El nen més petit de la classe de Stockdale, Ohio, ha crescut a causa de l’assetjament infantil i s’ha tornat dolorosament conscient que podria cabre en un caseller de l’escola.
Zach Veach encara és petit en estatura ara que és un pilot de Verizon IndyCar Series a temps complet per Andretti Autosport. Però va aprendre a fer servir les carreres com a eina per compartir lliçons de vida i així ensenyar a altres. El seu relat de ser una víctima del bullying infantil és una revelació, amb històries que no són només un testimoni del que ell ha superat, és un missatge per ajudar els joves en una situació similar.
“Quan els nens van descobrir que volia competir, vaig rebre molta intimidació.” Va recordar. “La meitat de la meva dent frontal és fals perquè em van colpejar contra un escriptori. Vaig aprendre que encaixo molt bé en un caseller. Vaig acabar en un contenidor d’escombraries diverses vegades.”
“Tenia a tots dient-me que deixés de córrer, però tenia un gran suport que crec que molts nens no tenen. Tenia molt bons mestres i una gran família que em va empènyer. Si no fos per ells, no seria aquí avui. Penso en això cada dia. Hi ha nens que necessiten aquesta influència positiva en les seves vides.”
“Hi havia un nen assegut al meu costat que em va agafar per la part posterior del cap i va colpejar el meu cap contra un escriptori tractant de fer-se el graciós, va dir el pilot. No crec que tingués la intenció de trencar-me la dent. Només estava tractant de ser divertit, però aquest va ser el resultat.”
“Una de les històries sobre les que sempre faig broma és que vaig guanyar una cursa de go-kart a Indianapolis. Tenia una gorra amb un ‘primer lloc’ escrit, i estava emocionat per això. Vaig portar la gorra a l’escola l’endemà i un nen la va agafar i la va tirar a les escombraries. Li va tirar llet per tot arreu, ara és graciós, si ho penses. En aquest moment, no vaig pensar en això. Però mirant cap enrere, penso: ‘Algun dia, espero tenir llet en el meu barret una altra vegada.”
Veach no va permetre que la dura crueltat que suportava el apartés dels seus somnis. Després de triomfar en tots els nivells de l’escala de desenvolupament de Mazda Road to Indy de 2010-16, va lluitar per assegurar una passada en la sèrie IndyCar de Verizon. Va fer els seus dues primeres aparicions en la sèrie l’any passat, com a substitut d’Ed Carpenter. Va fer una tercera aparició al costat de AJ Foyt Racing, a Indianapolis 500.
Lluitant per aconseguir un lloc a temps complet, la sort va portar a Veach a trobar al patrocinador: Group One Thousand One. Va fer el seu somni realitat aquesta temporada amb Andretti Autosport. Veach va acabar en el setè millor equip en la cursa més recent; obtenint la seva millor marca personal en el quart lloc del famós Toyota Grand Prix de Long Beach a l’abril.
Però es va necessitar una perseverança constant molt alta i un gran suport sòlid per assolir aquest nivell. Veach va recordar el punt més baix quan tenia 12 anys.
“Vaig arribar a casa i les coses estaven tan malament que vaig anar a veure al meu pare i li vaig dir ja no vull fer això. Estava cansat que la gent es burlés de mi. “No val la pena.” Estava emocionat en aquell moment, tenia 12 anys. Si no hagués estat pel meu pare, hagués dit: ‘Escolta, hi ha altres maneres. Podem estudiar les coses de l’escola per internet i només enfocar-nos en les carreres.”
L’assetjament es va aturar després del vuitè curs. El que és sorprenent és que amb alguns dels seus antics companys de classe, que el van sotmetre a aquesta humiliació, es van mantenir en contacte. Però el que podria semblar fins i tot més sorprenent és que Veach, de 23 anys, els donaria a qualsevol d’ells una lliçó.
“Això és el bonic de tenir Facebook, oi? Pots veure on és tothom, va dir. No desitjo cap mal ni res dolent a aquestes persones perquè així és com van ser educats. Això és una cosa que van aprendre venint d’un poble petit. Vaig rebre molts comentaris d’ells i crec que molts entenen que no eren el que volien ser quan eren petits.”
El petit pilot reconeix la importància de ser l’home més gran. Has de ser-ho, va dir. Has mirar més enllà de les coses. Vaig tenir sort de tenir un gran suport que em va permetre seguir fent el que estimo. Molts nens no tenen això.
El 2011, Veach va escriure el llibre “99 coses que els adolescents volen saber abans de complir 16 anys” i va fer una aparició en “TODAY” de NBC.
“Tots tenim les nostres pròpies lluites, sense importar com de grans es vegin les coses, ha comentat. No saps com de prop està algú de trencar-se. A més d’això, especialment en l’escola secundària, quan hi ha moltes hormones i emocions, això pot causar danys permanents. Tan aviat comencem a cuidar-nos millor, avançarem com a societat.”
Veach seguirà pilotant importants lliçons de vida mentre dirigeix un automòbil Indy. Amb sort, la història algun dia es repetirà amb una dutxa de llet al cim de la victòria del Indianapolis Motor Speedway.
“He guanyat el Indy 500 i això serà cosa de la qual em sentiré extremadament orgullós, va explicar, però més orgull estic de veure com vaig ajudar a la gent.”
Text i font original, d’indycar.com
