran Premi va ser més que una simple competició esportiva. Va ser un punt d’inflexió que va contribuir a consolidar la tradició motociclista catalana, un sector que ja comptava amb una llarga història de clubs i aficionats dedicats a aquest esport.
