Ferrari i McLaren són sinònim de la Fórmula 1, són juntament amb Williams els equips amb més continuïtat a la categoria reina de l’automobilisme. Però això mai ha garantit l’èxit en una competició on l’adaptabilitat i la capacitat d’innovació són més importants que el prestigi. En aquesta situació Ferrari i McLaren han aconseguit ressorgir de les seves cendres. Queda definir si el canvi de reglament els servirà per fer el pas final, competir pel títol.
El camí dels últims anys dels 2 equips no ha sigut ni molt menys paral·lel, més aviat el contrari, però la temporada passada van tornar a coincidir. La Fórmula 1 necessita als que segurament són els equips amb més seguiment a nivell mundial competint, per tant la temporada passada va ser positiva en aquest sentit.
Ferrari va aconseguir ressorgir després de que l’acord amb la FIA respecte de les unitats de potència resultés en una desastrosa temporada 2020. El canvi de Vettel per Sainz ha servit per aportar aire nou a un grup que s’havia cremat molt en les lluites contra Mercedes de 2017 i 2018. La temporada 2021 va servir doncs, com a any 1 del nou projecte, per agafar velocitat i arribar al canvi de reglament en la millor situació possible i es pot catalogar com a exitós. Només ha faltat la victòria, però 2 poles de Leclerc i 5 podis (4 de Sainz i un de Leclerc) han servit de premi a una temporada sòlida, amb 16 top5 (10 de Leclerc i 6 de Sainz) que han resultat en 323,5 punts i la 3a posició al campionat de constructors.
La parella Sainz-Leclerc sembla que funciona bé, es complementa i competeix, elements vitals en l’evolució d’un equip que vol progressar. A l’última cursa Sainz va superar Leclerc, el teòric cap de files, demostrant que no vol ser un 2n pilot.
En el cas de McLaren, la travessia pel desert ha estat molt més llarga, l’arribada de Mercedes al campionat com a equip de fàbrica l’any 2010 els va desplaçar com a equip principal motoritzat per la marca de l’estrella. En resposta a això va arribar la aventura d’Honda, un període de 3 temporades (2015-17) que a McLaren tothom vol oblidar. El següent període amb Renault (2018-20), si bé no va ser tant desastrós com l’anterior, tampoc va convèncer als responsables de l’equip amb base a Woking, que van decidir tornar als motors Mercedes 7 anys després.
El primer any no va donar una millora espectacular de resultats, sinó un manteniment del ritme de creixement. Tenint en compte que hi va haver 2 equips lluitant pel títol i que Ferrari va fer un gran pas endavant, aquesta moderada millora de resultats demostra una millora més important a nivell de rendiment. També és veritat que aquesta moderada millora de resultats ha significat la millor temporada des de 2012, tant en punts com en podis aconseguits (5, 4 per Norris i 1 per Ricciardo). La victòria de Ricciardo a Monza també és la primera des de la de Jenson Button a Brasil 2012.
Tant McLaren com Ferrari van fer un pas endavant la passada temporada i segurament tenen grans plans per 2022. Els canvis de reglaments tant profunds com el que viurem fan que fer pronòstics sigui una temeritat. El que si que es pot dir és que la F1 hi guanyaria moltíssim si Ferrari i McLaren aconseguissin sumar-se a la lluita pel títol, no només per augmentar el nombre d’aspirants, sinó perquè a més serien els 2 aspirants per excel·lència.
