MotoGP 2022 ha estat marcada per la varietat, amb un total de 7 pilots guanyadors a la categoria reina, que han fet de la competició quelcom més emocionant
Personalment, tinc la teoria que la temporada 2022 ha estat una de les millors que hem viscut els aficionats a MotoGP, almenys, durant l’última dècada. No tan sols per la gran quantitat de fets surrealistes que han passat (recordem Indonèsia, amb una senyora donant cops a un bol per frenar la pluja, o Argentina, on es van suprimir els entrenaments lliures de divendres perquè els vols amb el material necessari per a la competició no havien arribat), sinó també pel gran talent que hem vist a les tres graelles del Campionat.
Recordo quan va començar la temporada a Qatar. La pèrdua de Valentino Rossi després de la seva retirada feia que molta gent del meu entorn em preguntés: “¿I ara què serà de MotoGP, Queralt?” o fins i tot m’afirmés “no penso tornar a veure les curses si no hi és en Vale”. Sempre vaig pensar que si així era, s’equivocaven. El mateix va passar quan al maig, després del Gran Premi d’Itàlia, en Marc Márquez anunciava que abandonava la competició durant un temps per a tornar a passar per quiròfan. Un altre cop, les mateixes afirmacions. “Sense en Marc i en Vale, MotoGP està perduda”, em deien. Ara, finalitzada la temporada, puc afirmar que aquesta temporada ha estat una de les millors, fins i tot amb l’absència de grans ídols que han marcat a tota una generació.
Per començar, ha estat un gran luxe veure tal quantitat de guanyadors diferents en una temporada. Un total de 7 pilots han acabat pujant a la part més alta del podi durant aquest 2022, noms tan destacats com Pecco Bagnaia (ja coronat com Campió del Món de MotoGP 2022), Miguel Oliveira, Fabio Quartararo, Jack Miller, Aleix Espargaró, Enea Bastianini i Álex Rins. Un indici que la competició està més desperta que mai i que l’emoció està totalment servida, havent-hi diferents candidats a la victòria en cada cita. També feia molts anys, des de 2015 amb Valentino i Lorenzo, que un mundial de la categoria reina no arribava decidit a l’última cita, València. Això ha fet que l’afició es mantingués engantxada a la competició fins a l’últim segon.
També ha estat molt emocionant veure com fàbriques relativament neòfites a la categoria han fet un pas cap endavant. Sabem de la llarga trajectòria de constructores com Honda, Yamaha o Ducati, per tal sempre hem estat conscients del potencial que tenen per a poder lluitar pel Campionat. Anteriorment, no es valorava cap altra opció. A poc a poc, marques com Suzuki, KTM i Aprilia han fet un pas endavant. Ja ho vam veure l’any 2020 amb el Campionat de Joan Mir, i aquest any ho hem vist amb la casa de Noale. Aprilia ha sumat 334 punts aquesta temporada amb els seus dos pilots, Alex Espargaró i Maverick Viñales. Han acumulat 9 podis, un dels quals ha estat una victòria. D’altra banda, KTM ha seguit amb el seu creixement sumant tres segones places i dues victòries. A poc a poc, les marques s’igualen i asseguren diversió pels aficionats.
El fet és que no tan sols ha estat una gran temporada a MotoGP. També ho ha estat a categories inferiors. Hem vist la millor versió dels pilots de casa, veient com Izan Guevara i Augusto Fernández es coronaven campions de Moto3 i Moto2, respectivament. Els dos, mallorquins. Però el més important és que tots dos han tingut rivals compatriotes que els han posat les coses difícils, com és el cas de Sergio García Dols, Jaume Masià, Dani Holgado, Iván Ortolà o David Muñoz a Moto3. A Moto2, també han despuntat Arón Canet, Alonso López, Albert Arenas, Pedro Acosta o Fermín Aldeguer, entre altres. Una notícia molt bona pel motociclisme espanyol, que demostra un cop més que tenim la sort de tenir un gran bressol de futurs campions que no deixaran que la passió que tenim pel motociclisme a aquest país mori mai.
Però no tan sols han demostrat un gran nivell els campions. A Moto3, també hi ha hagut un total de 7 guanyadors diferents, i a Moto2, 8 pilots han arribat a guanyar. Això no és res estrany en una categoria tan disputada com Moto3, però durant les últimes temporades no hem estat acostumats a tanta acció a Moto2, una categoria difícil quant a adaptació pels pilots. Una categoria que aquest any sembla haver despertat. En definitiva, cada cop que sento dir a algú que el Campionat està en decadència em provoca ganes de riure. Sens dubte, acabem de presenciar una de les temporades més emocionants de l’última dècada i firmo per a trobar-me una igual la pròxima temporada. De moment, comencem amb el test d’avui dimarts. Com sol dir-se, el 2023 comença ara.
