La pròxima temporada de MotoGP es presenta com un dels anys on hi haurà més candidats al títol, tenint en compte la gran igualtat en les diferents constructores
Queda menys d’una setmana perquè la graella de MotoGP al complet es torni a retrobar després de les vacances hivernals. Han passat al voltant de quatre mesos d’ençà que la bandera a quadres va caure als test del Circuit Ricardo Tormo de València, i des de llavors, són molts els aficionats que esperen ansiosos la tornada de les curses – i si, evidentment una d’elles també sóc jo-. El moment s’apropa. Del 5 al 7 de febrer, Sepang acollirà els primers test després d’aquesta pausa, i d’aquí a 53 dies el semàfor vermell s’apagarà per primer cop al circuit de Portimao per a la primera cursa de la temporada. Des de el meu punt de vista, la de 2023 promet ser una de les millors temporades dels últims temps, després d’un 2022 ple d’emoció.
Fa poc més d’una dècada que sóc aficionada a aquest esport. Tenia uns 11 anys quan vaig començar a ser conscient que m’estava enamorant d’aquest esport. Des de llavors, no recordo una temporada amb tants candidats pel títol com les últimes tres que hem viscut. El nivell és molt alt, i crec que aquest pròxim 2023 seguirà pel mateix camí. És molt d’hora per a treure conclusions, i més sense tindre una referència dels test, però m’atreveixo a apostar per cinc candidats. Tot i que crec que per victòries, en són molts més.
Pecco Bagnaia
Sempre he cregut que el màxim favorit per una temporada és el campió de l’anterior curs. És el cas de Pecco Bagnaia, qui l’any passat fa firmar una temporada impecable, tot i que plena d’alts i baixos. El pilot italià ha lluitat pel títol durant dues temporades consecutives, i estic segura que també ho farà la següent. 2022 ha estat un any ple d’èxits per ell. 10 podis, 7 dels quals van arribar en forma de victòria. A tot això, cal sumar-li les 5 pole positions. El de Ducati va firmar fins a cinc zeros, iniciant la temporada d’una manera feixuga i imposant-se al final del curs. El desavantatge respecte al líder, Fabio Quartararo, va arribar als 91 punts. Això va ser abans de la pausa de cinc setmanes a l’estiu. A la tornada, la remuntada va ser brillant. Finalment, va acabar acumulant 265 punts, 17 més que el seu rival directe, ‘El Diablo‘. La seva trajectòria està plena d’èxits, cal recordar que no sols és Campió del Món de MotoGP, ja que també va imposar-se l’any 2018 a la temporada de Moto2.
Fabio Quartararo
Parlem de l’excampió de la categoria. No sols ha estat lluitant fins al final pel títol, sinó que ho ha fet en una temporada extremadament complicada per Yamaha. La constructora no passa pel seu millor moment, ho diuen els resultats. El segon pilot de la marca va ser Franco Morbidelli, que va acabar la temporada 2022 de MotoGP a la dinovena posició. Darryn Binder i Cal Crutchlow, els dos pilots de l’equip WithU Yamaha RNF, el satèl·lit de la marca japonesa, van acabar en la posició 24 i 25, respectivament. Tot i aquest moment complicat, Fabio ha aconseguit plantar-li cara a les Ducati, acabant la temporada amb 8 podis, 3 d’ells en forma de victòria. A més, cal recordar la temporada 2021, on es va coronar com a Campió amb 278 punts, 26 més que Bagnaia. Els números van ser 5 victòries, 2 segones places i 3 terceres posicions. Si Yamaha assoleix redirigir-se per aquest 2023, donarà molta guerra.
Enea Bastianini
Campió del món l’any 2020 a la categoria de Moto2, i subcampió de Moto3 a les temporades 2015 i 2016, és un dels pilots amb més projecció de la graella. En aquesta segona temporada a la categoria reina, ha causat una autèntica sensació després d’aconseguir 4 victòries – la primera, al primer gran premi de la temporada, a Qatar -, 2 segones places i 3 pole positions. I tot això ha estat amb el Gresini Team, satèl·lit de Ducati. A més, cal recordar que aquest equip corria amb la moto amb què l’equip oficial havia corregut durant l’anterior temporada. El de Rímini ha demostrat en diverses curses que és un expert en les batalles cos a cos, i ha plantat cara a pilots com Quartararo i Bagnaia.
Marc Márquez
La realitat és que les tres últimes temporades no han estat gens fàcils pel pilot de Cervera. Les lesions no han acompanyat i s’ha perdut moltes curses. Aquest passat 2022 semblava ser l’any del seu retorn, però al Gran Premi d’Itàlia anunciava que tornava a passar per quiròfan per a intentar acabar amb els seus problemes al braç dret. Es va perdre sis curses, i va tornar finalment a Aragó. No obstant això, després de l’operació va aconseguir una quarta posició al Japó i una segona plaça a Austràlia. Uns resultats que demostren que l’operació ha anat com calia i que pot tornar a lluitar per estar al davant. Cal recordar que en Marc és Campió del món a la categoria reina dels anys 2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019. Mai es pot subestimar a un sis vegades campió a la categoria màxima del motociclisme, per molt que les lesions l’hagin apartat de la competició durant un temps.
Jorge Martín
El pilot de San Sebastián de los Reyes és un dels més ràpids de la graella. Ha aconseguit 5 pole positions la darrera temporada, igualant les 5 de Pecco Bagnaia, el Campió del Món. Són els dos pilots que més rellotges han acumulat. No obstant això, li falta rematar a cursa, on aquest any ha assolit 4 podis. D’altra banda, cal recordar que en el seu primer curs a la categoria reina, el 2021, va ser rookie de l’any tot i patir una forta lesió durant l’FP3 del GP de Portugal. Va perdre’s quatre curses i, així i tot, va acabar sent el millor debutant, i a la novena posició al mundial. A més, cal recordar que també parlem d’un Campió a categories inferiors. És campió del món de Moto3 el 2018, i també una de les apostes de Ducati, que va valorar-lo com a pilot oficial per a la temporada 2023. Finalment, aquell lloc va ser per ‘la Bestia‘. Des del meu punt de vista, estar al Pramac pot ajudar a Jorge, que no tindrà tanta pressió com a l’equip oficial i podrà demostrar amb les mateixes armes que és un dels pilots amb més talent de la categoria.